Torra demana comparèixer al Parlament i reclama una reunió a Sánchez i el Rei per tractar la «greu crisi oberta»

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat comparèixer al Parlament després de la sentència de l'1-O. El cap del Govern ha llegit una declaració institucional des de la Galeria Gòtica de Palau aquest dilluns a les 12 hores. Torra ha reclamat una reunió «urgent» al rei espanyol, Felip VI, i el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, per tractar la «greu crisi oberta» després de la sentència del Suprem, que ha qualificat «d'injusta i antidemocràtica».

El cap del Govern, que ja ha parlat amb el president del Parlament, Roger Torrent, per comparèixer a la cambra en els propers dies, també ha anunciat una reunió extraordinària del Consell Executiu per a demà al matí.

«Catalunya viu una hora greu», comença el text que ha llegit Torra, que destaca que els condemnats van actuar «sempre» amb sentit «escrupolosament democràtic i absolutament pacífic». El president ha asseverat que el Govern rebutja les sentències per «injustes i antidemocràtiques», per formar part d'un «judici polític» i d'una «causa general» contra el dret a l'autodeterminació de Catalunya a i l’independentisme. «Avui, més que mai, som al costat de les seves famílies, perquè avui més que mai ens sentim fraternalment solidaris amb els condemnats pel Tribunal Suprem», continua la declaració.

El president del Govern opina que al judici s'hi ha inventat fets i construït un «relat fals» per a poder cometre «un acte de venjança i no pas de justícia». «Som davant d’un Estat incapaç d'assumir tota la democràcia que un Estat modern ha de saber assumir», diu el text. En aquest sentit, Torra ha subratllat que l'acusació i la sentencia dictada són «extensives» a milions de catalans. És per això que el president i el Govern exigeixen la fi de la «repressió» i la llibertat dels «presos polítics i exiliats», inclosa l’amnistia com a «punt final» per a totes les persones «represaliades».

Torra també ha apel·lat a la paraula, el vot i la llibertat com a solució als conflictes, i ha reiterat que l'amenaça, la presó i el càstig no són la solució de «res». «L’ús del codi penal contra la voluntat popular és una herència de la dictadura, no pas un tret propi de la democràcia», ha afegit. «La negativa de l’Estat a iniciar un diàleg per a una solució democràtica del conflicte polític no ens aturarà en la determinació de construir un estat independent per al nostre país», continua la declaració de Torra, que reitera el compromís del Govern d’avançar cap el camí de la República «sense excuses».

Torra ha llegit la declaració institucional acompanyat del vicepresident del Govern, Pere Aragonès; la resta de consellers i conselleres; el president del Parlament, Roger Torrent; els membres independentistes de la Mesa; l'expresident de l'executiu Artur Mas; els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach, a més dels presidents de l'AMI i l'ACM.

Entre 9 a 13 anys de presó

El Suprem ha condemnat l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras a 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació; 12 per als exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa pels mateixos delictes; 11,5 per a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell per sedició, i 10,5 per als exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull per aquest mateix delicte. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han estat condemnats a 9 anys d'empresonament per sedició. Tots ells estan inhabilitats pels mateixos anys que la condemna.

En canvi, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila no entraran a la presó perquè han estat condemnats per desobediència a una multa de 60.000 euros. Estaran inhabilitats durant un any i vuit mesos. La suma de totes les penes de presó s'enfila fins als 99 anys i mig.