La fiscalia usa el discurs del rei del 3 d'octubre per defensar que hi va haver rebel·lió i no sedició

El fiscal Fidel Cadena ha fet servir el discurs del rei del 3 d'octubre per defensar que la tardor del 2017 hi va haver rebel·lió a Catalunya, i no sedició com defensa l'advocacia de l'Estat. «La violència va donar lloc a la sortida del rei el 3 d'octubre, que ha de fer una crida a la Generalitat perquè respecti l'ordre constitucional, no la pau pública o la seguretat», ha dit. Cadena ha insistit en la rebel·lió perquè el «bé jurídic protegit»era la Constitució. També ha afegit que «el tipus penal no exigeix la presència d'armes», que els acusats «sabien que s'estaven alçant públicament», i que ho van fer fent ús de «persones que van fer de muralles humanes»i dels Mossos. També ha dit que «la violència física no és indispensable»per a la rebel·lió i que només amb «intimidació»ja hi hauria violència, ja que si no «podria discutir-se fins i tot la tipificació»del 23-F. El fiscal també ha defensat com una «clàusula de seguretat»haver demanat que els acusats no puguin accedir al tercer grau fins haver complert la meitat de la pena.

En la seva intervenció que ha tancat l'informe final del ministeri públic i que ha estat més tècnica que la dels seus companys de files, Cadena ha argumentat per què considera la fiscalia que els fets són constitutius d'un delicte de rebel·lió. El fiscal ha assegurat que els acusats per aquest delicte van intentar «derogar o substituir parcialment la Constitució»i «proclamar la independència d'una part del territori», dos dels supòsits previstos a la llei, tot remarcant que en queden «fora»aquells que ho busquin «per vies legals». Cadena ha afegit que aquesta és una «rebel·lió diferent», perquè «ja ostenta»el poder públic i «només es necessita la violència en l'episodi final».

Cadena ha posat èmfasi en defensar perquè la fiscalia sosté que els fets de la tardor del 2017 van ser una rebel·lió i no un delicte de sedició, com manté l'advocacia de l'Estat. El fiscal ha remarcat que el «bé jurídic protegit»és «l'ordre constitucional, no l'ordre públic». Cadena ha recordat que els dos delictes «s'han desmarcat per complet», tot i que en altres èpoques «van caminar junts», i que es va establir que la rebel·lió és una delicte «contra la Constitució».

En aquest sentit, ha dit que si el 20-S hagués estat «un sol episodi, es podria donar la sedició», però ha afegit que no «100 sedicions diferents, amb un full de ruta». «No estava en risc la seguretat, estava en risc la democràcia i la Constitució», ha afegit, i en aquest sentit ha emmarcat el discurs del rei del 3-O, que «va fer una crida al Govern de la Generalitat per respectar l'ordre constitucional, no la pau pública ni la seguretat». També ha descartat l'opció de la conspiració a la rebel·lió, ja que «separar els autors de la violència no és possible».

«Intimidació»inclosa en la violència

Cadena ha defensat que la «intimidació»ja és suficient per justificar que hi va haver violència, encara que no hi hagués hagut «violència física», que considera que no és «indispensable»per la rebel·lió. Si no fos així, ha afegit, «podria discutir-se fins i tot la tipificació de l'alçament militar del 23-F», ja que «l'existència de la violència física queda limitada a aquelles travetes o aquella sacsejada al tinent general Gutiérrez Mellado».

El fiscal també s'ha remès a una sentència del Tribunal Suprem del 1993 per defensar que també s'inclou «en l'àmbit de la força i la violència»que hi hagi «una multitud en una situació prèviament creada que impedeix el pas dels cossos de seguretat i cal una força superior per aconseguir el propòsit».

«Violència normativa»

Cadena també ha abonat que els mesos de setembre i octubre a Catalunya hi va haver una «violència insurreccional», i fins i tot ha qualificat de «violència normativa»la promulgació de lleis del Parlament que promulgaven la sobirania.

A més, ha assegurat que els Mossos «no atenien les ordres judicials»i que «el poder autònom de la comunitat que té un cos armat es posa al costat de la rebel·lió». Per contra, ha lamentat que «no quedava defensa d'Espanya en aquell territori», motiu pel qual va caler enviar «més gent perquè si no ningú podia donar compte a l'ordre del jutge». En qualsevol cas, sí ha admès que els més de 6.000 agents estatals enviats a Catalunya eren «absolutament insuficients»a causa de la «dispersió»dels centres de votació.

El fiscal ha responsabilitzat els acusats de «tota la violència», la que van patir tant «les persones que van fer de muralles humanes», com els agents de policia que «intentaven complir les ordres judicials».

«Acció conjunta i global»

Cadena ha defensat que els acusats són «coautors»dels fets, ja que van tenir una «acció conjunta i global»i una «programació absoluta de totes les fases». «El procés és continuat en el temps, plural i convergent», ha dit, «s'uneixen esforços per a un propòsit». En aquest sentit, ha remarcat que «durant un període de 2 anys»hi va haver «actuacions convergents»per part de la Mesa del Parlament –amb la figura emblemàtica de la seva presidenta-, el Govern i les entitats socials. Per Cadena, «la d'atendre la conducta en la seva globalitat».

«Clàusula de seguretat»

La fiscalia també ha justificat per què ha demanat en el seu escrit l'aplicació de l'article 36.2 del Codi Penal que fa referència al tercer grau i que recull que quan la durada de la pena de presó imposada sigui superior als 5 anys, el jutge o tribunal podrà ordenar que el condemnat no pugui accedir al tercer grau fins que hagi complert la meitat de la pena imposada. Cadena ha dit que és una «clàusula de seguretat»per garantir que la sentència «a més de dictades, siguin executades».