La resposta a la sentència del Suprem, al carrer i a les institucions

Es va esgotant el compte enrere per a conèixer la sentència del Tribunal Suprem (TS) i es mantenen moltes incògnites sobre quina serà la resposta des de Catalunya. El que està clar és que hi haurà dos escenaris: el carrer i les institucions. I que en aquest segon àmbit, el Parlament jugarà un paper protagonista. Així ho ha assenyalat el president de la Generalitat, Quim Torra, davant del que ha definit com a «torpede» a la convivència si hi ha una sentència condemnatòria. La reacció més immediata de Torra però serà dirigir-se als ciutadans en un missatges institucional des del Palau de la Generalitat. Pel que fa al carrer, ANC i Òmnium ja han anunciat les mobilitzacions de les 'Marxes per la Llibertat' que confluiran a Barcelona coincidint amb una vaga general. Es manté la incògnita del paper que jugarà el recent nascut Tsunami Democràtic.

Hi ha diferents vies per portar la reacció de la sentència al Parlament. El president Torra podria demanar a petició pròpia la seva compareixença per fixar posició davant l'escenari que s'obre després de la decisió del Tribunal Suprem o també es podria demanar la convocatòria d'un ple específic. En aquest segon cas, a banda del discurs de Torra davant la cambra els diferents grups presentarien propostes de resolució que se sotmetrien a votació. Així doncs, seria una manera per tal que el Parlament es pronunciés davant la sentència. Una altra opció és que algun grup presenti una proposta de resolució coincidint amb la compareixença de Torra.

Pel que fa als terminis, el criteri parlamentari és que han de passar unes 48 hores per convocar un ple però el reglament també preveu que la Mesa pugui acordar per majoria escurçar els terminis. Així doncs, tot i que no hi ha previst cap ple ordinari previst per la setmana que ve, es podria acabar celebrant una sessió plenària depenent de les peticions que facin el president Torra i els grups parlamentaris.

En el debat de política general, el Parlament va avalar la desobediència civil i institucional i va apostar per l'amnistia, en una resolució aprovada per JxCat, ERC i la CUP. És, de moment, l'únic acord per escrit sobre la reacció a la sentència mentre continuen els contactes per a una estratègia conjunta. Tot plegat enmig dels advertiments de diferents partits espanyols, en un clima preelectoral, sobre l'aplicació del 155 o de la llei de seguretat nacional.

ERC, en les darreres setmanes, ha posat sobre la taula un govern de concentració, que ha estat descartat pels comuns, i unes eleccions al Parlament. Aquesta segona opció s'ha anat esvaint ja que el president Torra no ho veu amb bons ulls.

Per la seva banda, la CUP considera que el més important és la resposta social i les mobilitzacions al carrer. I posa en un segon pla la resposta institucional a la sentència.

Els comuns reclamen als partits independentistes que facin una proposta sobre quina ha de ser la resposta institucional i consideren que la via mes efectiva per treure de la presó els líders independentistes és una reforma del codi penal que s'apliqui retroactivament. Concretament, proposen que es reformin els delictes de sedició i rebel·lió i que en el cas de rebel·lió s'especifiqui que l'ús de la violència ha de ser «amb armes».

El PSC es limita a demanar que la reacció a la sentència sigui dins la llei i, de moment, no veu motius per aplicar un altre 155. Cs ja creuen que es donen les circumstàncies per tornar a suspendre l'autogovern de Catalunya i recriminen a Torra que demanés des de l'hemicicle la llibertat dels CDR detinguts investigats per terrorisme. En canvi, el PP que havia apostat pel 155 aposta ara per prioritzar l'aplicació de la llei de seguretat nacional per controlar els Mossos des del govern de l'Estat.

Marxes per la llibertat i la incògnita de Tsunami Democràtic

Les dues principals entitats sobiranistes, ANC i Òmnium, lideren les mobilitzacions al carrer com a resposta a la sentència. Han preparat cinc marxes a peu des de diferents punts de Catalunya que es recorreran en tres dies fins a confluir a Barcelona. Es faran el dimecres, dijous i divendres després de fer-se pública la sentència. Aquest últim dia coincidirà l'arribada a la capital catalana amb la vaga general convocada per la Intersindical-CSC. Està previst que les marxes arrenquin des de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona i que es recorrin a peu 100 quilòmetres. D'altra banda, el mateix dia que TS faci pública la sentència, l'ANC i Òmnium convocaran concentracions a les 20 hores en diferents punts del país.

Els CDR han donat suport a les mobilitzacions de l'ANC i Òmnium i no han anunciat, de moment, actuacions pròpies en un context en què set membres d'aquesta organització estan en presó preventiva investigades per terrorisme. En les darreres hores, els coordinadors dels CDR s'han expressat per primera vegada a través d'entrevistes en mitjans de comunicació per deixar clar que «mai» avalarien accions com les que s'atribueixen als set empresonats.

I des de Tsunami Democràtic, aquesta plataforma anònima , ha fet una crida als ciutadans a deixar el que estiguin fent quan es faci pública la sentència. Sense explicar els detalls, asseguren que la resposta que està preparada «requereix una reacció immediata» però que no serà només una acció d'un dia. Per a aquesta mobilització immediata Tsunami Democràtic demana a la gent que porti una ràdio, calçat còmode i menjar i aigua per passar el dia fora de casa. I en cas de viure fora de Barcelona, avisen que s'ha d'estar preparat per agafar el cotxe o el transport públic.

Pel que fa als estudiants, el Sindicat d'Estudiants ha convocat vaga a instituts i universitats el 16, 17 i 18 d'octubre, així mateix, també ha instat a aturar les classes en el moment que es conegui la resolució judicial.