52 diputats francesos reclamen la fi de la «repressió» i les «mesures arbitràries» contra els independentistes

Un grup de 52 diputats francesos reclamen aquest diumenge la fi de la «repressió» i les «mesures arbitràries» contra els líders independentistes catalans empresonats i a l'exili. En una tribuna al setmanari 'Le Journal du Dimanche', els parlamentaris expressen la seva «preocupació» i «reprovació» pel que consideren un «atac contra les llibertats fonamentals i l'exercici de la democràcia». «El respecte per les regles institucionals és una cosa, però considerem que el debat polític no s'ha d'aturar amb repressió, amb atacs als drets de les persones amb una espècie de delicte d'opinió», asseguren els signants, que apel·len a una «rebaixa de les tensions». Entre ells, els caps de files de la França Insubmisa, els centristes-liberals de la UDI i els comunistes, entre d'altres.

Els diputats asseguren que la situació dels polítics independentistes catalans empresonats o a l'exili «continua des de fa mesos», i admeten que han esperat que s'haguessin acabat les cites electorals a l'Estat per «expressar-se».

«Per les seves tries polítiques, per haver volgut organitzar una votació, és electes han estat empresonats, exiliats i s'arrisquen a una condemna de dures penes de presó», lamenten els diputats.

«Com nombroses veus a Espanya i fora, nosaltres apel·lem a que es rebaixi la tensió i es posi fi a les mesures arbitràries que afecten el dret de sufragi dels electes», conclouen.

Entre els signants del manifest hi ha el president del partit de centre liberal UDI Jean-Christophe Lagarde, el secretari general del partit comunista francès, Fabien Roussel, o e líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon. També hi ha exministres d'esquerra com Marie-George Buffet, que ha estat candidata presidencial pels comunistes, o Sylvia Pinel, que va ser al govern d'Ayrault.

El manifest arriba després que el mes de març 41 senadors francesos de diversos partits signessin un altre manifest per reclamar el «respecte pels drets i llibertats fonamentals a Catalunya» i denunciessin les «repressions» dels polítics catalans. En aquell text, també advertien que la situació és un «veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques».

L'escrit va causar polèmica amb l'Estat espanyol, i el ministre Josep Borrell va denunciar el que considerava «l'alarmant nivell de desinformació» dels senadors. El govern francès va haver d'emetre un comunicat assegurant que no li correspon a França interferir ni valorar en afers espanyols.