Diari Més

Judicial

El jutge deixa Torra a un pas de judici per desobediència a les ordres de la JEC sobre els llaços grocs

Descarta arxivar la causa i constata que els fets podrien ser constitutius de delicte

El president Torra, amb la seva dona i els seus advocats, a la sortida del TSJC després de declarar.

El president Torra, amb la seva dona i els seus advocats, a la sortida del TSJC després de declarar.ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Carlos Ramos deixa el president de la Generalitat, Quim Torra, a un pas de judici per desobediència a les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la retirada dels llaços grocs dels edificis de la Generalitat durant la campanya electoral. El jutge rebutja arxivar la causa, com demanava la defensa de Torra, i constata que els fets investigats podrien ser constitutius d'un delicte de desobediència o, subsidiàriament, de denegació d'auxili a l'autoritat competent. Obre ara el tràmit de deu dies perquè les parts presentin petició d'apertura de judici oral.

El jutge constata la «voluntat obstativa» de Torra respecte a les resolucions de la JEC i recorda els diferents episodis de la polèmica, com ara la substitució de la pancarta inicial per una altra, el canvi del color del llaç o el requeriment del president al Síndic de Greuges perquè es pronunciés sobre la matèria. El que Torra va pretendre substituint uns símbols per uns altres, apunta, va ser «persistir en la desobediència».

Els acords de la JEC, diu l'escrit, «no poden titllar-se de contradictoris entre sí» i són «clars concrets i terminants». «Són mandats complementaris exigits per la clara voluntat obstativa» de Torra, insisteix.

Pel que fa a la competència de la Junta Electoral, el magistrat creu que en assumptes electorals Torra no pot invocar una «pretesa autonomia del president d ela Generalitat com a autoritat de l'Estat, i menys en un període electoral d'unes eleccions generals i després europees».

«El respecte a les competències autonòmiques en matèria electoral del que parteix la Llei de Règim Electoral només fa referència a la possibilitat que les comunitats aprovin la seva pròpia legislació electoral per regular les seves eleccions», continua el magistrat, que recorda que Catalunya no té llei electoral pròpia i, per tant, «l'únic organisme competent per resoldre les queixes electorals relatives al territori de Catalunya és la JEC».

tracking