Un CDR assegura que Torra tenia plans de tancar-se dins el Parlament el dia de la sentència

Un dels CDR empresonat per l'operació Judes, Ferran Jolis, va declarar davant de la Guàrdia Civil que van rebre un encàrrec per una ocupació del Parlament de Catalunya amb la intenciói que el president de la Generalitat, Quim Torra, «s'hi quedés tancat a dins per al dia D».

Així ho recull el sumari de la causa, al qual ha tingut accés l'ACN, i que inclou una acta amb la declaració que va fer Jolis davant de la Benemèrita el 24 de setembre pocs minuts abans de la mitjanit. Segons la declaració, a Jolis li van demanar consell sobre si era viable garantir les comunicacions durant una setmana i sense límit de despeses. A més, va dir que l'encàrrec podia venir de part de «presidència», tot i que en un altre moment ho atribueix a un «CNI català».

Els membres dels CDR investigats per terrorisme a l'Audiència Nacional haurien rebut l'encàrrec d'un suposat «grup secret» denominat «CNI Català» d'assaltar i ocupar el Parlament el dia en què s'havia de conèixer la sentència de l'1-O -el «dia D»- amb l'objectiu de «resistir-hi una setmana», amb el president de la Generalitat, Quim Torra, dins. Segons el sumari, el fi últim del «pla de conspiració» era «subvertir l'ordre constitucional».

Segons un informe de la Guàrdia Civil del 13 de setembre, el 8 d'octubre de 2018 Xavier Buigas comunica a Ferran Jolis que un suposat «grup secret» denominat «CNI Català» s'havia posat en contacte amb ell «perquè aportés la infraestructura logística necessària» amb l'objectiu «d'ocupar el Parlament de Catalunya, i defensar-lo posteriorment».

En converses posteriors, Jolis concreta que l'ocupació s'havia de dur a terme el dia en què s'havia de conèixer la sentència de l'1-O -el «dia D»- i calia «resistir-hi una setmana».

A la primera conversa, Buigas diu que l'ocupació es faria «per la porta principal del Parlament, ja que se'ls facilitaria l'accés des de l'interior» i explica que ell, i «un grup reduït de persones», s'encarregarien de «llogar immobles i locals que els proporcionin seguretat i l'establiment de bases d'intendència».

El mateix 8 d'octubre de 2018 Jolis ja hauria acceptat l'encàrrec de confeccionar «una xarxa de comunicacions segures i indetectables per poder mantenir comunicacions» entre l'interior i l'exterior del Parlament, que consistiria en «la usurpació» de punts wifi a establiments i restaurants propers.

El suposat CNI Català «no venia del CDR» sinó que era un «moviment més burgès», segons l'atestat de la declaració davant la Guàrdia Civil del suposat creador de l'Equip de Resposta Tàctica (ERT), Ferran Jolis, que explica que li haurien dit «que venia de part de presidència».

Al sumari s'atribueix la creació de l'ERT a Ferran Jolis, membre del CDR de Santa Perpetua de la Mogoda, i que després de la creació de l’equip es va apartar de l'activitat pública perquè «si l’agafaven amb el material, el seu equip, les telecomunicacions, els protocols, els operatius de seguretat els repetidors el posarien a la presó».

En canvi, afegeix la Guàrdia Civil que qui hauria rebut l'encàrrec del «CNI Català» és justament Buigas perquè aportés “la infraestructura logística necessària” per “ocupar el Parlament de Catalunya i defensar-lo posteriorment». Aquest grup, segons l’informe, disposava d’infraestructura organitzada a nivell tècnic i tàctic, i “amplis recursos econòmics i capacitat de mobilitzar milers de persones”. L’ERT, diu la Guàrdia Civil, va assumir l’encàrrec.

Jolis hauria acceptat la funció d'establir «una xarxa de comunicacions segures i indetectables per poder mantenir comunicacions» entre l'interior i l'exterior del Parlament, que consistiria en «la usurpació» de punts wifi a establiments i restaurants propers. Per garantir les comunicacions una setmana, «no hi havia límit de despesa», recull l'atestat de la declaració de Jolis.

El 15 de novembre de 2018, s'autoritza a la Guàrdia Civil, «donada la importància d'aquest grup», la instal·lació «de mitjans tècnics de seguiment i localització dels seus vehicles».

«Gandalf» i «Lisa«, Torra i Puigdemont

Segons es recull en diversos punts del sumari, els detinguts utilitzaven el nom de «Gandalf» per referir-se a Torra i de «Lisa» per referir-se a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Un informe de la Guàrdia Civil considera que Jordi Ros, Alexis Codina, Germinal Tomàs, Xavier Buhigas, Ferran Jolís, Eduardo Garzón, David Budria, Guillem Xavier Duch i Clara Borrero són membres dels CDR integrats en «l’Equip de Resposta Tàctica» (ERT, segons el document) i conformen «un grup fortament organitzat i clandestí disposat a dur a terme accions radicals» i que havien assolit un “estat avançat” en la confecció «de materials explosius i/o indendiaris» susceptibles de ser utilitzats, segons l’informe, «en accions enmarcades en un projecte superior, tendent a la secessió de Catalunya, que comprometrien greument la integritat de persones i béns”.

Segons la Guàrdia Civil, els ERT són els encarregats de dur a terme «les accions més sensibles seguint la línia estratègica dels CDR que requereixen un plus de compromís i professionalitat en la seva execució». L’objectiu que tenien, apunta el document, és «subvertir l’ordre constitucional de manera material mitjanant una estratègia planificada i organitzada». En concret pretenien «imposar una realitat de fers consumats mitjançant la presa de control del territori i l’afectació de sectors estratègics (econòmics, d’abastiment, comunicacions, transport, telecomunicacions, etc)» fet que «suposa una amenaça directa a l’ordre constitucional establert i als drets i llibertats que se’n deriven».

Els CDR, «organització criminal»

Segons la Guàrdia Civil els CDR són una «organització criminal» que des de la seva creació al 2017 «ha evolucionat fins la màxima clandestinitat». Els detinguts, continua, formarien una cèl·lula que havia de portar les accions «a un nivell superior» .

La primera acció dels ERT, «una reunió amb la germana de Puigdemont»

Segons l'informe, la primera acció dels ERT va ser “una reunió in itinere dins d’un vehicle en moviment amb la germana de l’expresident Puigdemont on es va lliurar material 'super confidencial'». La reunió es va mantenir «entre unes mesures de seguretat realment excepcionals pròpies d’organitzacions criminals o terroristes», amb «vehicles llançadora, vehicles posteriors de contra vigilància, telecomunicacions segures i emissores».

La trobada amb la germana de Puigdemont té lloc el 15 de setembre de 2018 i, segons l'anàlisi que fa la Guàrdia Civil de «les intervencions telefòniques» entre Jolis i Buigas, s'executa la reunió «amb la intenció d'entregar documentació sensible i establir comunicacions segures» entre Puigdemont i Torra.

Aquest extrem ja va ser publicat per alguns mitjans de comunicació dies després de les detencions, i la germana de l'expresident, Anna Puigdemont, va negar haver participat en cap reunió. «És materialment impossible que jo hagi participat en aquella reunió per raons familiars, perfectament acreditades i documentades», va assegurar.

Segons el sumari els ERT també van protagonitzar accions amb motiu del trasllat dels presos independentistes a Madrid l’1 de febrer del 2019, on un grup de persones van tirar oli a la C-55.