Judicial
Torra recusa el president del TSJC per la seva «flagrant falta d'imparcialitat»
La defensa recorda que Barrientos s'ha posicionat contra el procés i els llaços grocs
El president Torra, amb la seva dona i els seus advocats, a la sortida del TSJC després de declarar.
«Estem davant d'un cas flagrant de falta d'imparcialitat». Així s'expressa la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, per demanar la recusació del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, en el judici que se celebrarà contra Torra el 25 i 26 de setembre per un delicte de desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central sobre els llaços grocs. L'escrit argumenta que Barrientos «s'ha posicionat sobre els presos polítics, sobre la suposada neutralitat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la resolució de la JEC i fins i tot sobre la ideologia i posicionament polític« del president de la Generalitat. «És difícil imaginar una major falta d'imparcialitat que la que concorre en el recusat», conclou.
La defensa recull en el seu escrit diferents mostres de declaracions de Barrientos que acrediten, diu, «que no només té una postura política diametralment oposada»a la de Torra, sinó que a més «l'expressa com expressa la seva opinió sobre fets nuclears del present procediment, que són la base per afirmar la seva absoluta falta d'imparcialitat objectiva i subjectiva».
Considera absolutament legítim que tingui la seva opinió política i ideologia, però adverteix que «en una societat democràtic el que s'exigeix d'un jutge és que la mateixa no es faci pública», ja que «això afecta la imatge d'imparcialitat que ha de tenir tota persona cridada a enjudiciar». En aquest cas concret, continua l'escrit, «la seva opinió va desbordar l'esfera institucional», ja que Barrientos «ha rebutjat amb especial contundència totes les tesis sobre l'exhibició de símbols que tenen a veure amb la solidaritat i suport als presos polítics així com les banderes estelades», objecte del judici del 25 i 26 de setembre.
«El que s'espera en una societat democràtica és que els jutges no exterioritzin la seva visió de temes sobre els que s'han de pronunciar després en un judici oral», conclou la defensa, que subratlla que «no només s'ha perdut la imparcialitat obligada, sinó igualment la més mínima prudència», ja que resultava evident que seria el TSJC qui acabaria jutjant Torra si els fets pels quals se l'acusa de desobediència arribaven als jutjats.
La petició de recusació també recorda que Barrientos va abandonar un acte perquè el president del Parlament va parlar de presos polítics, i ironitza sobre si ara també abandonarà la sala quan se'n parli durant el judici, o bé «silenciarà o expulsarà els lletrats defensors».
Si Barrientos presideix el judici, acaba, «aquest només servirà per alterar i adulterar la realitat política catalana, però mai resistirà ni el pas del temps ni el pes dels recursos».
L'incident de recusació dona un altre argument per apartar Barrientos, amb l'argument que va participar en l'acte d'admissió a tràmit de la querella, el que ja denota, segons la defensa, un posicionament previ sobre els fets.
Torra ja va recusar el jutge instructor d'aquesta causa, però la seva petició va ser rebutjada.