El TSJC desestima tancar cautelarment les delegacions de la Generalitat a Berlín, Londres i Ginebra

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la petició del govern espanyol de tancar cautelarment les delegacions de la Generalitat a Berlín, Londres i Ginebra. El Ministeri d'Exteriors va fer la petició a principis de juliol perquè considera que aquestes tres delegacions estan «al servei d'un projecte secessionista inconstitucional». En una interlocutòria, el tribunal no ha entrat en el fons de la demanda i s'ha limitat a respondre la petició de mesures cautelars, que ha desestimat per «extemporànies». El TSJC recorda al govern espanyol que no va demanar cap mesura cautelar quan al setembre del 2018 va presentar un recurs contenciós contra el decret que restablia diverses delegacions, ni tampoc al gener del 2019 quan va formalitzar l'escrit de demanda.

La interlocutòria del TSJC, que dicta la Sala Cinquena del contenciós administratiu, desestima la mesura cautelar que va sol·licitar el Ministeri d'Exteriors a través de l'Advocacia de l'Estat. La petició, que es va entrar l'1 de juliol passat, reclamava a l'alt tribunal català que tanqués les delegacions del Govern a Berlín, Londres i Ginebra.

En concret, l'executiu estatal reclamava al TSJC deixar sense efecte part del decret que la Generalitat va signar el 26 de juny del 2018, i que a més d'aquestes tres oficines a l'exterior també va permetre reobrir les d'Estats Units, Itàlia i França. El Ministeri d'Exteriors, però, focalitzava la petició que es tanquessin cautelarment les de Berlín, Londres i Ginebra arran de l'espionatge que va fer de l'acció exterior del Govern a Europa.

Segons les informacions que van destapar TV3 i Eldiario.es, i que acompanyaven la petició feta al TSJC, les tres delegacions estaven al servei «d'un projecte secessionista inconstitucional». La documentació aportada davant l'alt tribunal, i que incloïa missatges confidencials, recollia el dia a dia dels delegats, les reunions que mantenien i la seva activitat a les xarxes entre d'altres.

Del delegat a Suïssa, per exemple, se'n deia que és un «activista» i que treballa «en contra» dels interessos generals de l'Estat. I de la delegada a Berlín, se'n recollia que es dedica a «difondre el missatge independentista» i se la considerava clau a l'hora de«potenciar la imatge internacional del procés».

Extemporània, sense entrar en el fons

La interlocutòria emesa per la Secció Cinquena de la Sala del contenciós administratiu del TSJC, de la qual n'ha estat ponent el magistrat José Manuel de Soler, rebutja tancar cautelarment les tres delegacions de la Generalitat a l'estranger. Ho fa, però, basant-se en el fet que la petició feta pel Ministeri d'Exteriors és «extemporània» i sense entrar a valorar el fons del recurs contenciós.

A l'hora de desestimar la petició del govern espanyol, l'alt tribunal català es basa, sobretot, en els terminis que marquen un contenciós. D'entrada, fa notar al Ministeri d'Exteriors que no va demanar cap mesura cautelar de suspensió quan, al setembre de l'any passat, va interposar recurs contra el decret que permetia reobrir les delegacions de la Generalitat a l'estranger (el 126/2018). Però no només això. Sinó que tampoc va sol·licitar-ne cap altra quan, al gener d'aquest any, l'Estat va formalitzar la demanda.

Per això, ara, un cop ja s'ha tancat la fase d'al·legacions prèvies, el TSJC diu que la sol·licitud de mesures cautelars –és a dir, el tancament de les tres delegacions- s'ha de desestimar perquè arriba tard. Ara bé, l'alt tribunal català també deixa clar, i de fet ho reitera, que la decisió s'adopta tenint en compte «la provisionalitat d'aquest moment processal» perquè serà en sentència quan caldrà resoldre«el fons del litigi».

Al contenciós, l'Estat al·legava que diversos apartats del decret que va permetre reobrir les delegacions exteriors de la Generalitat són il·legals, perquè xoquen amb la Constitució i excedeixen les competències de les comunitats autònomes. Entre d'altres, perquè s'hi recull que entre les atribucions de les delegacions hi ha «facilitar les relacions bilaterals» amb les autoritats dels «diferents Estats».