Penes d'entre 9 i 13 anys per als nou empresonats per l'1-O

Un total de 99,5 anys de presó. Són la suma de les condemnes imposades pel tribunal del judici de l'1-O als membres del Govern de l'1-O que estaven encausats en el procés, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Tot ells han estat condemnats per sedició i alguns exmembres del Govern també per malversació. La pena més alta ha estat per a l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, amb 13 anys de presó. El tribunal ha descartat la rebel·lió, com demanava la fiscalia, perquè els condemnats no buscaven aconseguir la independència, sinó forçar l'Estat a negociar. Però ha emès penes per sedició, com reclamava l'advocacia de l'Estat, perquè creu que van mobilitzar els ciutadans per fer un «alçament públic i tumultuari».

99,5 anys de pena entre tots

Junqueras és qui s'ha emportat la pena més alta, amb un total de 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació. Els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa han estat condemnats a 12 anys de presó pels mateixos delictes. Tenen una única pena pels dos delictes, perquè es considera que la malversació de fons públics va ser un mitjà per a la sedició.

Mentrestant, a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell se l'ha condemnat a 11,5 anys de presó per sedició, i als exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull a 10,5 pel mateix delicte. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han estat condemnats a 9 anys d'empresonament per sedició. Tots ells estan inhabilitats pels mateixos anys que la condemna de privació de llibertat. En total, sumen 99,5 anys de presó.

En canvi, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila no entraran a la presó perquè han estat condemnats per desobediència. Estaran inhabilitats durant un any i vuit mesos i a una multa de 60.000 euros.

Els arguments contra els condemnats

El tribunal considera que Junqueras és culpable de sedició perquè va ser advertit per la cúpula dels Mossos d'Esquadra que hi podria haver violència durant l'1-O i va decidir, juntament amb l'aleshores president Carles Puigdemont seguir endavant amb el referèndum d'independència. També destaca el seu paper en el procés, que va «conduir a la inobservança de les lleis i al contumaç menyspreu a les resolucions» del TC i el TSJC.

Pel que fa a l'exconseller de la Presidència Jordi Turull, el tribunal considera que «va intervenir activament en l'actuació sediciosa concertada» i va participar en diverses reunions que van definir l'estratègia a seguir. La sentència també recorda que les campanyes publicitàries del referèndum depenien del Departament de la Presidència.

El Suprem atribueix a l'exconseller d'Afers Exteriors Raül Romeva un «paper fonamental» per «legitimar el referèndum internacionalment» i «neutralitzar la capacitat de les autoritats governamentals i judicials» de l'estat espanyol. La sentència subratlla que «va assumir l'estratègia exterior del Govern», essent coneixedor que «promovia la creació d'una legalitat paral·lela».

Per argumentar la pena per a l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, el tribunal li atribueix una «intervenció decisiva» a l'hora de garantir que els centres cívics estiguessin oberts el dia del referèndum. I que ho va fer «l'endemà mateix» que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya emetés la interlocutòria que manava tancar col·legis electorals el dia 1 d'octubre.

Per la seva banda, a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell el Suprem li atribueix haver fet «possible» la creació d'una «legalitat paral·lela». El tribunal sosté que va tenir un «paper decisiu» en la direcció d'un procés de «creació normativa» que va servir «d'il·lusòria referència per a una ciutadania que anava a ser mobilitzada com a instrument de pressió al govern espanyol». També la culpa «d'entorpir greument» la tasca dels tribunals.

El tribunal considera que l'exconseller d'Interior Joaquim Forn va «neutralitzar» la capacitat operativa dels Mossos d'Esquadra amb la decisió d'enviar binomis d'agents als centres de votació. De fet, afirma que «va aconseguir l'efectiva ordenació de l'actuació dels Mossos» de manera que va ser «funcional» als seus «objectius polítics». També titlla la seva actitud de «deslleial» amb els comandaments de cossos estatals.

Pel que fa a l'exconseller de Territori Josep Rull, se'l condemna per haver participat en l'organització del referèndum, que no es va «limitar a una idea o la seva expressió, sinó a l'execució d'actes». D'una banda, la seva «intervenció per impedir l'amarratge» d'un vaixell al port de Palamós que anava a servir d'allotjament temporal als integrants del desplegament policial de l'Estat. I de l'altra, la posada a disposició del referèndum d'un local del Departament de Territori «del qual era responsable».

Els magistrats condemnen per sedició Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per haver instat a impedir per la força l'actuació judicial. Sobre Cuixart, assegura que «el que va passar l'1-O no va ser només una manifestació o un acte massiu de protesta ciutadana», sinó un «aixecament tumultuari encoratjat per l'acusat». Pel que fa a Sànchez, el tribunal afirma que va assumir «de manera voluntària» i amb el suport de Forn, que li va conferir el «rang d'interlocutor», la «promoció i lideratge» de la concentració del 20-S davant d'Economia.

Finalment, pel que fa als exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, el tribunal els condemna per desobediència perquè van signar el decret de convocatòria del referèndum i van ignorar els requeriments del TC, però ha descartat la malversació perquè van ordenar no desviar fons dels seus departaments.

Sedició, no rebel·lió

El Suprem descarta el delicte de rebel·lió perquè tot i que considera provat que hi va haver violència, aquesta no buscava aconseguir la independència, sinó forçar l'Estat a negociar. El tipus penal exigeix que la violència sigui instrumental, funcional i preordenada de forma directa per aconseguir la rebel·lió. La resta, continua, era un «artifici enganyós creat per mobilitzar uns ciutadans que van pensar que assistien a l'acte històric de fundació de la república catalana» quan, en realitat, «havien estat cridats com a part tàcticament essencial de la finalitat real dels autors». La sentència subratlla que l'Estat va mantenir en tot moment el control i que no es va donar cap pas per aplicar la declaració d'independència.

La fiscalia i Vox demanaven rebel·lió per a bona part dels acusats, mentre que l'Advocacia de l'Estat reclamava sedició. El Suprem sí que hi veu aquest últim delicte perquè conclou que van mobilitzar la ciutadania per fer un «alçament públic i tumultuari» que impedís l'aplicació de les lleis i obstaculitzés el compliment de les decisions judicials. El tribunal sosté que el dret a la protesta, tot i ser pacífica, «no pot mutar en un exòtic dret a l'impediment físic» perquè els agents de l'autoritat compleixin mandats judicials, com va passar el dia del referèndum i el 20 de setembre del 2017.

Malversació de 2 MEUR

També aprecia el delicte de malversació, i la xifra en més de 2 milions d'euros per al referèndum. Són partides que, segons subratlla l'alt tribunal, els acusats van desviar de manera «conscient i voluntària» i que es van canalitzar a través dels departaments de Presidència, Vicepresidència i Economia, Afers Exteriors, Treball, Salut i Cultura. La sentència posa l'accent en factures vinculades a la web i a les campanyes del referèndum, el Diplocat, els observadors internacionals i els encàrrecs electorals a Unipost.

Tercer grau

El Suprem rebutja la petició de la fiscalia perquè els condemnats a presó hagin de complir la meitat de la pena per poder ser classificats en tercer grau penitenciari. Argumenta que l'aplicació de l'article 36.2 del Codi Penal no pot ser interpretada com un «mecanisme jurídic per evitar anticipadament decisions de l'administració penitenciària», sinó que serveix per preservar els bens jurídics violentats, i això està garantit per les penes d'inhabilitació.

Vulneració de drets

El Tribunal Suprem no veu aplicable el principi d'inviolabilitat parlamentària perquè aquest no empara la desobediència als tribunals, sinó la llibertat d'expressió i de vot dels membres dels parlaments. El TS insisteix que la protecció, esgrimida per la defensa de la presidenta del Parlament, «desapareix tot i que la decisió es presenti formalment embolcallada en un acord de la Mesa que ha estat objecte de votació». En aquest sentit, subratlla que el vot «no té un efecte sanador de la il·legalitat d'una desobediència», sinó al contrari, «aprofundeix i intensifica el seu significat antijurídic».

D'altra banda, la sentència subratlla que el dret a decidir no existeix en cap constitució europea ni en cap tractat internacional. Pel que fa al dret a l'autodeterminació, el vincula a situacions de dominació i colonialisme, però no a estats democràtics legalment establerts. A més, el TS nega que aquest procediment penal sigui cap persecució ideològica de l'independentisme. Assegura que no pretén interferir en el debat polític amb fórmules legalistes, ja que «aquesta sala no està usurpant el paper que haurien d'haver assumit altres».

El paper dels Mossos i d'altres cossos policials

Els magistrats Tribunal Suprem han qualificat de «clarament insuficients» els binomis d'agents que els Mossos d'Esquadra van destinar als centres de votació l'1-O, i relaten com «en alguns casos» hi va haver «col·laboració» en la votació per part d'agents, i fins i tot «complicitat». Per contra, els magistrats afirmen que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil «es van veure obligats a l'ús de la força legalment prevista» davant de «l'actitud tàcticament predisposada de qui es van situar a les entrades dels centres». En aquest sentit, no veu actes de «tortura» o de «tracte inhumà i degradant» en les actuacions dels cossos de seguretat de l'Estat, rebutjant així les tesis de la defensa de Jordi Cuixart.

D'altra banda, el tribunal no ha tingut en compte els testimonis de més d’un centenar d’agents de la policia i de ciutadans sobre les actuacions de l’1-O i el 20-S perquè van oferir «una versió filtrada per una profunda càrrega emocional». Segons els magistrats, el nombre de persones que es van concentrar als centres de votació, les ordres rebudes pels agents i la «dinàmica d’enfrontament que va presidir l’actuació» han imposat en policies i ciutadans «una memòria selectiva i un record parcial que debilita enormement la seva càrrega probatòria». Només així s’entén, segons el Suprem, que la versió «de molts dels agents» quedés després en entredit en observar el contingut dels vídeos.

El TS defensa la seva imparcialitat

El Tribunal Suprem nega en la sentència totes les vulneracions del principi d’igualtat d’armes entre acusacions i defenses que havien plantejat els lletrats dels processats. Tampoc no veu desequilibris en la seva permissivitat a l’hora de permetre que els testimonis oferissin valoracions personals. Tot i això, el Suprem evita valorar les expressions d’alguns policies que parlaven de «les cares d’odi dels votants» i carrega durament contra el polèmic testimoni de la filòsofa Marina Garcés, que creu que seguia un guió i era del tot «imprescindible». A més, la sentència nega que Marchena fos més permissiu amb Rajoy, Santamaría i Zoido que no pas amb altres.

El tribunal del judici de l'1-O ha defensat la seva imparcialitat i ha carregat contra les defenses dels acusats per haver fet ús dels mecanismes de recusació per «laminar, mitjançant la insistència, la credibilitat pública del Tribunal Suprem i la seva aparença d'imparcialitat».

Garanties durant el procediment judicial

Els magistrats justifiquen haver mantingut empresonats a nou dels acusats durant el judici del procés per «l’alt risc de fugida» que existia. La sala nega que el fet d’haver hagut de preparar el judici en una situació de presó provisional no ha vulnerat el dret de defensa i a tenir un procés amb totes les garanties, tal com sostenien les defenses i el Grup de Treball de Defensions Arbitràries de l’ONU, entre d’altres.

També conclouen que l'ús de la llengua catalana per part dels acusats durant el judici de l'1-O va estar plenament garantit.

El tribunal del judici de l'1-O aprofita també per comentar la decisió del tribunal d'Schleswig-Holstein de rebutjar l'euroordre cursada contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que hauria de ser considerada «com l'expressió del que pot acabar amb el principal instrument de cooperació judicial per preservar els valors» de la Unió Europea (UE). La sentència també recull un aposta per limitar l’exercici de l’acció penal dels partits polítics, tot i que insisteix que actualment la llei ho permet si es compleixen els requisits establerts.