Pina lamenta que la fiscalia vol «escarmentar de manera especial» els líders socials i nega cap «concert» amb el Govern

El lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, ha afirmat que «no s'explica»el perquè de la presó preventiva i les acusacions contra l'exlíder de l'ANC i també del d'Òmnium, Jordi Cuixart, a qui la fiscalia considera «líders o promotors»de la rebel·lió. «Tinc la sensació que la fiscalia vol escarmentar de manera especial els líders socials», ha afirmat. Pina ha defensat el paper de mediació que va fer Sànchez i ha fet bandera de les manifestacions que l'ANC havia organitzat fins llavors. «Podem xulejar d'haver organitzat les manifestacions més importants i pacífiques d'Europa», ha dit Pina, que creu que els cotxes danyats el 20-S són el «pretext»per empresonar els 'Jordis'. Pina ha enunciat que ja ha presentat escrits per sol·licitar la llibertat fins a la sentència. I ha acabat la intervenció de l'extens informe final adreçant-se als seus clients. «Agraïment als meus tres amics, ha estat un honor i sigui quina sigui la sentència podeu estar ben tranquils que sou gent de pau», ha conclòs.

Durant tres hores, el lletrat Jordi Pina ha volgut desmuntar les acusacions que demanen condemnes per rebel·lió i sedició contra els seus clients. Ha intentat negar que hi hagués un «concert»entre Parlament, entitats socials i Govern i ha anat, un a un, explicant al tribunal per què creu que ha d'absoldre Rull, Turull i Sànchez.

El lletrat Jordi Pina ha criticat que les acusacions parlin de «concert»i s'agafin a documents com el llibre blanc o el full de ruta (de 2014 i 2015) quan ni Rull ni Turull eren al Govern ni Sànchez a l'ANC.

També ha criticat la importància que se li ha donat al document 'Enfocats' que, segons Pina, és el document que «permet»que els acusats estiguin a la presó. «Sembla que és el sant grial de l'independentisme quan ningú en té ni idea de què és i no s'ha compartit entre els acusats», ha manifestat el lletrat, que recorda que en el buidat dels correus no s'ha trobat res que faci referència a aquest document.

A més, també ha criticat que s'usi l'agenda Moleskine i les reunions que Turull va mantenir amb altres polítics com Marta Rovira i Raül Romeva l'estiu del 2016. «El que no seria lògic és que es reunis amb Messi, però que ho faci amb polítics?», s'ha preguntat.

Nega que fessin cap crida a enfrontar-se a la policia

També ha rebatut l'argument del fiscal Javier Moreno que, la setmana passada durant els informes finals, va dir que se'ls atribuïa rebel·lió «per incitar a enfrontar-se a la policia i exaltar a defensar els col·legis». I ha criticat que aquestes afirmacions del fiscal es basin en tuits i entrevistes en premsa.

De Turull, ha recordat tuits publicats el 21 de setembre on feia crides a la calma i la serenitat. I també s'ha referit a unes manifestacions que va fer l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que després ell mateix va corregir. Quan va testificar, va indicar que estaven molestos per les declaracions de Forn i creia que de Turull, però ell mateix va dir després que potser no havia estat ell. Un extrem que, segons Pina, s'hi agafa la fiscalia ara a la part final del judici. «Vostès li causen indefensió perquè el meu client se sotmès a un interrogatori del ministeri fiscal i advocacia i el ministeri fiscal no el va interrogar d'això», ha afirmat.

Li demanen 16 anys a Rull per una «xuleria»

En defensa de l'exconseller de Territori Josep Rull, Pina ha insistit que és «fals»que no deixés atracar el vaixell del 'Piolín' al Port de Palamós, i ha defensat que l'acusat va aportar «les raons tècniques». L'advocat ha lamentat que la fiscalia no hagi acceptat les proves aportades al judici i que li demani 16 anys de presó per una «xuleria», en referència al tuit en què va afirmar que no havien deixat atracar la nau. «En ple segle XXI és gravíssim, em faria riure si no fos tan greu», ha dit. A més, també ha defensat que un altre tuit de Rull, segons el qual la presència «testosterònica»de policies al Port de Barcelona posaven en perill les exportacions, perquè és «veritat»si es comproven les actes del consell d'administració de la infraestructura. Pina, però, s'ha preguntat de nou «què té a veure»així amb «incitar a defensar o a exaltar els col·legis».

Sobre Rull, també ha carregat contra l'autor d'un atestat que recollia en una entrevista en un mitjà de comunicació perquè «va escollir el que li va donar la gana»i va «enganyar»la fiscalia, o ha posat de manifest que el ministeri públic li atribueix altres tuits sobre l'1-O sobre els que no va preguntar a l'exconseller i, per tant, no va poder explicar-ne el sentit. En algun cas, Pina ha dit fins i tot que no recorda haver-lo fet.

«Escarment»de la fiscalia per als líders socials

En la defensa de Sànchez, Pina ha retret a la fiscalia que el situï com a «cap principal»de la rebel·lió sense donar cap «argument solvent». En aquest sentit, s'ha preguntat com poden situar-los com a promotors de la rebel·lió i no imputar-los «la malversació que hi va aparellada». L'explicació que hi troba Pina és que el ministeri públic ha volgut «escarmentar de manera especial els líders socials». De fet, creu que la decisió de la fiscalia de presentar una denuncia per sedició buscava «atemorir els ciutadans»: «Decapitem els líders i tothom marxarà a casa i seran absolutament unionistes». Si no és per això, Pina ha dit no entendre per què es considera Sànchez, Cuixart i Forcadell com a promotors de la rebel·lió.

L'advocat considera que la fiscalia busca la vinculació de l'ANC amb el referèndum a partir del full de ruta de l'any 2016 per justificar el «concert»dels líders socials amb el Govern en el referèndum. I, de fet, ha acusat el ministeri públic de «trencar les regles del joc»perquè no li va preguntar a Sànchez sobre aquest full de ruta en el seu interrogatori.

El lletrat Jordi Pina també ha retret a la fiscalia que incorpori a les conclusions definitives dos tuits que fins ara no estaven a la causa i que usen per argumentar que hauria fet crides a oposar-se a la policia i exaltar la gent perquè es quedés als col·legis. «No se li ha preguntat sobre això i no pot acreditar ni si els ha fet ell», s'ha queixat. I ha afegit que, ni que fossin certs, no suposen cap crida a «enfrontar-se»a les forces de seguretat ni a fer cap actuació violenta.

L'advocat de Sànchez ha recordat que la manifestació es va comunicar i, per tant, s'ha qüestionat si era «normal»comunicar oficialment a les autoritats que «s'anava a cometre un delicte de sedició».

I també ha defensat el paper de mediació que va fer Sànchez durant el 20-S quan, segons Pina, es va posar a disposició dels Mossos quan li ho van demanar. I ha ironitzat amb el fet que la fiscalia el presentés a ell i a Sànchez com «els amos del carrer». Sobre les declaracions del cap de la Brimo que, inicialment, va dir que es va comportar de manera «altiva o nerviosa», tot i que va reconèixer que després va canviar d'actitud. «Va ser sec, doncs sí, però on està el tipus penal de ser sec al codi penal, això li requereix 17 anys de presó?», s'ha preguntat.

Els danys als cotxes «tiren per terra»anys de civisme

«No li donin més voltes, el referèndum de l'1-O el convoca i l'organitza el Govern i el president Puigdemont, no Sànchez i l'ANC», ha dit Pina, que ha criticat que la fiscalia considera que els ciutadans «són com borregos que no tenen criteri propi». «Això no funciona així, són els ciutadans els qui ho reclamen», ha assegurat Pina, «és culpa dels ciutadans que el TC dictés la sentència del 2010 sobre l'Estatut?». L'advocat ha remarcat que el que fan els líders socials és «recollir el guant del que reclamen els ciutadans i traslladar la veu de la societat al Govern». «Què farem amb aquests dos milions de persones, és que no importa res?», s'ha preguntat.

Pina, que ha desvinculat Sànchez i l'ANC del moviment d'Escoles Obertes, ha assegurat que el paper de l'entitat és «canalitzar la força dels ciutadans»i que sempre han fet mobilitzacions en què no ha caigut «cap paper a terra», «xulejant de fer les mobilitzacions més importants d'Europa i més cíviques». I amb l'única «excepció», ha dit, dels «esgarrapacristos que van causar danys als cotxes de la Guàrdia Civil», que van «tirat per terra anys i anys de civisme i haver de sentir que acusen els meus clients de ser persones violentes».

També ha retret la secretària del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona d'haver declarat coses «radicalment falses»durant el seu testimoni, com ara que cap a les nou de la nit hi va haver un «intent d'assaltar la porta»de la conselleria d'Economia, o «que digués que els guàrdies civils no podien fer el canvi de guàrdia». «No faré cap valoració del que va percebre, cadascú pot sentir major o menor temor del que passava allà», ha dit, «però sí puc criticar que digui coses que no són certes».

Petició de llibertat i últim missatge per als «amics»

Al final de la intervenció, Pina ha explicat que ja ha presentat tres escrits sol·licitant la llibertat de tots tres. «Així el tribunal estarà menys encotillat a l'hora de valorar la prova si no té la rèmora de tenir nou persones a la presó», ha manifestat.

Ha agraït a la sala, la fiscalia i l'advocacia la feina d'aquests quatre mesos de judici i les últimes paraules les ha dit en català i adreçada als seus clients, a qui s'ha referit com «amics». «Passi el que passi amb la sentència podeu estar ben tranquils que sou gent de pau», ha afirmat.