Mor el fotògraf i publicista Lepoldo Pomés als 87 anys

El fotògraf, creador publicitari i realitzador cinematogràfic Lepoldo Pomés (Barcelona, 1931) ha mort als 87 anys. Apassionat per la imatge, va ser un dels referent de la fotografia contemporània catalana de la segona meitat del segle XX i va esdevenir un innovador en el camp publicitari. Entre d'altres guardons, va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de fotografia del Ministeri de Cultura i era membre d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català. Alguns dels seus espots, com els del conyac Terry o les campanyes nadalenques de Freixenet, van obtenir un gran ressò.

Pomés va adquirir l'any 1946 la seva primera càmera i es va iniciar en la fotografia. Va contactar amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart. Dos anys després, es va presentar la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona. El 1958, arran de la seva participació en l'Anuari de la Fotografía Española, va aconseguir el reconeixement internacional. Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, el 1961 va crear els Estudis Pomés, i va exercir aquesta activitat fins el 2006.

Va dirigir, juntament amb Víctor Sagi, l’espectacle de l’obertura de la Copa Mundial de Futbol del 1982 i va participar en la creació de la campanya d’imatge de la candidatura de Barcelona per a l’organització dels Jocs Olímpics del 1992.

En l'àmbit de la fotografia destaca Arquitectura modernista(1968, text d’Oriol Bohigas), el catàleg Arquitectura y lágrimas(1975), el llibre de bibliòfil Ventanas, versions de poemes de Rilke (1980), la recopilació Leopoldo Pomés. Imágenes 1955 – 1997(1997, amb textos d’Eduardo Mendoza, Alexandre Cirici, Oriol Bohigas i ell mateix), Leopoldo Pomés. 95 fotografías y 6 zapatos(2001), Toros(2001, text d’Ángel Sánchez) i La mirada(2008).

Interessat en la gastronomia, és autor de Teoria i pràctica del pa amb tomàquet(1985), Història del Restaurant de les Set Portes. 150 anys de vida catalana(1989, text de Josep Maria Carandell) i Comer es una fiesta(2004), i va ser cofundador del restaurant Flash Flash de Barcelona (1970).

És autor del llargmetratge Ensalada Baudelaire(1978) i el 2015 va publicar els reculls de poemes Vidre de niti Polvo de sombras. A Barcelona li han dedicat retrospectives al Palau de la Virreina (1997) i a la Pedrera (Leopoldo Pomés. Flashback, 2015).

El seu cinema publicitari va ser reconegut amb premis a Canes (1965), diversos premis Rizzoli i un Lleó d’Or a Venècia (1982).

No era pecat

Pomés va presentar a Barcelona el passat 11 de juny el llibre No era pecat(Edicions 62), una obra sobre els seus records i les seves vivències. «Com més passa el temps, més m'agrada mirar, és que és una cosa que realment no la forço», va ressaltar el fotògraf.