Judicial
El Suprem evita que l'Estat pagui 1.500 milions a concessionàries d'autopistes
Les companyies havien sol·licitat indemnitzacions perquè al·legavenq ue s'havia produït una «ruptura de l'equació financera del contracte»
Un 40% dels conductors no posa l'intermitent a l'autopista
El Tribunal Suprem ha decidit en dues sentències que l'Estat no ha d'abonar les empreses concessionàries d'autopistes Aumar i Ausur prop de 1.500 milions d'euros en concepte de «reequilibri economicofinancer i indemnització per danys i perjudicis».
Les companyies havien sol·licitat sengles indemnitzacions, de 785 milions d'euros en el cas d'Aumar, que gestionava tres trams d'autopistes de peatge,Tarragona-València (AP-7 Nord); València-Alacant (AP-7 Sud) i Sevilla-Cadis (AP-4).
Ausur, que des del 1998 explotava l'autopista del Sud-est (Alacant-Cartagena), reclamava 748,9 milions d'euros.
En tots dos casos, les concessionàries al·legaven que s'havia produït una «ruptura de l'equació financera del contracte», després que es construís una autovia paral·lela, funcionalment equivalent a les que ells gestionen i lliure de peatges, cosa que va provocar una disminució dels seus ingressos.
Però la sala contenciosa administrativa considera que «en més de quaranta anys d'explotació, la concessionària no pot pensar ni pretendre que les infraestructures viàries a l'entorn dels seus 500 quilòmetres d'autopistes continuïn sense desdoblar-se i sense cinturons viaris que envoltin les ciutats».
Segons la seva opinió, pretendre la «petrificació» de la xarxa viària pròxima a les seves autopistes de peatge des de l'atorgament de la concessió, «a principi dels anys 70 del segle passat», és una cosa «com a mínim, cridanera com a argument».
L'alt tribunal destaca que no ha existit cap actuació de l'Administració de l'Estat, «al marge de la seva normal i correcta activitat de millora de la xarxa viària», que hagi pogut ocasionar les concessionàries {conseqüències oneroses», d'aquí ve que no calgui la indemnització.
L'Estat, prossegueix la sentència, ha actuat «en interès dels ciutadans», en millorar les infraestructures viàries pròximes a les autopistes, cosa que constitueix «un deure l'Administració; l'anòmal seria que durant quaranta anys no es procedís a millorar la xarxa viària».