Uns 80 joves acaben cada setmana a urgències per intoxicacions alcohòliques

Les urgències d'hospitals o CUAPs atenen de mitjana cada cap de setmana a Catalunya 79 joves menors de 30 anys per intoxicacions alcohòliques. Aquesta és una de les dades que els responsables de Salut han donat a conèixer aquest dijous en el marc de la setmana de sensibilització sobre els riscos de l'alcohol, que vol implicar tota la societat davant el que és un «problema important de salut pública».

El 7,7% de les persones d'entre 15 i 64 anys reconeix haver-se emborratxat alguna vegada en l'últim mes i entre els adolescents -de 14 a 18 anys- aquesta xifra arriba al 21,1%. La campanya posa el focus aquest any en els organitzadors de festes i festivals i els espais d'oci nocturn per demanar-los que garanteixin més espais segurs i saludables. Entre les propostes, potenciar el consum d'aigua i promoure les barres sense alcohol.

Un de cada quatre joves catalans de 14 a 18 anys (27,4%) ha begut de forma compulsiva en l'últim mes i ha fet el que s'anomena un episodi de 'binge drinking', ingesta elevada de begudes alcohòliques -cinc en el cas dels homes i quatre en el de les dones- en menys de dues hores.

El percentatge és pràcticament idèntic entre nois (27,5%) i noies (27,3%), segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2016. Fa deu anys, el 2006, quasi la meitat dels adolescents (47,1%) havia fet aquest consum intensiu d'alcohol. En aquests episodis en què es beu tant d'alcohol, sovint es consumeixen també altres substàncies, especialment cànnabis.

Pel que fa a la població de 15 a 64 anys, un 11,5% ha fet una ingesta compulsiva d'alcohol, o 'binge drinking', en l'últim mes. En el cas dels homes és del 15,5% i en el de les dones, el 7,5%. «L'impacte de l'alcohol és molt important», ha avisat el secretari de Salut Pública, Joan Guix.

Catalunya està molt lligada culturalment al consum d'alcohol i això dificulta advertir-ne els riscos i els efectes adversos. El 8,1% de les persones (11,9% en homes i 4,2% en dones) beuen alcohol cada dia mentre que un 9% (7,4% en homes i 10,6% en dones) es declara abstemi.

El 56,7% de les urgències relacionades amb el consum de substàncies ateses pels serveis hospitalaris de Catalunya van ser a causa de l'alcohol l'any passat. En total es van atendre 9.907 persones, que serien 27 al dia de mitjana. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 24.602 persones per intoxicacions alcohòliques i el 061 CatSalut Respon va gestionar 31.699 avisos per intoxicació etílica el 2018, un 3,6% més que l'any anterior.

L'alcohol és, de llarg i des de fa anys, la substància que genera més demandes de tractament als Centres d'Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS). Concretament, 5.879 persones, el 42,2% del total, van iniciar tractament per addicció a l'alcohol l'any passat. De mitjana, les persones que comencen un tractament per addicció a l'alcohol ho fan després de 28 anys de consum, un llarg període que mostra la integració de l'alcohol a la vida quotidiana.

També és la substància que més mal a tercers genera. Una dada aterradora del dany de l'alcohol en la salut d'un mateix i del que pot provocar en els altres: una de cada tres persones que van morir en accident de trànsit havia begut alcohol. Un altre cas en què l'alcohol és molt perillós per a tercers és durant l'embaràs, ja que pot provocar en el nadó trastorns de l'espectre de l'alcoholisme fetal (TEAF), com ara la síndrome de l'alcoholisme fetal (SAF), o tenir més risc d'infeccions o problemes d'aprenentatge, entre altres.

El subdirector general de Drogodependències, Joan Colom, ha assenyalat que encara s'observa consum d'alcohol en col·lectius de persones que no n'haurien de beure gens, com dones embarassades, malalts crònics o que prenen fàrmacs amb què no es pot beure.

El consum d'alcohol per capita el 2016 a Catalunya va ser d'uns 9,5 litres, com a Suècia i Dinamarca i als països mediterranis, per sota de la mitjana europea, que és d'11,3 litres.

Un 4,5% de les morts estan relacionades amb l'alcohol a Catalunya

El consum d'alcohol és un problema molt important de salut pública, amb un impacte en la càrrega de morbi-mortalitat a Europa. A Catalunya, estudis recents situen la mortalitat relacionada amb el consum d'alcohol en el 4,5% del total. Segons un informe de l'oficina europea de la Organització Mundial de la Salut (OMS), el consum d'alcohol va causar 291.103 morts a Europa el 2016, un 5,5% del total. D'aquestes morts, el 74% van ser d'homes i el 26% de dones, i el 23% de joves d'entre 20 i 24 anys.

Les principals causes de mort atribuïble a l'alcohol a Europa al 2016 van ser el càncer (29%), la cirrosi hepàtica (20%), les malalties cardiovasculars (19%) i les lesions (18%). Entre les dones, la principal causa van ser les malalties cardiovasculars (34,8%) i entre homes, el càncer (29,2%).

La principal causa de mort atribuïble a l'alcohol varia segons l'edat. En menors de 35 anys les lesions intencionades (suïcidis, homicidis) i no intencionades (accidents de trànsit, caigudes, cremades,...) són la principal causa; en persones majors de 65 anys ho són el càncer i les malalties cardiovasculars.

El consum d'alcohol té un impacte econòmic i social molt important. Segons un estudi, d'uns 155.800 milions d'euros anuals al món des de la vessant social. Un altre informa recent apunta que les pèrdues en productivitat associades a la mortalitat atribuïble a l'alcohol a l'estat espanyol s'estimen en més de 2.000 milions d'euros i conclou que invertir en salut comporta una disminució dels costos socials atribuïbles a l'alcohol.

Reduir la publicitat de l'alcohol a les festes

La campanya 'L'alcohol és responsabilitat de tothom', que el Departament de Salut va llançar l'any passat i a la qual enguany dona continuïtat, vol interpel·lar tots els actors per prevenir sobre els riscos del consum d'alcohol, de les administracions als municipis, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els comerciants, els centres educatius, els professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, les amistats i un mateix.

Salut ha posat el focus aquesta vegada en l'oci nocturn i els organitzadors de festes per demanar-los que garanteixin que aquests espais siguin entorns saludables i de convivència. Salut proposa reduir la publicitat de l'alcohol i evitar el patrocini de les empreses productores en les activitats d'oci programades.

També demana no promoure l'alcohol en general; potenciar el consum d'aigua; diversificar l'oferta de begudes alcohòliques; promoure les barres sense alcohol; formar el personal que dispensa les begudes; comptar amb estands de sensibilització i reducció de riscos; promoure una actitud exemplar entre els organitzadors de la festa i afavorir l'ús del transport públic.