Sànchez denuncia «l'abús de la presó preventiva» i es presenta com a «víctima d'una injustícia»

L'expresident de l'ANC i diputat de JxCat Jordi Sànchez ha denunciat aquest dimecres a la tarda «l'abús de la presó preventiva»que es fa a l'estat espanyol, «una enorme injustícia que hauria de canviar-se»no només per ell i els altres presos independentistes, sinó en general. En el seu últim torn de paraula, Sànchez ha demanat al Tribunal Suprem una sentència que «no agreugi la crisi política», sinó que ajudi a resoldre aquesta crisi davant «la incapacitat»dels dirigents polítics.

Segons Sànchez, la fiscalia «abusa»de la presó preventiva per aconseguir acords amb reduccions de pena, tot i tenir «proves febles», que alguns innocents accepten per sortir de presó. Per això, ha reclamat a l'estat espanyol que avanci en qualitat democràtica i faci cas a les recomanacions internacionals en la matèria. De fet, ha acabat el seu discurs mostrant-se convençut que la majoria d'acusacions són «conscients que no han fet el que tocava i han forçat elements i figures retòriques per defensar una posició que no era justa». Als magistrats els ha demanat que no agreugin la situació política a Catalunya amb la seva sentència.

Per a ell, «la no-violència és la millor expressió que les idees mai han de prevaldre sobre les de l'altre». «La no-violència no és passivitat o indiferència, no és quedar-se amagat davant del temor a un estat repressiu o a la violència d'estat, és assumir les conseqüències», ha assegurat. Així, ha dit que el millor exemple d'això va ser l'1-O. «No va ser una jornada de violència, podran dir-ho 1.000 cops però no podran convèncer als que van viure-ho, excepte si es transmuti la violència en un concepte eteri», ha dit.

El seu llarg empresonament ha causat dolor a les famílies i a la societat catalana, ha dit, però aquesta última ha tingut la «capacitat de donar la volta al dolor»i mostrar els «millors valors cívics de compromís públic». Per això, s'ha mostrat orgullós que la societat «ha superat el dolor amb solidaritat i cohesió». «A Catalunya hi ha millor capital social que fa anys, una millor confiança interpersonal, una força cívica, una cultura associativa, tot i el dolor de l'1-O».

Per això, ha valorat la implicació política de la ciutadania, i creu que el tribunal haurà de valorar «fins a quin punt és legítim el dret a la dissidència». «De la sentència es llegirà el límit dels drets democràtics; és fonamental pels 12 acusats, però també pel futur de la democràcia a Catalunya i Espanya», ha afegit. De fet, creu que ara encara està més en dubte la unitat política d'Espanya, però encara més «la profunditat dels drets democràtics i fonamentals». «En democràcia no hi ha cap porta que es resisteixi», ha dit, citant un company pres de Lledoners, i creu que en el futur «la majoria a Catalunya aconseguirà obrir una porta democràtica amb una urna, que no és un instrument d'un cop d'estat». «Hi haurà urnes i votarem d'acord amb l'estat espanyol què volem ser de grans», ha dit.