Torra, davant el TSJC pels llaços grocs: «Sí, vaig desobeir»

El president de la Generalitat, Quim Torra, va admetre davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va desobeir les ordres de la Junta Electoral Central (JEC), segons l'àudio difós al qual ha tingut accés TV3. «Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans», va manifestar el president. A més, Torra va assumir com a pròpies totes les decisions sobre aquesta qüestió i insisteix que «l'última responsabilitat» és seva. D'altra banda, assenyala una operació de PP i Cs per portar-lo davant els tribunals. Segons el president català, l'ordre de la JEC era «manifestament il·legal» i estava dictada per un òrgan no competent que no és una autoritat superior a ell. «Si s'hagués hagut de complir implicava competències de les que jo no disposava», afegeix davant el tribunal.

Torra està a les portes de ser jutjat acusat de desobediència per no haver atès l'ordre de la JEC de retirar de la façana de la Generalitat la pancarta en suport als «presos i exiliats» amb un llaç groc en període electoral. Després d'un estira i arronsa, Torra va canviar la pancarta per una altra amb un llaç blanc, en comptes de groc, i posteriorment es posar una pancarta en favor de la llibertat d'expressió.

El 15 de maig, quan va declarar davant el TSJC, Torra va assegurar davant del magistrat instructor que hi va haver una «operació» des del primer moment perquè ell acabés davant la justícia. «Per això membres afins al PP i Cs van instigar aquesta denuncia, per això soc aquí. Tot això ha estat un procediment amb ambigüitats que m'han produït una indefensió absoluta d'impossible compliment», va argumentar.

De fet, segons el president català, si hagués arribat a complir l'ordre «absolutament nul·la i emesa per un tribunal incompetent» s'hagués situat «en risc de prevaricar». «Tot s'ha basat en si jo prevaricava o desobeïa i jo sempre estaré al costat de la defensa dels drets humans», va concloure.

En la seva declaració, Torra es va presentar com a màxim responsable de les decisions que es van prendre respecte a la polèmica ordre de la JEC. «Totes les decisions que es van prendre en aquell moment van ser meves. L'última responsabilitat va ser meva. La decisió i de mantenir pancartes en defensa de llibertat d'expressió i dels drets humans va ser meva», va insistir. En aquest mateix sentit, va assegurar que ell també és el responsable de «canviar la pancarta per seguir posant el mateix a través d'un petit canvi».

Fa uns dies, l'instructor va deixar el cas a punt per a judici i deia que els acords de la JEC «no poden titllar-se de contradictoris entre sí» sinó que són «clars, concrets i terminants». «Són mandats complementaris exigits per la clara voluntat obstativa» de Torra, insisteix.

Pel que fa a la competència de la Junta Electoral, el magistrat creu que en assumptes electorals Torra no pot invocar una «pretesa autonomia del president de la Generalitat com a autoritat de l'Estat», i menys en un període electoral d'unes eleccions generals i després europees.

«El respecte a les competències autonòmiques en matèria electoral del que parteix la Llei de Règim Electoral només fa referència a la possibilitat que les comunitats aprovin la seva pròpia legislació electoral per regular les seves eleccions», continua el magistrat, que recorda que Catalunya no té llei electoral pròpia i, per tant, «l'únic organisme competent per resoldre les queixes electorals relatives al territori de Catalunya és la JEC».