Vox treu pit d'haver iniciat la causa contra el procés i demana una sentència «dissuasòria» per a l'independentisme

L'acusació popular exercida per Vox ha tret pit d'haver iniciat la causa contra el procés presentant una querella al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona i ha demanat al tribunal que emeti una sentència «dissuasòria»perquè «ningú més s'atreveixi a atemptar contra l'ordenament constitucional». A més, ha elogiat «l'heroïcitat»de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en les seves investigacions i la «valentia»del jutge titular del 13 Juan Antonio Ramírez Sunyer, el fiscal superior de Catalunya José María Romero de Tejada, i el fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, per impulsar investigacions i querelles contra el procés independentista i actualment tots tres morts. Vox ha assegurat que els acusats van cometre «un procés colpista sofisticat i innovador»que no es pot comparar amb altres del passat.

En un informe final amb molt contingut polític, el secretari general de Vox, diputat al Congrés, regidor electe a l'Ajuntament de Madrid i advocat de l'acusació popular en el judici de l'1-O, Javier Ortega Smith, ha assegurat que aquest procés judicial no va arribar al Suprem «per casualitat», sinó que va ser la seva formació política qui va presentar una querella que va portar el jutjat d'instrucció número 13 a «iniciar una investigació», que posteriorment s'ha anat estenent a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem.

Ortega Smith ha remarcat que Sunyer, Maza i Romera de Tejada «hauran de tenir el reconeixement que mereixen perquè van complir amb el seu deure». També ha elogiat els cossos de seguretat de l'Estat «en la seva funció de policia judicial i d'intervenció». En un sentit similar, l'altre advocat de Vox, Pedro Fernández, ha qualificat «d'heroica»l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en les investigacions, «i tot en defensa de l'autoritat demostrada el 3 d'octubre del 2017 pel rei a favor de la unitat d'Espanya».

El número dos de Vox ha traslladat un missatge de «confiança»en la sala que ha de dictar sentència, però ha alertat que «no hi podrà haver justícia si no es dicta sentència amb penes en sintonia amb els delictes enjudiciats, els majors delictes en un ordenament». En aquest sentit, ha advertit que, a més de complir la funció de «càstig als culpables», la sentència també ha de tenir una «finalitat dissuasòria perquè ningú més s'atreveixi a atemptar contra l'ordenament constitucional». «Qui haurà triomfat serà la justícia, l'estat de dret, la democràcia, la sobirania nacional, que correspon a tot el poble espanyol, i haurà triomfat la nació espanyola», ha conclòs.

Per la seva banda, Pedro Fernández –que és vicesecretari jurídic de Vox i també diputat al Congrés- ha assegurat que el «procés colpista»que sosté que hi va haver a Catalunya la tardor del 2017 «no es pot equiparar de manera automàtica i exacta a altres processos colpistes en temps passats». Fernández ha defensat que el 20-S i l'1-O van ser «dues situacions de violència», motiu pel qual sostenen la rebel·lió. «Dir que no es va produir violència és contrari a les escenes vistes durant la causa i al relat dels testimonis», ha assegurat, «i aquesta lògica es percep en la majoria d'espanyols». També ha afegit que els acusats van «segregar i assenyalar»part dels ciutadans de Catalunya, «convertint catalans de primera i de segona».

Fernández també ha remarcat que «l'obligació dels acusats era protegir, preservar i salvar la Constitució de qualsevol atac com a condició inherent d'espanyols i com a càrrecs públics», i ha assegurat que si Jordi Sànchez i Jordi Cuixart haguessin dut a terme els fets dels quals se'ls acusa «sense el Govern i el Parlament, mai haurien concorregut en un delicte de rebel·lió», perquè no hauria suposat «un risc de trencament constitucional, com a molt desordres públics o sedició».

Ortega Smith també ha argumentat l'acusació del delicte d'organització criminal. De fet, l'acusació popular és l'única que fa aquesta acusació. El número dos de Vox ha assegurat que els fets no es van produir amb «caràcter individual», sinó «col·lectiu». «Eren accions extemporànies, perfectament planificades», ha dit. I ha destacat que «es va establir que els Mossos passarien a formar part d'una força interior posada al servei de les pretensions de l'organització criminal»i com a «embrió d'una força de defensa del suposat estat independent».

Vox també fa acusacions per desobediència i malversació, però no ha desenvolupat els seus arguments en l'informe final. S'ha limitat a adherir-se als al·legats fets per la fiscalia i l'advocacia de l'Estat.