L'advocada de l'Estat rebaixa les tesis de la fiscalia: «L'ús de la violència no ha estat un element estructural»

L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane ha defensat que les proves aportades durant el judici de l'1-O encaixen en la sedició i ha rebaixat les tesis de la fiscalia, que acusa per rebel·lió. «L'ús de la violència no ha estat un dels elements estructurals del pla portat a terme pels acusats per aconseguir els seus fins ni ha estat organitzada de manera proporcionada», ha manifestat en l'informe final. Segons Seoane, sí es va produir «ús de la força»amb manifestacions «massives, públiques i tumultuàries l'1-O», i amb «resistència activa i passiva»als centres de votació per «impedir»l'actuació de la policia i, per tant, «l'aplicació de la llei». Seoane també ha carregat contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart pel 20-S i ha remarcat la «capacitat de lideratge». Els ha retret que pugessin als cotxes de la Guàrdia Civil i no creu que ho fessin perquè se'ls escoltés millor. Per a Seoane, van fer una «exhibició»per «encoratjar les masses»a anar contra l'actuació de la comitiva judicial.

L'advocacia de l'Estat –que depèn directament del Ministeri de Justícia- ha dedicat bona part del seu informe a repassar tots els fets que considera que han quedat acreditats durant el judici i que encaixen en els delictes de sedició, malversació i desobediència (aquest últim, només en el cas dels tres acusats en llibertat provisional). Rosa María Seoane ha destinat més temps a parlar de l'1-O que del 20 de setembre.

Pel que fa la sedició, creu que el dia del referèndum hi va haver un alçament «públic i tumultuari», fora de la llei o per la força i amb la finalitat d'impedir l'aplicació de la llei, el legítim exercici de les autoritats i funcionaris o el compliment de les resolucions administratives i judicials.

Contradiu la fiscalia: la violència no va ser estructural

A més, Seoane ha aprofitat per contraposar les seves idees amb la defensa de la rebel·lió que ha fet al matí la fiscalia. L'advocada de l'Estat considera que no va existir violència ni va ser un «element estructural»del procés, i ho limita a «l'ús de la força».

Seoane ha parlat de «manifestacions massives»l'1-O, de «moviment reactiu generalitzat, massiu i públic»de més de 2 milions de persones. A més, parla de «certa organització»als centres de votació i d'una «preparació»per «impedir l'aplicació de la llei, el legítim exercici de funcions o el compliment de resolucions administratives». «Les concentracions massives volien tractar d'impedir a la força policial el compliment d'una resolució judicial», ha subratllat. Però creu que els elements que es van donar no encaixen en el delicte de la rebel·lió, que necessàriament necessita d'un alçament públic i violent.

L'advocada de l'Estat sosté que no era un «element estructural»del procés per aconseguir els seus fins. En aquesta línia, sí considera que s'ha acreditat «l'ús de la força»i parla de «resistència passiva però també activa amb incidents més o menys remarcables»als centres de votació. I afegeix que també va passar en els centres on no hi va anar la policia espanyola sinó el binomi dels Mossos. «Davant dels intents amb més o menys intensitat dels mossos d'accedir, també van trobar una oposició en actitud de desobediència clara i manifesta», ha dit.

Diferència entre violència i ús de la força

Però fa una diferenciació entre violència i ús de la força. Seoane ha donat la raó a la fiscalia considerant que la violència no té per què ser física i que pot ser «intimidació». Però considera que aquesta intimidació hauria de presentar «versemblança, ser seriosa i fundada». «Per delimitar l'alçament públic i violent de la rebel·lió amb l'alçament públic i tumultuari de la sedició no es pot equiparar la violència amb l'ús de la força», ha manifestat.

Per tant, considera que no es pot condemnar per rebel·lió. «Per ser rebel·lió, la violència o l'amenaça d'usar-la cal que hagi estat organitzada i prevista com a instrument nuclear per arribar a aconseguir el fi buscat», ha argumentat Seoane, que creu que això no va succeir.

Mentre que la fiscalia acusa per rebel·lió i ha mantingut la petició de penes màximes de fins a 25 anys per a Junqueras, l'advocacia mou la forquilla de penes entre els 12 anys per Junqueras i 7 anys i 10 mesos per als acusats que estan en llibertat provisional.

La «capacitat de lideratge»dels 'Jordis'

Sobre el paper dels 'Jordis', ha destacat la «capacitat de lideratge»que van tenir el 20-S. No ha donat per bona la versió que van pujar dalt dels Patrol de la Guàrdia Civil perquè des de l'escenari no se'ls havia escoltat desconvocar la concentració. Segons l'advocada de l'Estat, van fer una «exhibició»per «encoratjar les masses contra l'actuació judicial». Per tant, creu que també es donen els supòsits per condemnar per sedició.

«El 20-S va ser una evidència no que es volgués impedir el registre sinó una manifestació on la mobilització ciutadana seguia fil per randa les instruccions que donaven Jordi Sànchez i Jordi Cuixart», ha dit. Segons Seoane, a més, existia «concertació»entre les entitats sobiranistes i el Govern.

Malversació «continuada»i «generalitzada»

Pel que fa a la malversació, l'advocada de l'Estat creu que «els imports que s'han acreditat»durant el judici són «mínims»i corresponen a «expedients concrets», ja que ha dit tenir «l'apreciació»que hi ha hagut una «malversació de forma continuada». «S'ha produït una adscripció generalitzada de tots els recursos materials i humans de la Generalitat a aquest fi il·lícit», ha sostingut.

Seoane ha descrit una «pauta comú», que passava per «acords marc sobre els quals es fan encàrrecs concrets», un sistema que els permetia contractar «béns serveis i subministraments de forma molt més opaca que la liquidació separada». També ha descrit un altre «modus operandi», que passava per «l'ús de contractes menors».

L'advocada de l'Estat ha defensat que en les anotacions a l'agenda Moleskine es veu que «l'ombra del 9-N sobrevolava els membres del Govern», perquè tenien «preocupació per eludir la responsabilitat». El Tribunal de Comptes ha condemnat els responsables del procés participatiu del 2014 per responsabilitat comptable.