Baños i Reguant recorren al Suprem la multa per negar-se a respondre a Vox

Els exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant han presentat davant del Tribunal Suprem un recurs d'alçada contra la decisió del tribunal de confirmar-los la multa de 2.500 euros per haver-se negat a respondre a l'acusació popular exercida per Vox, que els havia citat a declarar com a testimonis al judici de l'1-O. La sala els va imposar una multa de 2.500 euros per a cadascun i va acordar remetre el cas al jutjat de guàrdia de Madrid per depurar possibles «responsabilitats penals». En els seus recursos, Baños i Reguant apel·len a un article de la llei d'enjudiciament criminal segons el qual s'impedeix que un testimoni sigui obligat a declarar sobre preguntes la respostes a de les quals poden «perjudicar-lo moralment».

La defensa de Baños argumenta que s'han «infringit clarament les normes processals» en la manera com es va imposar la multa després del dia de la declaració de l'exdiputat de la CUP, el 27 de febrer, però també afegeix que ell «sempre ha accedit a declarar i mai ha expressat la seva negativa a fer-ho». En aquest sentit, remarquen la seva «plena disposició» a respondre a la fiscalia i l'advocacia de l'Estat, tot i que no a Vox, que és qui l'havia proposat com a testimoni. Durant el judici, el president del tribunal, Manuel Marchena, els va avisar que, com a testimonis, estaven obligats a respondre a totes les parts.

«Difícilment pot qualificar-se l'actuació del testimoni com una negativa a declarar quan aquest va exposar que al que s'oposava no era al que se li pogués preguntar, sinó a qui li pretenia preguntar», argumenten, «i per motius clarament expressats i emparats en l'exercici dels drets a la llibertat ideològica i de consciència». De fet, remarquen que es tracta de «preservar» la seva «integritat ideològica davant de qui entén que ha instrumentalitzat i aprofitat la seva intervenció en el procés judicial amb finalitats de proselitisme i propaganda política». A més, recorden que Baños va ser diputat de la CUP, amb un ideari «totalment antagònic» al de Vox.

Per la seva banda, la defensa d'Eulàlia Reguant també al·lega «qüestions de forma» per recórrer la decisió del Suprem, però també «raons de fons». En aquest sentit, remarca que l'exdiputada «mai es va negar a contestar a les preguntes del tribunal» i que «hauria estat disposada a respondre a totes les preguntes formulades pel president de la sala», seguint així la fórmula que va plantejar Baños i que passava perquè el tribunal fes d'intermediari per no respondre directament a Vox.

La defensa de Reguant assegura que la seva representada «mai s'ha negat a prestar declaració» i que tampoc es tracta de «negar-se a col·laborar» amb l'administració de justícia, i apel·la com Baños a l'article 418 de la Llei d'enjudiciament criminal segons el qual no es pot obligar a un testimoni a declarar sobre preguntes la resposta de les quals el pot perjudicar «moralment i d'una manera directa i important».