El jutge instructor rebutja la seva recusació com plantejava Torra

El jutge instructor Carlos Ramos ha decidit no admetre a tràmit la recusació formulada contra ell per la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, i també ha proposat rebutjar les recusacions dels magistrats Jesús María Barrientos i Mercedes Armas. Ramos ha remès la peça separada que ha instruït a la sala competent perquè resolgui finalment les recusacions de Barrientos i Armas. Al seu parer, les tres recusacions plantejades són un «manifest abús de dret i un evident frau de llei» amb l'objectiu de retardar la tramitació de la causa contra Torra per desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) sobre els llaços grocs.

La defensa de Torra va plantejar la recusació del jutge instructor que havia d'estudiar les recusacions de Barrientos i Armas. Es tracta de Carlos Ramos, que va instruir justament la causa sobre desobediència i ja va descartar recusar-se llavors, tal com pretenia el president de la Generalitat. La petició de Torra citava extractes de resolucions del magistrat i argumenta que el fet que utilitzés certes expressions genera «seriosos dubtes» sobre la seva imparcialitat.

Ramos apunta ara que l'elecció d'aquests fragments és «tendenciosa i descontextualitzada», però en tot cas apunta que els arguments que va aportar llavors simplement buscaven justificar que la defensa de Torra cometia un «abús de dret i un frau de llei per retardar la tramitació de la causa i, indirectament tractar d'apartar un magistrat que no havia resolt a gust del recusant».

En aquest sentit, afegeix que «qualsevol lector imparcial» pot concloure que la resolució que va provocar la primera resolució no conté cap mesura cautelar ni va suposar cap «judici anticipat». «El recusant reincideix ara en el seu afany per atribuir propòsits i intencions espúries a aquest instructor per no haver redactat al seu gust la resolució que va posar de manifest l'existència de seriosos indicis de la comissió d'un delicte», indica. Ramos nega que en aquest cas concorri el supòsit d'enemistat manifesta cap a Torra, ja que no hi ha cap relació personal entre ells, quedant sempre excloses les diferències ideològiques.

Pel que fa a l'«estreta vinculació» entre Ramos i el PSC que la defensa de Torra al·ludeix en la seva petició pel fet d'haver estat nomenat a petició d'aquest partit, Ramos defensa que va ser designat d'acord amb la llei i constata que l'escrit no aporta cap dada que pugui sustentar aquesta vinculació. De fet, recorda que aquesta suposada relació no va ser obstacle per decidir en altres ocasions en contra dels interessos del PSC.

Un cop resolta la seva pròpia recusació, també es posiciona sobre les de Barrientos i Armas, proposant que no s'admetin. En primer lloc, es refereix a la participació dels dos magistrats en l'admissió a tràmit de la querella que va donar origen a la causa contra Torra. El jutge sosté que s'han respectat les regles de repartiment de jutges, però a més defensa que haver entrat a valorar l'admissió a tràmit no vol dir en cap cas res més que incoar la causa. «No valoren ni ponderen els elements de prova aportats pel fiscal, sinó només si la querella complia els requisits formals per a la seva admissió a tràmit», diu Ramos, que afegeix que tampoc «resolen la causa en una instància anterior a la del judici oral». De fet, recorda que la defensa de Torra no va impugnar aquella admissió a tràmit.

Pel que fa a les declaracions que ha fet Barrientos sobre els llaços grocs i altres qüestions polítiques relacionades amb l'independentisme, el jutge creu que el fet que el magistrat s'hagi mostrat preocupat pel procés o que lamentés la fuga de jutges de Catalunya «no importa als efectes de la recusació», ni tampoc que opinés que un article del president encaixa en el delicte d'odi. Ara bé, examina les declaracions que ha fet contràries a l'exhibició de llaços grocs en edificis pública i conclou que van ser efectuades de manera pública i notòria i abans de dictar la resolució que admetia a tràmit la querella, sense que Torra el recusés llavors.

Com ja apunta respecte a ell mateix, tampoc veu cap enemistat manifesta perquè Barrientos i Torra no tenen cap relació personal. «Aquesta al·legació constitueix una impostura interessada i instrumentalitzada per retardar el procediment i vetar els jutges naturals del mateix», considera Ramos.