Operació de l'Agència Tributària contra el frau fiscal de les clíniques d'estètica

L'Agència Tributària ha realitzat aquest dijous una gran operació a tot l'Estat contra el frau fiscal en el sector de la cirurgia estètica i la dermatologia. L'operació, anomenada 'Nassus', implica l'inici d'inspeccions a 90 societats i 70 persones físiques, fonamentalment metges especialistes, però també persones del seu entorn personal i familiar, mitjançant la personació de funcionaris de l'àrea d'Inspecció de l'Agència al llarg d'aquesta jornada a 92 clíniques d'aquest sector. Els escorcolls s'han fet a totes les comunitats, excepte les de règim foral, Navarra i Euskadi. A Catalunya s'han fet 16 entrades i registres en locals que bàsicament cobraven les costoses operacions estètiques en metàl·lic.

El dispositiu desplegat també afecta locals situats a Andalusia (12), Aragó (4), Astúries (2), Balears (3), Canàries (6), Cantàbria (1), Castella-la Manxa (4), Castella i Lleó (3), Extremadura (1), Galícia (10), Madrid (11), Múrcia (3), la Rioja (1) i País Valencià (15).

L'operació 'Nassus' ha estat coordinada pel Departament d'Inspecció Financera i Tributària, comptant amb la participació de 370 funcionaris de l'àrea d'Inspecció, incloent personal de les Unitats d'Auditoria Informàtica, les UAI, així com el suport d'agents policials i de 79 funcionaris de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària.

Antecedents

L'operació iniciada ara, i que continuarà al llarg dels propers mesos amb el propi desenvolupament de les inspeccions que ara comencen, sorgeix d'una anàlisi detallada dels resultats d'una sèrie de comprovacions realitzades en els últims anys en diferents punts del territori a societats i professionals del sector de la cirurgia estètica i la dermatologia, sumat a l'obtenció de nova informació sectorial amb rellevància tributària.

Cal tenir en compte, a més, el fort creixement registrat pel sector en els darrers anys: Espanya ocupa el dotzè lloc en el rànquing mundial d'intervencions d'estètica, el quart d'Europa, amb prop de 400.000 intervencions a l'any.

L'anàlisi realitzada pels investigadors de l'Agència Tributària va posar de manifest l'existència d'un important volum d'ocultació de l'activitat econòmica real en les societats i especialistes inspeccionats, ocultació que es veia afavorida per l'ús de diners en efectiu com a principal mitjà de pagament.

En alguns casos, fins i tot, i malgrat les elevades sumes que arriben a abonar per sufragar les operacions de cirurgia estètica, els professionals ni tan sols admetien el pagament amb targeta bancària, cosa que els investigadors de l'Agència temen que es reprodueixi en diversos dels locals ara inspeccionats.

Així, l'experiència acumulada va fer aconsellable la realització de la present actuació coordinada a àmbit estatal, a fi d'accedir directament a la documentació i informació comptable o auxiliar real existent a les clíniques i consultes mèdiques, inclosos els sistemes informàtics de processament de la informació.

Efectiu i caixes fortes

Per a la selecció de les societats i persones físiques objecte dels registres i inspeccions, l'Agència va tenir en consideració una sèrie de ràtios econòmiques (algunes de les societats arribaven a declarar pèrdues en els últims anys, mentre els seus socis i administradors --els metges-- mostraven clars signes externs de poder adquisitiu no adequats amb aquesta situació econòmica de la societat).

Alhora, per a un ús tan estès de l'efectiu com a mitjà de cobrament, que lògicament dificulta la traçabilitat de les operacions, els professionals tenien l'avantatge d'una característica comuna a la majoria dels seus clients: són particulars sense dret a la deducció de cap despesa pels tractaments rebuts.

Per la informació de què disposa l'Agència, alguns dels professionals ara inspeccionats no feien cap cobrament amb targeta: tot era en efectiu o, en menor mesura, per transferència. En altres casos, en canvi, el percentatge de cobrament amb targeta era especialment elevat, fet que podria posar de manifest l'ocultació de part dels ingressos en efectiu.

De qualsevol manera, i amb independència de la diferent proporció dels mitjans de cobrament emprats en cada local, l'ús de l'efectiu entre els inspeccionats està clarament estès. Mostra d'això és que un 40% aproximadament de les persones físiques afectades per l'operació compten amb caixes fortes de la seva propietat.

Efecte dissuasiu

Durant les comprovacions que ara comencen, es regularitzaran les quotes tributàries que corresponguin, tant en IVA com en l'IRPF i l'Impost sobre Societats, analitzant la possible interposició de societats en el procés de facturació de les operacions, així com les conseqüències fiscals derivades de posseir, probablement de forma artificial, la titularitat d'actius i patrimonis d'ús personal a través d'estructures societàries.

Però a més de facilitar la detecció i regularització del frau fiscal, operacions sectorials coordinades com la que ara comença persegueixen addicionalment dos objectius d'interès per a l'Agència Tributària. D'una banda, contrastar amb fets i proves el funcionament del sector, disposant d'informació sobre les ràtios econòmiques reals, l'estructura de costos, els mitjans de cobrament, entre altres; de l'altra, transmetre un missatge dissuasiu als col·lectius involucrats en aquestes pràctiques, que no només tenen impacte en les arques públiques, sinó que també distorsionen greument la competència en el propi sector, de manera que s'aconsegueixi reconduir el seu comportament cap al correcte pagament de les seves obligacions tributàries.

Amb aquests objectius l'Agència ha desenvolupat en els darrers anys un total de 17 macrooperacions sectorials coordinades a nivell estatal (sense comptabilitzar encara l'operació Nassus), amb més de 1.600 expedients iniciats, dels quals s'han finalitzat ja més de 1.100, amb un import total liquidat de 258 milions d'euros. L'Agència preveu fer un seguiment del comportament d'aquests contribuents en els anys posteriors a les inspeccions.