La fiscalia qualifica de «cop d'Estat» els fets que es jutgen al Suprem amb «ús de violència»

La fiscalia ha començat a exposar els informes finals en el judici de l'1-O i ha qualificat de «cop d'Estat» els fets que es jutgen al Tribunal Suprem. El fiscal Javier Zaragoza ha insistit en la rebel·lió i ha assegurat que «el caràcter violent de l'alçament no implica la violència greu ni armada». «No calen armes i militars», ha afegit, tot assegurant que «es va ús de la violència quan va caldre». Zaragoza ha assegurat que hi va haver un «atac contra l'ordre constitucional» per intentar «derogar parcialment la carta magna espanyola» fent ús de «mitjans il·legals». En l'inici de la seva intervenció, Zaragoza també s'ha referit directament a Junqueras, i ha dit que és un «exercici de cinisme sense precedents» culpar l'Estat de falta de diàleg, com va fer l'exvicepresident en la seva declaració el 14 de febrer.

En el seu informe final, Zaragoza ha assegurat que els fets es van cometre «com si fossin la crònica d'un alçament anunciat» que «tots els espanyols han conegut a través de la televisió». El relat del fiscal ha girat sobre la idea que la tardor del 2017 hi va haver un «atac contra l'ordre constitucional» amb «ús de la violència quan va ser necessària» per defensar l'acusació de rebel·lió. La fiscalia, de fet, ha remarcat que el discurs del rei del 3 d'octubre va ser d'una «enorme profunditat» o que l'article 155 «no es va utilitzar per un simple acte contra l'ordre públic». Així, ha insistit que hi va haver «un atac contra l'ordre constitucional i no contra l'ordre públic, que seria una sedició».

Zaragoza ha dit que el que es jutja és «haver intentat liquidar la Constitució del 1978, instrument bàsic de la convivència que ha convertit Espanya en una democràcia moderna i consolidada, haver atacat l'ordre constitucional mitjançant procediments il·legals, mètodes coactius i usant la violència en els moments que va ser necessària».

«No hi ha democràcia sense respecte a la llei»

També ha criticat també l'al·legat dels acusats que esgrimien el dret a l'autodeterminació que, segons el fiscal, no té «suport normatiu ni nacional ni internacional», i ha negat un dels «principals axiomes de l'independentisme» segons el qual «la sobirania popular està per sobre de la llei». Zaragoza considera que això «entra molt en la lògica dels nacionalismes populistes excloents i insolidaris que avui ens envaeixen» i ha citat el Felip VI per afirmar que «no hi ha democràcia sense respecte a la llei».

Zaragoza ha argumentat que «la primera derivada d'aquesta manipulació» passa perquè «votar no és delicte, però impedir-ho per la força sí». En aquest sentit, el fiscal ha defensat que «el que es persegueix és incomplir i desobeir reiteradament les resolucions judicials» i ha remarcat que, tot i la suspensió del TC i l'ordre del TSJC d'impedir la celebració del referèndum, el Govern en va «mantenir la convocatòria».

«No podem acceptar que els que se situen fora de la normalitat democràtica titllin d'antidemocràtics els elements per restaurar l'ordre constitucional», ha afegit, «com si allò antidemocràtic fos respectar i aplicar les lleis». Zaragoza ha dit als acusats que els no els demana que «renunciïn a les seves conviccions o ideals», al què hi tenen «tot el dret», però «no les poden imposar per canals antidemocràtics i usar la violència en determinats moments». Així, els ha «exigit» que «respectin les lleis i la convivència i els drets dels altres».

«Violència pacífica no sostenible»

Zaragoza ha qualificat el setembre del 2017 com a «mes insurreccional» a Catalunya i ha carregat contra les defenses per intentar «pervertir el llenguatge». «Hi va haver violència física i intimidatòria», ha assegurat, tot negant que sigui «sostenible» un «nou concepte de violència pacífica».

No hi ha «presos polítics»

El fiscal ha remarcat que no es criminalitza «ni la dissidència política ni el vot». «No es persegueixen idees ni opinions polítiques», ha assegurat, «no té res a veure amb la persecució o repressió de projectes polítiques». També ha negat l'existència de «presos polítics» ni tampoc «detencions arbitràries». En aquest sentit, ha carregat contra la resolució de l'ONU que ho afirma i ha retret al grup de treball que la va elaborar no va acceptar les al·legacions presentades per part del govern espanyol. «Potser l'opinió podria canviar si es tenia en compte que no es persegueixen idees ni opinions, sinó que l'objecte del judici és haver comès fets delictes com trencar l'ordre constitucional, desobeir reiteradament el TC o enfrontar ciutadans contra servidors de l'ordre o destinar fons públics per finançar activitats il·lícites», ha afegit.

També ha criticat les declaracions dels acusats per considerar que «ningú vol assumir responsabilitats» i que semblava que el que havia passat el 2017 a Catalunya era «un malson». Segons Zaragoza, es presenta el referèndum com una «simple consulta sense efectes jurídics» i la declaració d'independència com quelcom «simbòlic sense efectes jurídics per no ser publicada enlloc». «Com si al llarg de la històrica la importància depengués de la publicació en un butlletí oficial», ha manifestat. Per a la fiscalia, els fets que es van produir entre setembre i octubre van ser «incidents en un mes insurreccional», que no encaixa amb la «legítima expressió de dret a manifestar-se», com sostenen alguns acusats.

Sànchez i Cuixart: «dinamitzadors de la mobilització popular»

Pel que fa a la participació de l'ANC i Òmnium Cultural, Zaragoza els ha qualificat de «dinamitzadors de la mobilització popular» per assegurar que «es pogués votar» i «impedir l'actuació de les forces i seguretat de l'Estat». El fiscal considera que «la mobilització popular va ser una de les armes imprescindibles per desenvolupar tot el procés» i sosté que els entitats sobiranistes van «organitzar i protegir» l'1-O.

Un judici amb «garanties»

Zaragoza també ha defensat que el judici s'ha celebrat amb «garanties» i que ha estat «equitatiu», i que les proves que s'han pogut veure «confirmen un per un els fets inclosos per la fiscalia en l'escrit d'acusació». També ha negat vulneració de drets fonamentals. «L'única violació de drets civils que es produeix a Catalunya ara és la que pateixen estoicament els que defensen la Constitució», ha manifestat.