Jordi Pina: «No són alçaments sinó manifestacions, cal protestar contra decisions judicials»

El lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, ha negat la rebel·lió i ha dit que el que es va produir a Catalunya no són «alçaments» sinó «manifestacions i protestes». En l'informe final, ha defensat el dret dels ciutadans de protestar i ha afegit, fins i tot, que considera «necessari» protestar contra les decisions de jutges, com en el 20-S i 1-O. A més, ha carregat contra les tesis de la fiscalia de qualificar els fets com a «cop d'Estat» i ha dit que no existeix cap delicte en el codi penal. També ha negat que hi hagués cap «inducció» per part dels acusats perquè més de dos milions de persones votessin, i que així ho van «acreditar» els més de 50 votants que es van proposar com a testimonis. Pina també ha negat la violència i ha dit que no es pot acreditar per «una cassolada o una escopinada» sinó que el delicte necessita «força armada i foc». «La resistència passiva dels ciutadans és incompatible amb el concepte alçament públic de la rebel·lió», ha dit.

«Que se sàpiga que a Catalunya hi ha pau», ha dit l'advocat de Sànchez, Turull i Rull en l'inici del seu informe final davant del Tribunal Suprem. Pina ha negat que la tardor del 2017 hi hagués hagut un «període insurreccional» a Catalunya com va dir el tinent coronel Daniel Baena i ha assumit la fiscalia en les seves tesis. Per contradir-la, ha recordat que durant aquell període també hi va haver dues manifestacions unionistes a Barcelona, el 8 i el 12 d'octubre. «A algú li cap al cap que en període insurreccional on els rebels independentistes estan copant la societat catalana es permeti que milers de ciutadans contraris a la independència es puguin manifestar lliurament?», ha dit. De fet, Pina ha recordat que en aquelles concentracions hi va haver «lleus incidents», però que «a ningú se li va acudir imputar» els promotors.

Nega que hi hagués violència

«La violència per aconseguir la separació d'una part del territori d'un país són escopinades, el llançament d'una tanca o de tres pedres?», s'ha preguntat, «aquesta és la violència necessària per doblegar a l'Estat?». Pina ha remarcat que el tipus penal de la rebel·lió requereix que hi hagi «armes, força armada, foc». L'advocat creu que el fiscal «no ha estat capaç ni de provar la lleu violència de les empentes o les puntades de peu»i ha recordat que l'1-O hi va haver cinc detinguts. «Aquest és el concepte de violència d'una rebel·lió que es fa a través d'un alçament l'1-O?», ha qüestionat.

També ha recordat el contingut dels vídeos de l'1-O que s'han vist durant el judici entre un «silenci ensordidor»i s'ha preguntat «on estan les persones colpejant als policies». «La violència va néixer i va crear-se l'1-O on alguns funcionaris policials d'alguns cossos no van saber estar a l'alçada», ha dit. Pina ha dit que hi va haver «actuacions censurables»i «desproporcionades»per part d'alguns membres de cossos policials, tot i que no de tots.

Pina ha defensat també una actitud sense violenta en la protesta del 20-S i ha posat diversos exemples: «La joieria Unión Suiza no va haver de tancar, el caixer automàtic de La Caixa, que va canviar la seu i que no és que sigui la gran amiga de l'independentisme, ni va ser trencat ni siliconat, una farmàcia no va haver de tancar i els bars van fer l'agost».

Per tant, no només nega la violència sinó també la sedició i considera que es tracta d'una «rebel·lió en petit»que també requereix de violència, amb la diferència que l'objectiu no és anar contra l'ordre constitucional sinó contra «la pau i l'ordre públic».

Una declaració d'independència sense incidents

I també ha dit que tant l'endemà del referèndum com l'endemà de la declaració d'independència la vida quotidiana a Catalunya es va reprendre amb normalitat i no hi va haver cap incident. «És contranatural proclamar la república i la independència i l'endemà anar a treballar i que no hi hagi incidents, quan si t'has separat d'Espanya hi hauria d'haver algaravia, desordres i assalts si parlem d'una rebel·lió». «Tots vam anar a treballar tranquil·lament, això és compatible amb la violència tan greu que fa que portin dos anys privats de llibertat, i si fos cert, cal atribuir-ho a ells si no van fer cap crida?», s'ha preguntat Pina.

«No són inductors»

A banda de negar la violència, Pina també ha dit que no es pot trobar «ni un missatge»dels seus representats on «indueixin»els ciutadans a actuar contra la policia. «Rotundament no hi ha cap missatge, ni institucional ni periodístic, ni per Twitter ni per Facebook, res, zero, només pau civisme i concòrdia», ha remarcat.

A més, Pina ha recordat que van venir més de 50 testimonis citats per ell i que van explicar que ningú els havia demanat que anessin a ocupar els col·legis. Ha recordat el testimoni d'una votant, Maria Luisa Carillo, que va reivindicar que era una «ciutadana lliure»i va reivindicar que es «respectés la seva opinió»i que ningú li havia dit què havia de fer. «Això és compatible amb l'instrument d'uns inductors, amb la teoria que unes persones mouen els fils dels altres?», s'ha preguntat. Segons Pina, és una «tesi ben construïda per la fiscalia»però que falla perquè no existeix «l'element de la piràmide que requereix la rebel·lió».

Comparacions amb el 9-N

Pina també ha recordat que el delicte de convocatòria de referèndum il·legal està despenalitzat i considera que la fiscalia ha fet un «esforç»per anar «amunt»en el codi penal per evitar considerar l'1-O com el 9 de novembre de 2014, on els organitzadors van ser condemnats només per desobediència. I ha recordat que el dia del procés participatiu del 9-N la fiscalia va negar-se a aturar les votacions en aplicació del «principi de proporcionalitat», una decisió que –segons Pina- va ser encertada.

«A la fiscalia sabien que la comparativa amb el 9-N els falla per actuació correcta del ministeri fiscal i han anat a buscar una diferència», ha apuntat Pina. Segons el lletrat, la diferència es busca en la llei del referèndum que deia que es proclamaria la independència «immediatament»si guanyava el sí, una situació que no es va produir.

Malversació: «Els testimonis han desmentit la tesi de l'acusació»

Pina també ha negat el delicte de malversació i, de fet, ha fet una defensa de la «integritat»dels funcionaris de la Generaliat, que ha qualificat de «magnífics professionals que no fan trampa, que segueixen els cursos legals i normals».

L'advocat ha detallat algunes de les acusacions que es fan sobretot sobre l'exconseller Jordi Turull. Així, ha negat malversació en el CTTI o la web del referèndum.cat, que és «de l'any 2006». «Ho hem dit per activa i per passiva i continua a l'escrit de la fiscalia», ha dit, «no serveix de res estar aquí quatre mesos si no tenim en compte la prova». També ha insistit que el registre de catalans a l'exterior estava pensat per qüestions com el «carnet jove»o les «biblioteques», o bé que «la campanya de civisme no té res a veure amb l'anunci de les vies del tren». «Una cosa és buscar coses que els vinculin al referèndum i una altra és fer el ridícul», ha asseverat. Sobre les factures de la CCMA sobre l'anunci de les vies del tren, ha retret a la fiscalia que ometi un expedient de la Generalitat que conclou que aquestes «no van ser correctes»perquè no van seguir el procediment.

Pina també ha argumentat que alguns dels testimonis proposats per la fiscalia han «desmentit»les seves pròpies tesis sobre malversació, com és el cas d'Unipost: «No hi va haver encàrrec, ni factura, ni pagament, ni compromís de despesa», ha dit, «no hi va haver prestació de serveis». A tall d'exemple, ha remarcat que les acusacions no han pogut provar que ciutadans rebessin cartes enviades a ciutadans per informar-los que formarien part de les meses l'1-O.

A més, creu que la mateixa fiscalia «demostra»que l'acord de Govern del 6 de setembre segons el qual tots els membres de l'executiu assumeixen de forma «col·lectiva i col·legiada»les despeses del referèndum és «paper mullat», perquè «no hi ha cap despesa de l'administració amb posterioritat»a aquesta data. Pina també ha recordat que Turull va arribar al Govern el juliol del 2017 i que les acusacions li atribueixen malversació de fets anteriors, quan la consellera de Presidència era Neus Munté, que «no ha estat cridada en aquest procediment».