Judicial
La fiscalia sosté que es van desviar 3 MEUR per pagar l'1-O i parla de «coautoria conjunta» del membres del Govern
Madrigal considera una «evidència escandalosa del control de l'adminsitració» que la Generalitat no es personi com a «perjudicada»
La Fiscal General de l'Estat, Consuelo Madrigal, i el president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, a l'obertura de l'any judicial.
La fiscal Consuelo Madrigal ha situat a l'entorn dels 3 MEUR els diners que s'haurien desviat de fons públics per pagar l'1-O i ha dit que la responsabilitat ha de recaure en tots els membres del Govern per ser «coautors conjunts» dels fets. En la fase d'informes finals, considera que cadascun d'ells ha fet una «aportació essencial». «Tot i que materialment s'executessin per cada departament, tots els membres són responsables últims i màxims de cada acció de distracció de fons públics», argumenta la fiscal. A més, subratlla que la Generalitat ha estat «perjudicada» pel desviament dels fons públics i critica que no s'hagi personat al procediment. Segons Madrigal, aquest fet és una «evidència escandalosa del control que l'entorn dels acusats continua exercint sobre l'administració catalana».
En l'informe final, Madrigal ha defensat que va existir desviament de fons públics per pagar el referèndum i ha repassat les principals partides destinades, segons la fiscalia, a pagar l'encàrrec a Unipost (quasi 1 MEUR), la presència «d'observadors internacionals», la cartelleria del referèndum, les pàgines web o el valor dels edificis usats per a les votacions l'1-O.
Segons Madrigal, els encàrrecs que es van fer van ser «clandestins i irregulars» però això no «eximeix» d'indemnitzar els contractistes. I ha citat l'article 177 de la Llei pressupostària, que diu que també hi ha responsabilitat patrimonial quan es liquiden obligacions al marge de la llei. Per tant, no accepta les tesis de testimonis aportats per les defenses que asseguren que no hi ha perjudicis i que l'administració no ha d'atendre encàrrecs al marge de la contractació legalment establerta.
A més, ha explicat que fan una diferenciació entre els encausats. En el cas de Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, els acusen per un delicte de malversació perquè creuen que les accions estan molt per sobre dels 250.000 euros que marca la llei. Per a la resta d'exmembres del Govern a la presó, recorda que la malversació és un subtipus agreujat del delicte de rebel·lió. «El desviament il·legítim de fons públics multiplica quantitativa i qualitativament el procés rebel», ha manifestat, pel fet que permet als acusats «recavar fons» per als seus objectius de «vulnerar l'ordre constitucional».