Demostren per primera vegada l'eficàcia d'una teràpia personalitzada contra el càncer de pàncrees

El Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) ha participat en el primer estudi positiu de teràpia personalitzada en càncer de pàncrees, una malaltia que en l'actualitat continua tenint un pronòstic pobre. Es tracta d'un assaig de fase III que avalua l'eficàcia del tractament de manteniment amb un fàrmac, olaparib, en pacients portadors d'una mutació al gen de BRCA. «El tractament aconsegueix per si sol frenar la malaltia en aquest grup de pacients, encara que es pari la quimioteràpia», destaca la doctora Teresa Macarulla, investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO. Els resultats s'han donat a conèixer en el congrés anual de la Societat Americana d'Oncologia Clínica (ASCO), a Chicago, on també s'ha presentat un altre estudi de fase III amb un tractament d'immunoteràpia prometedor en càncer gàstric avançat, que firma com a primer autor el director del VHIO, el doctor Josep Tabernero.

L'estudi en què ha participat el VHIO és el primer amb resultats positius guiat per biomarcadors en càncer de pàncrees i, per tant, planteja la primera alternativa personalitzada per a un subgrup de pacients per poder 'descansar' del tractament quimioteràpic. L'estudi es publica a 'The New England Journal of Medicine' i aquelles recerques que hi apareixen és perquè solen anticipar canvis en els estàndards de tractament. A més, el congrés anual d'ASCO és una de les cites oncològiques internacionals més importants pel que fa a la pràctica clínica del càncer i on investigadors de tot el món presenten els últims avenços en el tractament de la malaltia.

Es calcula que entre un 6 i un 8% dels pacients amb càncer de pàncrees són portadors de la mutació de la línia germinal -hereditària i present en totes les cèl·lules, no només les tumorals- al gen de BRCA i que es podran beneficiar del tractament una vegada estigui regulat i aprovat, d'aquí a uns mesos. «La part més difícil és demostrar que un tractament funciona en pacients i això ja ho hem aconseguit», afirma la doctora Macarulla en declaracions a l'ACN.

En un tipus de càncer en què costa molt avançar en recerca per la seva heterogeneïtat i resistència, aquests resultats són un gran impuls. La investigadora del VHIO ressalta que aquest és «un primer pas» perquè altres grups de pacients es puguin beneficiar en el futur d'aquest tractament, més enllà de les mutacions de BRCA1 i 2. Per ampliar aquest grup de pacients, es podrien trobar altres mutacions que es comportessin de manera semblant a la del BRCA.

Pujar esglaons

La taxa de supervivència del càncer de pàncrees als cinc anys és menor del 10%. «Són mitjanes de supervivència. Hi ha pacients que estan molt per sobre d'aquestes mitjanes i d'altres que, desgraciadament, no hi arriben. Per això qualsevol avenç que ens permeti augmentar aquesta mitjana és benvingut, perquè llavors un pacient es beneficia molt del fàrmac i es passa de llarg aquesta supervivència», assenyala la doctora Macarulla, que reflexiona que no aconseguiran un avenç que canviï «radicalment» el pronòstic de la malaltia però que el que pretenen és «humilment anar pujant esglaons, perquè els malalts cada vegada estiguin més amunt, visquin més anys i amb més qualitat de vida».

Aquest assaig internacional, el primer autor del qual ha estat el doctor Hedy L. Kindler, de la Universitat de Chicago, i que ha estat coordinat per la doctora Talia Golan, de l'Institut Oncològic del Centre Mèdic Sheba de Tel-Hashomer, de la Universitat de Tel Aviv, es va realitzar amb pacients amb una mutació BRCA que havien rebut un tractament de quimioteràpia basada en platí com a primera línia i que no mostraven progressió de la malaltia després d'un mínim de 16 setmanes de tractament. Els resultats de la investigació van demostrar que el tractament amb olaparib, un inhibidor de les proteïnes PARP, va proporcionar una millora estadísticament significativa en la progressió de la malaltia respecte al placebo. Estudis anteriors havien demostrat una resposta a l'olaparib per part d'aquest grup de pacients i ja existeix aquest tractament per a càncer d'ovari.

Immunoteràpia: pembrolizumab apunta a noves aplicacions

La immunoteràpia és un dels camps més prometedors per tractar el càncer. Els resultats van arribant, com és el cas de pembrolizumab, un anticòs monoclonal que ja havia demostrat ser eficaç en combinació amb quimioteràpia en el tractament de càncer de pulmó no microcític. Ara s'estan explorant noves aplicacions.

El doctor Josep Tabernero és el primer autor de l'estudi de fase III Keynote-062, sobre l'eficàcia de pembrolizumab en pacients amb un adenocarcinoma d'unió gàstrica o gastroesofàgica avançat i que es presenta en una comunicació oral en aquesta edició d'ASCO. L'assaig va comptar amb la participació de 763 pacients, que es van dividir en tres grups. Un rebia quimioteràpia, exclusivament; un altre grup rebia pembrolizumab i el tercer, un tractament combinat. Aquests pacients van rebre tractament un mínim d'onze mesos de mitjana.

L'estudi ha demostrat que pembrolizumab en combinació amb quimioteràpia convencional no afegeix cap benefici respecte als resultats que ofereix la quimioteràpia sense pembrolizumab. No empitjora els resultats en cap cas, però no hi afegeix un benefici. En canvi, els resultats de pembrolizumab com a tractament únic d'aquests tumors gàstrics com a substitut de la quimioteràpia sí que demostren un benefici superior a la quimioteràpia i a la combinació de tots dos en aquells pacients que tenen un índex d’alta expressió d'una proteïna (PDL1).

Com a teràpia de primera línia per a càncer gàstric avançat, pembrolizumab no va ser inferior en resultats a la quimioteràpia pel que fa a la supervivència general de pacients amb una expressió reduïda de PDL1, mentre que en aquells amb una expressió superior va mostrar una millora clínica significativa en aquesta supervivència. L'estudi també ha servit per comprovar que el perfil de seguretat de l'anticòs és més favorable que el de la quimioteràpia, amb menys efectes secundaris en els que tenen una expressió alta de PDL1. «D’aquesta manera, confiem que el tractament immunoteràpic únicament amb pembrolizumab en aquesta població de pacients pugui ser considerat en primera línia de tractament per a tumors gàstrics», afirma el director del VHIO, que també és cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i president de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO).