El Suprem preveu condemnar demà per sedició als líders del procés
Hi ha la possibilitat que es faci dimarts, coincidint amb l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys
presos polítics, encausats, judici 1-O
La sala del Tribunal Suprem que ha jutjat el «cas procés» té previst publicar la seva sentència entre demà i el dimarts, després d'haver decidit per unanimitat condemnar als líders independentistes per un delicte de sedició, en concurs amb un altre de malversació.
Segons han informat fonts jurídiques, encara que hi ha la possibilitat que la notificació de la sentència es retardi al dimarts -amb el que coincidiria amb l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys-, la intenció inicial de la sala és tancar definitivament la fallada demà i comunicar-lo a les parts.
L'expectació davant la històrica sentència contra els dotze líders independentistes és màxima, al mateix temps que refermen les crítiques per les filtracions dels últims dies sobre la fallada, la qual cosa ha portat al president de la sala, Manuel Marchena, a advertir que «tot està obert» fins que el signi l'últim magistrat.
Fonts jurídiques consultades per Efe han apuntat que la sala, en una decisió unànime, ha decidit descartar el delicte de rebel·lió, pel qual la Fiscalia demanava entre 16 i 25 anys de presó, i decantar-se pel de sedició que planteja l'Advocacia de l'Estat, castigat amb penes de fins a quinze anys de presó.
Al'exvicepresidentOriol Junqueras i als exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, el tribunal té la intenció de condemnar-los per sedició en concurs medial amb un delicte de malversació, per haver finançat a través dels seus departaments les despeses del referèndum.
En tractar-se d'un concurs medial, la pena de malversació -que en la seva modalitat agreujada pot aconseguir els vuit anys de presó- no se sumaria a la de sedició, però sí que incrementaria la inicialment prevista per a aquest delicte.
La malversació, per contra, no podria aplicar-se a JordiSànchezi Jordi Cuixart, els 'Jordis', ni a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, atès que cap d'ells tenia responsabilitats vinculades a la gestió dels fons públics amb els quals, segons les acusacions, es va finançar el referèndumdel 1-O.
Els altres tres acusats, els exconsellersSantiVila, Carles Mundó i Meritxell Borràs, seran previsiblement condemnats només per un delicte de desobediència, que no implica penes de presó.
La notificació de la sentència, l'impacte de la qual en les files independentistes i la vida política espanyola marcaràles precampanyesdel10N, s'espera per a entre demà i el dimarts, encara que, en el pitjor dels escenaris manejats pel Suprem, no pot descartar-se que s'ajorni a més enllà del 16 de setembre.
Els magistrats s'havien marcat aquesta data com a dia límit per a fer públic la fallada per a evitar una previsible pròrroga de la presó provisional als 'Jordis', que aquest dimecres compliran dos anys en preventiva.
Gairebé el mateix temps que porta Oriol Junqueras i Joaquim Forn, des del 2 de novembre de 2017, uns mesos més que els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, ells des del 23 de març de 2018.
Al marge de les condemnes, l'altre assumpte rellevant seran les inhabilitacions que el tribunal imposi als acusats, que poden bloquejar seriosament les seves carreres polítiques sense poder aspirar a exercir cap càrrec públic. Per a alguns podria ser 'una mort política', si bé fonts jurídiques expliquen a Efe que aquest capítol està en un segon pla i els acusats no estan preocupats ara mateix per aquest escenari.
Fora de l'estricte àmbit jurídic, capítol a part mereix l'acolliment que tingui la sentència a Catalunya per part dels partits i entitats independentistes, queporten tempspreparant-se per a una fallada que preveuen condemnatori.
Més enllà de les protestes i mobilitzacions que se succeiran al llarg dels dies (inclosa una vaga general el 18), des del Govern, el seu president Quim Torra ja ha avalat obertament la «desobediència civil» i ha advocat per una resposta ferma i serena des del Parlament, però sense sortir-se del terreny del «vot i la paraula».
I fora de Catalunya, en Waterloo (Bèlgica), Puigdemont diu estar preparat si, després de la sentència, el jutge instructor, PabloLlarena, reactiva l'euroordre contra ell.