La manifestació de l'Onze de Setembre tindrà com a epicentre la plaça d'Espanya

La manifestació de l'Onze de Setembre de 2019 reclamarà la unitat estratègica de l'independentisme com a «condició imprescindible» per convertir Catalunya en un estat independent. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, ha defensat que l'independentisme s'ha de posar d'acord des de la diversitat amb un «objectiu comú» sense que ningú hagi de renunciar a la seva ideologia o als orígens. La manifestació tindrà com a epicentre la plaça d'Espanya però s'estendrà pels carrers que conflueixen en aquest punt de Barcelona com el de la Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina. Els organitzadors de la iniciativa han plantejat així la metàfora que buscarà mostrar com persones que arriben des de diferents punts poden convergir en un lloc concret.

Després que el 2018, la manifestació de l'Onze de Setembre utilitzés la metàfora d'una muntanya per explicar que s'havien assolit etapes però que encara no s'havia fet el cim [de la independència], ara l'ANC vol evitar que la «repressió política»aconsegueixi «paralitzar»l'independentisme. Per això, Paluzie ha indicat que enguany es reclamarà unitat a les diferents sensibilitats de l'independentisme per assolir l'«objectiu comú».

Paluzie ha defensat assolir més «apoderament popular»per solucionar «debilitats»que l'ANC ha detectat després de l'experiència pels fets de la tardor de 2017. «Ens reafirmem en l'estratègia de la no violència per aconseguir la independència», ha subratllat. Ha detallat que en el terreny polític, en cas que hi hagués unes eleccions al Parlament caldria superar el 50% dels vots independentistes. «Es tracta de definir de nou una estratègia guanyadora per assolir la independència», ha reclamat.

En aquesta roda de premsa s'ha explicat només l'indret i el missatge de la manifestació i, com és habitual, en una segona trobada amb els periodistes d'aquí a uns mesos es donaran més detalls. Des de la comissió de mobilitzacions de l'ANC, Carla Soler, ha explicat que els interessa mostrar la metàfora que persones que arriben des de diferents ideologies [simbolitzades pels carrers que conflueixen a la plaça d'Espanya], es trobin en un únic punt.

L'organització ha triat la plaça d'Espanya en considerar que hi conflueixen carrers que tenen una «alta capacitat»i una visibilitat que els «va bé»per la reivindicació que impulsen. «És un lloc que es pot veure bé, és ampli i amb una plaça on s'hi pot accedir bé», ha detallat Soler.

Tant Òmnium Cultural com l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), presents en la roda de premsa, donaran suport a la manifestació de l'Onze de Setembre. Montse Ortiz, vocal de la junta nacional d'Òmnium, ha lamentat la situació de «repressió, persecució i vulneració de drets»que, al seu entendre, es pateix a Catalunya.

Ortiz ha plantejat la Diada com l'«oportunitat»perquè els catalans demostrin que «no estan sotmesos»i per «continuar reivindicant els drets que els volen manllevar». «Si l'Estat acusa els líders independentistes per manifestar-se, nosaltres ens tornarem a manifestar. Ho tornarem a fer. Sortir al carrer i mobilitzar-nos de forma pacífica, exemplar i cívica, com hem fet sempre», ha apuntat.

Per la seva banda, el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, també ha denunciat que la Diada d'aquest any es viurà en una «situació excepcional»i ha demanat no normalitzar l'«aberració democràtica que vulnera drets i llibertats».

Després de preveure que la manifestació probablement coincidirà amb la sentència del judici de l'1-O, ha criticat que en alguns ajuntaments s'hagi arribat a acords «difícils de digerir». Cervera ha emplaçat als alcaldes i regidors sorgits de les eleccions del 26-M a tenir present el compromís «clar»i «inequívoc»amb la construcció de la república catalana.

Paluzie també ha lamentat els acords en ajuntaments que ha esmentat el líder de l'AMI i ha recordat la demanda de l'ANC de no pactar amb els partits «del 155». També s'ha referit al fet que la Mesa del Parlament no hagi admès a tràmit una ILP que reclamava proclamar la independència pels vots contraris de Cs i PSC, l'abstenció d'ERC i el vot a favor de JxCat. En concret, Paluzie ha dit que el que va passar al Parlament «no els va agradar»i ha dit que ha estat un «símptoma»de la manca d'unitat estratègica de l'independentisme.

Durant la roda de premsa també s'ha presentat la samarreta que l'ANC posarà a la venda per recaptar fons per les campanyes que impulsa al llarg de l'any. Enguany és de color blau turquesa, reclama unió per assolir la independència i pretén transmetre «esperança i futur». També s'ha dit que la campanya d'estiu de l'entitat treballarà en dues línies: mobilitzar la societat civil i apostar per a una estratègia de lluita no violenta, entre d'altres, amb un documental que l'ANC estrenarà properament.

Paral·lelament, preguntada per una periodista, sobre la conversa de Paluzie al final d'una roda de premsa de la setmana passada que comentava l'opinió de la presidenta de l'ANC sobre una periodista d'Antena 3, Paluzie ha dit que es tractava d'una conversa privada. He negat que utilitzés el terme espanyola com una crítica sinó que ha dit que va ser «una descripció d'un fet objectiu». Paluzie ha evitat disculpar-se en considerar que es tractava d'un comentari en privat del qual ha dit que no cal justificar-se.

Segons dades facilitades, el nombre de socis de l'ANC ha augmentat en el darrer any en 8.500 persones, un creixement del 20%. En total, l'entitat compta amb 47.600 socis i 45.000 simpatitzants. Per tant, segons l'organització, la base social, entre socis i simpatitzants, s'estima entre 90.000 i 95.000 persones.