Una setantena de juristes signen un manifest contra el «greu i continuat ús polític» de la Justícia a l'estat espanyol

Una setantena de juristes catalans dels col·lectius Drets, Querellants per la República i l'Associació Atenes han signat un manifest per denunciar la «greu i continuada utilització política» de la Justícia per part d'alguns partits a l'estat espanyol. El text lamenta les filtracions que hi van haver en les detencions dels set CDR que estan en presó preventiva acusats de terrorisme. Els juristes consideren que hi ha hagut una «vulneració» dels drets fonamentals en relació a aquests detinguts ja que els mitjans de comunicació disposaven d'informació que no tenien ni els propis advocats dels arrestats. En aquest sentit, consideren que no s'ha respectat la presumpció d'innocència ni per part dels mitjans que ho han publicat ni per part dels partits polítics que «n'han fet ús en pre-campanya electoral».

Les tres entitats signants consideren que hi ha hagut una voluntat de criminalitzar el moviment independentista «barrejant de forma barroera» aquest moviment amb terrorisme. Els juristes vinculen aquesta actuació a la voluntat que té l'estat espanyol de «forçar» l'extradició de Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí acusant-los de terrorisme.

Les tres entitats veuen «amb preocupació» com «es va degradant» la percepció que els ciutadans tenen de l'Administració de Justícia. «Per tot això denunciem la vulneració de drets fonamentals – col·lectius i individuals, civils i polítics – que comporta la utilització política de la Justícia, esberlant d'estat de dret a Espanya i els valors de la Unió Europea», resa el comunicat.

El manifest celebra la iniciativa del Consell d'Europa en la investigació de l'ús de la Justícia a Espanya i Turquia, contra polítics catalans i kurds respectivament. En aquest aspecte, els juristes demanen que «s'arribi fins a les últimes conseqüències», i que les institucions europees «deixin de silenciar la violació sistemàtica dels drets humans», que a criteri d'aquestes entitats s'està fent des d'Espanya.

L'escrit acaba reclamant la intervenció del Consell d'Europa com de la nova Comissió Europea, per tal que adoptin «instruments eficaços» per avaluar la independència i la qualitat de la justícia espanyola. També reclamen que hi hagi una «tutela efectiva» dels drets humans i de la rectitud en el govern de les institucions.