El Tribunal de Comptes confirma i augmenta les multes a Mas, Ortega, Rigau, Homs i sis persones més pel 9-N

El Tribunal de Comptes ha confirmat les condemnes a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis persones més per l'organització del procés participatiu del 9-N. El tribunal, però, afegeix altres partides de despeses que suposen un lleuger augment de les multes, que arriben fins als 4.988.620,11 euros pels quals ha de respondre Mas solidàriament. Estima així el recurs d'apel·lació de la fiscalia, Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, i rebutja, en canvi, el que havien plantejat els denunciats. Els altres condemnats són Lluís Bertran, Josefina Valls, Jaume Domingo, Ignasi Genovès, Jordi Vilajoana i Teresa Prohias.

Segons el Tribunal de Comptes, els termes de la sentència del TC sobre el 9-N resulten «diàfans», deixant clar que els actes i actuacions vinculades al denominat procés participatiu són inconstitucionals. «El que ha resultat rellevant és que es van produir unes sortides de fons públics per satisfer un objectiu il·legal (per inconstitucional) sense que, per tant, pogués haver una partida pressupostaria legal que suportés aquestes despeses, el que les converteix en injustificades», apunta.

Sobre la contractació del centre de premsa, per exemple, constata que «va ser una peça més de l'engranatge per aconseguir els objectius pretesos amb el procés participatiu». «No es tractava doncs únicament de facilitar la feina dels mitjans, sinó de contribuir positivament a l'èxit dels objectius pretesos per la convocatòria, procurant que la votació aconseguís la major difusió possible», continua el tribunal, que considera que les al·legacions presentades pels denunciants són «meres excuses d'un comportament obertament antijurídic».

Pel que fa als 7.000 ordinadors, argumenta que si eren per necessitats educatives s'hauria d'haver aprovat algun pla amb antelació, hi hauria alguna petició de dotació o s'hagués hagut de posar en marxa alguna iniciativa educativa que requerís augmentar el nombre d'ordinadors als centres educatius. El tribunal conclou que «res d'això s'ha acreditat», i que «l'únic que consta és una decisió precipitada, no suportada en cap sol·licitud, ni en informes o estudis previs, que únicament pot explicar-se com a resposta a la necessitat de disposar urgentment de 7.000 ordinadors per al procés participatiu».

També assenyala que ha quedat «acreditat» que els ordinadors estaven «completament preparats, programats i configurats informàticament» per al procés participatiu, sense que això pogués servir després per a cap activitat educativa. Si no, afegeix, «no tindria sentit que un cop acabada la consulta es procedís immediatament a esborrar les dades i a desinstal·lar els programes corresponents».