L'Estat podrà tancar webs i xarxes socials en cas d'«amenaces a l'ordre públic»

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica aquest dimarts el decret impulsat pel president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, per combatre la «República digital catalana».

El decret, aprovat el passat divendres però que no s'havia publicat fins avui- havia d’impedir –segons el candidat del PSOE- que les administracions disposin de servidors fora de la Unió Europea, però a l’hora de la veritat limita aquesta prohibició a les dades personals dels contribuents.

Per contra, el decret introdueix una novetat pel que fa a la possibilitat de l’executiu espanyol de suspendre la prestació de serveis digitals –des de xarxes socials a webs- en cas de «desordres públics». L’executiu ja disposava de facultats en aquest camp si adduïa raons de seguretat pública, però ara i davant el que el propi text qualifica com a «greus esdeveniments esdevinguts a part del territori espanyol», sense citar explícitament Catalunya, introdueix la possibilitat de tallar els serveis de comunicacions electròniques privats.

Mitjançant el decret el govern espanyol modifica sis lleis –com la de Telecomunicacions- i un decret llei i reforça les facultats del Ministeri d’Economia d’intervenir o tallar serveis d’internet de manera «excepcional i transitòria» en el cas «d’amenaça greu i immediat per a l’ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional».

Segons el text aquestes noves possibilitats d’actuació «no es limiten a la seva aplicació a una xarxa o un serveu de telecomunicacions electròniques, sinó que s’estén als elements que necessàriament acompanyen la instal·lació o desplegament d’una xarxa o d’un servei de comunicacions».

D’aquesta manera obre la porta a intervenir «infraestructures susceptibles d’allotjar xarxes públiques de comunicacions electròniques, els seus recursos associats o qualsevol element o nivell de la xarxa o del servei que resulti necessari per preservar o restablir l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional».

En cas que les operadores no cooperin, l’executiu espanyol «podrà acordar l’assumpció per part de l’Administració General de l’Estat de la gestió directa o la intervenció dels corresponents serveis o de l’explotació de les corresponents xarxes».

L’encarregat d’actuar en cas que l’executiu consideri que existeix aquest perill per a la seguretat i l’ordre públic és el Centre Criptològic Nacional (CCN) que «exercirà la coordinació nacional de la resposta tècnica en matèria de seguretat a les xarxes i els sistemes d’informació».

El decret també reforça el paper del DNI com a únic document d’identitat i exclou la possibilitat d’utilitzat altres mètodes d’identificació electrònica sense autorització de l’executiu.

La Llei també introdueix controls sobre l’ús de les dades personals de què disposa l’administració. Argumenta que «per motius de seguretat pública» els «sistemes d’informació i comunicacions» hauran d’estar allotjats en servidors de dins de la UE.

L’executiu vol evitar d’aquesta manera l’ús de dades fiscals o el cens electorals per a altres finalitats i combat la possibilitat –per exemple- d’utilitzar-les per a la convocatòria d’un altre referèndum com el de l’1-O.