Santi Vila: «Enlloc estava escrit que el procés acabaria com el 27 d'octubre»

L'exconseller d'Empresa Santi Vila ha instat aquest dimecres a la tarda als magistrats del Tribunal Suprem que no caiguin en l'error de «l'anacronisme o el presentisme»i analitzin tot el procés independentista català en funció del seu resultat final, sinó pels fets concrets. Segons ell, fins «l'últim minut»es va estar negociant un possible acord legal, que passava per les eleccions anticipades, però una ministra li va admetre que no s'havien donat les «condicions de confiança». «Enlloc estava escrit que acabés com el 27 d'octubre», ha dit. Pel que fa al seu paper, ha dit que en tot moment va complir «l'esperit i la lletra»de la Constitució, que, segons el seu parer, hauria de permetre una «Espanya plurinacional».

En el seu últim torn de paraula, Vila ha dit que la negociació entre Barcelona i Madrid que va estar a punt de fructificar la primavera del 2017 es va trencar no perquè la Generalitat «demanés impossibles», fins i tot fora de la Constitució, sinó perquè «s'havia trencat el marc de confiança necessària en una democràcia madura». Això i el fet que el president Carles Puigdemont «no pogués o no volgués convocar eleccions»el van fer «dimitir frustrat», i no pas pel temor que els seus companys de Govern cometessin alguna il·legalitat, perquè sabia que cap mesura del Govern tindria eficàcia o validesa.

Vila ha assegurat que tot el Govern va actuar «de bona fe»i ell sempre va ser «fidel a les profundes conviccions i la legalitat». «Per defensar aquesta lleialtat he rebut pals a Catalunya», ha reblat.

Per això, ha advertit del risc de veure «a pilota passada»tot el procés com un camí encaminat a la DUI del 27 d'octubre. Així, s'ha preguntat què hauria passat si s'haguessin convocat eleccions, o s'hagués impugnat el programa electoral de JxSí el 2015 o s'hagués aplicat l'article 155 després del ple del Parlament del 6 de setembre. Ningú ho va plantejar, creu, perquè «cap persona bona, responsable o sensata podia creure que acabaria amb aquell despropòsit». «Les persones dialogants, pactistes, volien donar una enèsima oportunitat al diàleg, la negociació i l'acord».

Per tot això, ha mostrat l'esperança que Espanya no caigui un cop més en la «fatalitat o llegenda negra»que «impedeixi una democràcia avançada on la diversitat nacional no sigui un problema».