Van den Eynde alerta que la sentència del TJUE por ser «incompatible» amb la del TS i, per tant, anul·lar-la
L'advocat d'Oriol Junqueras subratlla que un 25% dels magistrats del TC no han entès la presó provisional de l'exvicepresident del Govern
L'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, durant el seu informe final al judici de l'1-O al Tribunal Suprem.
Andreu Van den Eynde ha alertat aquest dimarts que la sentència del Tribujal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre a partir de quin moment Oriol Junqueras tenia immunitat com a eurodiputat pot ser «incompatible» amb la sentència del Tribunal Suprem que l'ha condemnat a 13 anys de presó per sedició i, per tant, anul·lar-la. Segons Van den Eynde el TJUE «no fa hipòtesis» sinó que «resol problemes pràctics», però sí ha advertit que, per fer-ho, «interpreta la llei». I aquesta interpretació «pot fer nul·la» la sentència del Suprem. «Hi ha una possibilitat que és que s'interpreti la immunitat de tal manera que destrueixi la sentència», ha indicat, atès que «per definició», la immunitat és «la prohibició que et condemnin».
En tot cas, Van den Eynde ha preferit no aventurar resultats del que pot passar, malgrat que sí ha recordat que el mateix Tribunal Suprem va deixar en suspens una de les penes, concretament la d'inhabilitació, a l'espera del que resolgués el TJUE.
Trencament de la unitat al TC
D'altra banda, l'advocat d'Oriol Junqueras també ha valorat els arguments del Tribunal Constitucional per desestimar el recurs contra la presó provisional a l'exvicepresident. Ha estat la primera vegada que s'ha trencat la unitat de criteri de l'intèrpret de la Constitució pel que fa referència a l'entramat judicial a l'entorn del procés sobiranista.
Van den Eynde, que ha lamentat que aquesta sentència arriba «molt tard», ha subratllat, precisament, el trencament de la unitat. «L'opinió majoritària diu que la presó provisional està ben raonada, però tres magistrats, un 25%, no ha trobat que la decisió estigui justificada, no l'ha entès».
A parer de l'advocat, els vots particulars del tres magistrats són «molt explícits», i s'hi suma els posicionaments del grup de detencions arbitràries de l'ONU o les opinions de nombrosos catedràtics en dret penal «fa pensar que no estem sols».
Amb tot, també ha recordat que la via per denunciar aquestes qüestions és la del Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg, una via que «és complexa» sobretot per la qüestió dels terminis. «En tot cas –ha dit- no ens queda cap altra opció».
Incident de nul·litat
Finalment, cal destacar que aquest dimarts la defensa d'Oriol Junqueras ha presentat davant la sala segona del Tribunal Suprem un incident de nul·litat de la sentència que el condemna a 13 anys de presó per un delicte de sedició, en un moviment legal que ja han fet també altres condemnats pel procés, i que és imprescindible per esgotar la via jurídica espanyola abans de poder acudir al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg.