Multes de 5.500 euros a Torra pel discurs i la carta de la Diada de Sant Jordi

La Junta Electoral Central (JEC) ha imposat dues multes de 2.500 i 3.000 euros –en total 5.500 euros- al president de la Generalitat, Quim Torra, per la carta que va adreçar als funcionaris i el discurs institucional en motiu de la Diada de Sant Jordi, on va qualificar de «nefast» el 155 i va recordar la situació dels «presos i exiliats polítics». Segons la JEC, en la mesura que ho va fer durant la campanya de les eleccions del 28-A Torra va vulnerar «el principi de neutralitat dels poders públics durant el període electoral» adduint que les seves referències a la intervenció de les competències de la Generalitat per part del govern espanyol o a la situació de presó o «exili» dels dirigents independentistes «no és neutre, sinó que afavoreix la versió sobre el procés separatista propugnada per algunes formacions polítiques que concorren a les eleccions». Segons ha pogut saber l’ACN, la Generalitat té decidit recórrer contra aquesta decisió que considera injusta i no ajustada a dret.

La JEC dóna la raó als recursos que van interposar Cs i el PSC i considera que Torra va vulnerar l’article 50.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General perquè va trencar «el principi de neutralitat que li és exigible, al menys durant el procés electoral, sense que el fet de la festivitat de Sant Jordi serveixi de cobertura o excusa per oblidar un deure tan rellevant com el deure de ser imparcial en els missatges institucionals, evitant afavorir unes formacions polítiques en perjudici d’altres».

Segons la Junta, les referències al «nefast 155» o a «l’absència del president Puigdemont i dels consellers del seu govern que estan amb ell a l’exili o a la presó» comporten «una descripció de la realitat que és valorativa i amb connotacions partidistes». En aquest sentit, la JEC assegura que el que per Torra és «nefast» per altres formacions podria ser «òptim» o «inevitable». Pel que fa a la carta que va adreçar als funcionaris, considera un agreujant que la carta es dirigís «als qui es troben en una situació de dependència administrativa» del president de la Generalitat.

Pel que fa al discurs del dia de Sant Jordi, la JEC considera que les referències a l’existència de «presos polítics» van en la línia del que defensen algunes formacions polítiques de manera que no les podia fer «aprofitant la seva condició de president de la Generalitat i utilitzant els mitjans públics de què disposa».

La Generalitat ja ha anunciat que té intenció de presentar un recurs contra les dues resolucions en el termini de dos mesos de què disposa des de la notificació.

Desestima la recusació de vocals

La JEC també ha desestimat la recusació que Torra havia presentat contra quatre vocals de la pròpia Junta Electoral Central per manca de neutralitat. Al seu escrit, la JEC ho justifica adduint que «la singular naturalesa de la Jec, que no admet la substitució dels vocals que la composen» i defensa, a més les actuacions dels vocals recusats.

D’aquesa manera, la JEC argumenta per exemple que els escrits del vocal Andrés Betancor contra el procés es van fer en l’exercici «de la seva llibertat d’expressió i de càtedra». Segons la JEC, aquests escrits no permeten concloure que hi ha «una enemistat manifesta» amb Torra perquè «no s’acredita que hagi tingut una relació personal amb l’expedientat».

El mateix amb el vocal Vidal Prado, que la JERC admet que va fer missatges a Twitter contra l’expresident Puigdemont però que entén que això no implica que tingui cap plantejament previ respecte a Torra. Pel que fa als vocals Ana Maria Ferrer i Luciano Varela, membres del Tribunal Suprem, la JEC assegura que cap dels dos ha participat a les deliberacions.

La JEC també multa Torra amb 3.000 euros pels llaços grocs

A més d'aquestes dues multes, aquest dilluns s’ha donat a conèixer que la JEC també va imposar una multa de 3.000 euros al president de la Generalitat, Quim Torra, per negar-se a retirar els llaços grocs dels edificis oficials de la Generalitat durant la campanya del 28-A. La multa, acordada el passat 13 de juny, va anar de la mà de la decisió de la Junta de denunciar el cas davant la Fiscalia, que ja ha demanat la inhabilitació de Torra durant un any i vuit mesos.

La JEC sosté que Torra «va permetre l’exhibició de banderes estelades i llaços grocs en nombroses façanes i edificis públics dependents de la Generalitat de Catalunya i amb això va afavorir clarament una part de les formacions polítiques que competeixen a les eleccions en detriment d’altres».

La JEC desestima les al·legacions presentades per la Generalitat i es defensa assegurant que la seva actuació és «respectuosa amb la llibertat d’expressió». «Més aviat la realitat és que el Sr. Torra pretén emparar-se en la llibertat d’expressió perquè les façanes dels edificis de la Generalitat serveixin d’aparador publicitari privilegiat per promoure els posicionaments d’unes formacions polítiques» diu la resolució.