La JEC rebutja l'acatament de la Constitució a distància de Puigdemont i Comín

La Junta Electoral Central (JEC) ha rebutjat el document d’acatament a distància de la Constitució l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín van presentar a través de l’advocat Gonzalo Boye, i ha declarat vacants els seus dos escons i els del líder d’ERC, Oriol Junqueras, a qui el Tribunal Suprem va impedir sortir de la presó per assistir a l’acte que va tenir lloc dilluns a Madrid. L’òrgan electoral ha acordat comunicar al Parlament Europeu que els tres eurodiputats electes no han acatat la Constitució Espanyola davant aquest organisme tal com estableix la legislació espanyola, i per tant transcorregut cinc dies des de la proclamació correspon «declarar vacants els escons corresponents» i «suspeses totes les prerrogatives que els podrien correspondre per raó del seu càrrec fins que es produeixi aquest acatament».

La decisió de la Junta Electoral Central deixa sense representació els tres eurodiputats electes. A les eleccions europees la llista encapçalada per Oriol Junqueras, Ara Repúbliques, va rebre 1.257.484 vots, i la de Puigdemont i Comín, Lliures per Europa, 1.025.411 vots.

En el cas de Puigdemont i Comín per no haver assistit a l’acte d’acatament del passat dilluns al Congrés, quan l’executiu espanyol va desplegar un ampli dispositiu a la cambra baixa en previsió d’una hipotètica detenció en cas que hi assistissin. En el de Junqueras per la negativa del Suprem a permetre que sortís de la presó per rebre l’escó.

L’advocat Gonzalo Boye va registrar davant la Junta Electoral Central una declaració jurada que dona fe que Puigdemont i Comín havien complert davant un notari belga el requisit d’acatament de la Constitució que exigeix la Llei electoral espanyola per accedir a un escó del Parlament Europeu.

La JEC havia decidit prèviament que aquesta jura o promesa d’acatament s’havia de fer de manera presencial a Madrid, en un acte que va tenir lloc el passat dilluns al Congrés dels Diputats on Puigdemont i Comín no van assistir perquè no estava garantit que no fossin detinguts.

A aquest document que Boye va registrar davant la JEC, Puigdemont i Comín recorden que els dos van ser elegits com a eurodiputats a les eleccions del 26 de maig. També hi constava la concessió de poders especials a Boye per poder representar els dos eurodiputats electes davant la JEC.

L’escrit també denunciava que l’Estat s’ha negat a aixecar l’ordre d’arrest contra ells que va dictar el jutge d’instrucció del Tribunal Suprem Pablo Llarena, malgrat que tots dos han estat elegits com a eurodiputats i, al seu entendre, caldria haver respectat la immunitat parlamentària que atorga aquesta representació.

La JEC respon Boye que la promesa de l’escó és «indelegable»

A la seva resolució, la JEC respon a Boye que l’acte de promesa o jura de la Constitució s’ha de fer «davant la Junta Electoral Central» i per tant «el candidat electe ha de comparèixer personalment davant aquest organisme per a la realització d’un acte que és de naturalesa personalíssima, i per tant indelegable, i no es pot dur a terme mitjançant qualsevol mecanisme que pretengui elegir el propi interessat al marge de les previsions legals».

En aquest sentit, la JEC assegura que la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la flexibilitat que cal adoptar en les formules a utilitzar per a la jura o promesa només es pot aplicar respecte a les expressions utilitzades, però no «quan no ha comparegut davant la Junta Electoral Central i no hi ha, per tant, cap acte d’acatament de la Constitució» efectuat.

«La circumstància que un candidat es trobi voluntàriament fora del territori nacional per eludir l’acció de la Justícia no constitueix una causa justificada per proporcionar-li un tractament diferent a la resta de ciutadans», conclou la JEC.

Malgrat que són fermes en la via administrativa, aquestes decisions poden ser objecte ara de recurs davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem.