La fiscalia incorpora en les seves conclusions l'avís dels comissaris dels Mossos al Govern del risc de «violència» l'1-O

La fiscalia ha incorporat al seu escrit de conclusions l'avís que els comissaris dels Mossos van fer al Govern en dues reunions al Palau de la Generalitat dies previs a l'1-O, amb l'objectiu d'apuntalar l'acusació de rebel·lió que manté. «Els van advertir de l'altíssima probabilitat que es produïssin incidents violents entre els dos milions de ciutadans mobilitzats per votar i les forces policials encarregades d'impedir la votació», inclou la fiscalia després d'escoltar les declaracions dels comandaments dels Mossos que van detallar el contingut de les reunions. També afegeix que Puigdemont els va respondre que «si l'1 d'octubre hi havia violència declararia la independència», com va declarar el comissari Ferran López. El ministeri públic ha assumit el terme «insurreccional»utilitzat pel tinent coronel Daniel Baena per descriure el clima de la tardor del 2017 a Catalunya i sosté que es va fer un encàrrec «clandestí»a Unipost amb una despesa compromesa amb l'empresa de 979.000 euros.

La fiscalia ha introduït algunes modificacions en el seu escrit de conclusions un cop celebrat el judici. Per exemple, ha introduït el relat fet per comissaris dels Mossos d'Esquadra sobre les reunions celebrades al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn on els van manifestar «la seva preocupació»per la celebració del referèndum, on van alertar que era «altament probable que es produïssin situacions violentes»per «l'enorme mobilització de persones que s'anava a produir»i van demanar que «es desconvoqués el referèndum». També recullen que Puigdemont els va dir que «si l'1 d'octubre hi havia violència declararia la independència», com va declarar el comissari Ferran López.

El ministeri públic introdueix aquest avís fet per la Prefectura de Mossos al Govern, però al mateix temps també reforça en l'escrit els arguments contra el dispositiu que va posar en marxa la policia catalana, que qualifica «d'ineficaç»i concreta que va suposar la mobilització de 7.800 agents Així, remarca que durant el 29 i 30 de setembre «en cap cas es va requisar material destinat al referèndum», i tampoc «van impedir, com ordenava la interlocutòria del TSJC, l'ús dels centres fins a l'1 d'octubre, ni van desallotjar als que els van ocupar». També ha afegit que, en reunions de coordinació amb els forces de l'Estat, es va establir que aquestes actuarien «a requeriment»de la policia catalana.

La fiscalia reforça en l'escrit que les pautes d'actuació que es van repartir als agents de la policia catalana «els impedien l'ús de la força per complir el mandat judicial amb el pretext de preservar la convivència davant la resistència activa dels ciutadans en els diferents centres», en especial «si s'acreditava la presència de menors i gent gran, com així van fer constar en les actes». A més, asseguren que «gairebé no es van utilitzar»unitats ARRO, mentre que la Brimo «va ser destinada a altres ocupacions». «No consta cap enfrontament entre efectius dels Mossos i els ciutadans que impedien el seu accés a centres de votació, de manera que no va resultar ferit, lesionat o contusionat cap membre d'aquest cos policial», conclouen.

Ferides i contusions «molts lleus» dels ciutadans

Sobre els ciutadans ferits l'1-O, la fiscalia afegeix a l'escrit que s'ha comprovat que «en un elevat percentatge de casos l'atenció mèdica que va rebre va ser exclusivament per ferides i contusions molt lleus o com a conseqüència de marejos i crisis d'ansietat».

Sobre el 20-S, la fiscalia afegeix al seus escrit que la Guàrdia Civil va demanar «fins en cinc ocasions»la presència de Mossos a Economia perquè s'hi van concentrar «més de 40.000 pesrones, massa que s'abraonava fins a empènyer i gairebé enderrocar la pròpia porta d'entrada de l'edifici en un ambient crispat i hostil», en la línia de la declaració de la secretària del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, o el d'un tinent que va parlar d'un intent d'assalt.

La fiscalia afegeix que «la situació es va tornar tan hostil i violenta en les proximitats de l'edifici que algunes unitats antidisburbis dels Mossos»van haver de «desistir d'apropar-se per establir un passadís i un perímetre de seguretat amb les condicions necessàries per garantir la sortida dels integrants de la comissió judicial». I incorpora que els Mossos «no van adoptar les mesures suficients per garantir la seguretat»de la comitiva judicial. Sobre les armes que hi havia als vehicles de la Guàrdia Civil, la fiscalia introdueix el matís que «no van ser sostretes»perquè estaven «ocultes als vehicles».

Sobre Joaquim Forn, la fiscalia introdueix que va parlar amb Sànchez el 20-S i també que va «reiterar en diverses declaracions públiques»després de prendre possessió al càrrec que «el referèndum se celebraria». En concret, afegeixen una cita textual en una entrevista en què l'exconseller afirmava: «Hi haurà referèndum, l'1 d'octubre permetrem que la gent vagi a votar, hi haurà urnes, hem fet un pla per garantir que els ciutadans puguin votar», i que sense que hi hagi d'haver «cap tipus d'enfrontament».

Situació «insurreccional»

El ministeri públic també fa seves les paraules del tinent coronal de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que va qualificar de «clima insurreccional»el període entre mitjans de setembre i finals d'octubre a Catalunya. La fiscalia ha introduït a les seves conclusions que entre el 19-20 de setembre i el 27 d'octubre «la situació va ser clarament insurreccional», amb «80 incidents amb enfrontaments i hostilitats que es van produir en els diferents centres de votació»l'1-O o «assetjaments»a casernes, comissaris, edificis públics de l'Estat o allotjaments o hotels on hi havia agents.

«Encàrrec clandestí»a Unipost

La fiscalia també ha afegit a l'escrit que es va encarregar a Unipost «de forma clandestina»l'enviament postal de 5,3 milions de cartes ordinàries, «tantes com persones censades», i 56.00 cartes certificades per als qui havien d'integrar les meses, i afegeix que el cost del servei es va pressupostar en més d'1 milió d'euros. Segons la fiscalia, es va «eludir deliberadament la mecànica i formalització dels enviaments i repartiments d'Unipost»per «encobrir responsabilitats i evitar la constància de l'encàrrec».

El ministeri públic entra en detalls de com considera que es va desenvolupar l'encàrrec i creu que la «difícil»situació financera d'Unipost va «propiciar»que l'empresa «s'avingués a una contractació aliena al procediment administratiu i al seu habitual mecanisme de registre», i també van «dividir la facturació de gairebé 1 milió d'euros»entre cinc conselleries, factures que després va «anul·lar»per fer-les «proforma». La fiscalia xifra més de 979.000 euros la despesa «compromesa»a Unipost.

En relació al delicte de malversació, el ministeri públic ha modificat algunes quantitats que considera que es van destinar o comprometre per a l'organització del referèndum. Entre aquestes, factures emeses per empreses a la Generalitat en relació a la campanya de Registre de Residents a l'Exterior per valor superior als 220.000 euros, o una despesa «compromesa»també de més de 220.000 euros per al web pactepelreferendum.cat.

«Canvi substancial»al full de ruta de l'ANC

La fiscalia també introdueix al seu escrit que el juny del 2016 l'ANC va fer un «canvi substancial en el seu full de ruta per el desenvolupament del procés», de manera que «l'aprovació de les lleis de desconnexió i la convocatòria del referèndum s'haurien de portar a terme no més enllà del setembre del 2017». Afegeix que en aquest document plantejaven «la necessitat d'utilitzar el seu excepcional poder de mobilització com a resposta a les accions repressives de l'Estat».

Exclou els membres de la Mesa processats al TSJC

El ministeri públic també ha fet les modificacions oportunes a l'escrit per excloure'n els exmembres de la Mesa del Parlament que el Tribunal Suprem va decidir que fossin jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).