El Tribunal Suprem rebutja deixar en llibertat els presos abans de dictar la sentència
Els magistrats no veuen «raons sobrevingudes» i argumenten que cal assegurar que el procés judicial culmini
La fiscalia sobre els presos: no han mostrat penediment i han de continuar a la presó
El Tribunal Suprem ha rebutjat deixar en llibertat els presos abans que es dicti sentència. En acabar el judici, tots ells -a excepció d'Oriol Junqueras i Raül Romeva- van sol·licitar que els deixessin lliures fins a conèixer la decisió del tribunal. El Suprem, però, creu que no hi ha «raons sobrevingudes»per aixecar la mesura cautelar i argumenta, a més, «la necessitat de salvaguardar»que tot el procés culmini un cop el judici ha quedat vist per a sentència. Sobre el dictamen del grup de treball de l'ONU sobre detencions arbitràries que demanava l'alliberament de Sànchez, Cuixart i Junqueras, diu que «no és vinculant»tot i reconèixer «la influència»d'aquests organismes. I es recolza en arguments de la fiscalia i l'advocacia de l'Estat per sostenir-ho. «No falten al dictamen afirmacions extravagants, faltes de tota lògica i d'impossible encaix en el nostre sistema processal», escriuen sobre el grup de treball.
Els magistrats consideren que l'informe de l'ONU no es refereix als pressupòsits que fan imprescindible la mesura cautelar de presó, sinó que fa una valoració dels elements de tipus penal objecte d'acusació «a esquenes»de l'activitat probatòria que s'ha desenvolupat durant els quatre mesos de judici al Suprem. A més, remarquen, en contra del criteri de les defenses, que el Tribunal d'Estrasburg no ha reconegut el caràcter vinculant dels dictamens d'aquest grup de treball.
L'executiu «no dona ordres»als tribunals
De fet, el tribunal considera que es reivindica «malament»la llibertat dels acusats quan el que es demana en aquest dictamen és que el govern espanyol «prengui mesures per posar remei a aquesta situació», ja que això suposa «ignorar una de les notes essencials de qualsevol estat de dret, que és la que impedeix al poder executiu dirigir instruccions o ordres als tribunals de justícia».
Els magistrats també avalen posicions de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat en relació al dictamen. Per exemple, dona la raó al ministeri públic quan el qualifica de «grup purament auxiliar i informatiu d'eventuals i futurs posicionament del Consell de Drets Humans de Nacions Unides». I la sala també recull l'argument de l'advocacia de l'Estat segons el qual s'ha sol·licitat la revisió del dictamen per «falta d'imparcialitat i objectivitat»dels membres del grup de treball, entre altres motius per la «sospita de filtració»de l'informe per part de l'advocat representant de Cuixart, Sànchez i Junqueras, «que hauria estat relat de Nacions Unides fins al 2017 i hauria desenvolupat una activitat concomitant amb dos membres del grup de treball».
«Oblida que l'1-O va ser prohibit pel TC»
Pel que fa al contingut de l'informe, el Suprem assenyala que el grup de treball «oblida»que el referèndum de l'1-O havia estat «expressat prohibit»pel Tribunal Constitucional (TC) i per la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que el dictamen conté «inassumibles valoracions probatòries sobre la concurrència de violència com a element típic del principal delicte pel que s'ha formulat l'acusació«, la rebel·lió, amb una «valoració a cegues d'elements probatoris la veritable realitat dels quals no ha pogut ser apreciada pels redactors de l'informe».
Rebutgen que es coaccionin opcions polítiques
La sala també rebutja que les acusacions penals de la causa tinguin com a objectiu coaccionar als acusats per les seves opinions polítiques sobre la independència de Catalunya. De fet, consideren que només es poden fer afirmacions així «a partir del desconeixement de la realitat política i jurídica»espanyola. «El procés penal no inclou entre les seves finalitats coaccionar o inhibir als líders polítics que volen portar a terme un programa independentista», han argumentat, tot destacant que «les idees polítiques que han fet valer alguns dels acusats són les mateixes que identifiquen els partits polítiques que sostenen l'actual Govern de la Generalitat».
En aquest sentit, posen en valor que durant el judici han estat presents representants de la Generalitat amb «reconeguda identitat ideològica»i que tots han rebut «el tracte protocol·lari que la legislació dispensa a les autoritats autonòmiques». Un fet que consideren que el grup de treball «oblida».