El fiscal acusa Junqueras de ser «el motor principal de la rebel·lió»

El fiscal Javier Zaragoza ha situat l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras al capdavant de la responsabilitat delictiva i creu que va ser el «motor de la rebel·lió». En l'informe final, ha recordat els fets en els que va estar implicat i ha subratllat que, tot i les advertències dels màxims responsables dels Mossos en una reunió el 28 de setembre, no va desconvocar el referèndum tot i «l'altíssima probabilitat d'incidents violents». També ha carregat contra l'actuació de Joaquim Forn al capdavant de la conselleria d'Interior i ha afirmat que estava «informat» en tot moment del pla dels Mossos a través del propi major Josep Lluís Trapero. Segons la fiscalia, van traçar el pla conjuntament amb el doble objectiu de «simular» que es complia el mandat judicial però, alhora, facilitar la celebració de l'1-O. «Va ser un muntatge», ha dit. Sobre el 20-S, ha dit que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser «amos i senyors» de l'ordre públic a Catalunya.

El fiscal Javier Zaragoza ha situat Junqueras com a principal responsable dels fets. «Ha vingut empenyent des de fa molt de temps perquè la situació arribés a produir-se», ha dit Javier Zaragoza, que creu que té «lideratge» en el procés.

Ha detallat alguns dels moments que, segons la fiscalia, justificarien aquest protagonisme, entre ells la signatura de decrets de convocatòria del referèndum o la presentació de la pregunta. I també ha subratllat el moment de la reunió amb Trapero el 28 de setembre quan no van atendre, segons el fiscal, les advertències dels principals responsables dels Mossos dels incidents que es produirien si es mantenia l'1-O.

«Estat major» del procés

El fiscal s'ha ajudat d'anotacions de l'agenda 'Moleskine' comissada a Josep Maria Jové, i ha dit que Junqueras formava part de «l'estat major» del procés, a l'entorn de qui «pilotava» el pla per declarar la independència. Ha situat en aquest «estat major» també Raül Romeva, Marta Rovira o Carles Puigdemont. I també ha remarcat la «importància» del full de ruta de l'ANC que, segons sosté, es va variar perquè les lleis de desconnexió s'aprovessin el setembre del 2017, com es va produir.

El pla dels Mossos, «un muntatge»

Tot i que la fiscalia sí dona per bones les declaracions de Trapero i d'altres comissaris del cos pel que fa a les advertències que havien fet a Junqueras, Forn i Puigdemont, no compra les tesis del major sobre el pla dels Mossos per aturar l'1-O.

Com ha fet durant tot el judici, el ministeri públic considera que va ser un pla que es va fer amb la connivència del conseller Joaquim Forn i que, de fet, estava concebut per «permetre el referèndum» i «simular» que s'acatava l'ordre del TSJC d'aturar les votacions i comissar el material. «Era un muntatge», afirma.

El fiscal també ha dit que Forn va desatendre fins a cinc advertències del Tribunal Constitucional.

«El 20-S comença l'expulsió de la Constitució de Catalunya»

Sobre el 20-S, ha reconegut que Forn no va tenir un paper protagonista «perquè estava ocupat en el pla de l'1-O dels Mossos per permetre que se celebrés el referèndum». Però sí ha carregat contra el fet que, a imatge de la fiscalia, l'ordre públic el 20-S no estava en mans de la policia catalana sinó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Segons entén, els líders de les dues entitats sobiranistes eren «amos i senyors» de l'ordre públic a Barcelona.

Sobre el paper de les entitats sobiranistes, ha afirmat que van ser els que van «organitzar i protegir» el referèndum i els ha atribuït la capacitat de «mobilització pública». Segons el fiscal, el 20-S no es tractava d'una manifestació convencional –com sostenen les defenses de tots dos- sinó que es va fer una crida per «aturar la Guàrdia Civil i impedir l'actuació judicial». També ha dit que les 40.000 persones convocades per les entitats van «provocar tensió i agressions».

I, segons Zaragoza, el 20 de setembre va suposar l'inici «de l'expulsió de la Constitució» de Catalunya i l'inici d'un seguit de fets «excepcionals». El fiscal defensa que la «normalitat democràtica» es va reposar el 27 d'octubre i que, en aquest període, tota la resta «va ser excepcional».