Les dades meteorològiques certifiquen que el temporal ha estat «històric»

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha certificat, amb les dades recopilades durant aquesta setmana, que el temporal 'Glòria', amb vents de més de 100 km/h, pluja de fins a 500 litres per metre quadrat i onades de 7 metres a tot el litoral, és «històric» i en alguns punts «sense precedents». Segons el balanç que ha fet l'SMC, el temporal de Llevant, que ha causat quatre morts i un desaparegut a Catalunya, a més danys materials multimilionaris, alguns que trigaran mesos a reparar-se, «ha estat extraordinari» ja que no plovia de manera tan generalitzada des de 1932.

Acumulacions de precipitació de fins a 516 litres d'aigua per metre quadrat a Lliurona (Alt Empordà), 1,5 metres de neu en els cims de Pirineu gironí, un vent persistent amb ràfegues de més de 100 quilòmetres per hora -la ratxa màxima mesura ha estat de 144 km / h al Montseny-, i, sobretot, un temporal marítim, amb onades de 7 metres a tot el litoral i fins i tot de fins a 12 al Delta de l'Ebre «sense precedents en alguns punts» fan del 'Glòria' un dels temporals més forts des que hi ha registres. Els 293 pluviòmetres instal·lats a les estacions meteorològiques de Catalunya han confirmat que les pluges han estat 'històriques' sobretot a les comarques de Girona, a la zona de Montseny i, en menor mesura, a les comarques de l'Ebre.

La màxima precipitació recollida ha estat a l'estació de Lliurona, a l'Alt Empordà, amb 516 litres per metre quadrat, seguida de l'estació de Puig Sesolles, al Montseny, amb 430 litres, i Viladrau amb 426, encara que altres moltes estacions han recollit en els quatre dies del temporal més de 300 litres: Sant Pau de Segúries (402), Santa Pau (400), Arbúcies (356), Beget (343), Olot (339) o Tortellà (333). Els meteoròlegs han destacat que el temporal no només ha deixat quantitats de precipitació molt destacades sinó «sobretot de manera molt general», alguna cosa no habitual.

De fet, segons el SMC, per trobar una distribució semblant de precipitació cal remuntar-se a la primera meitat de segle XX, concretament de l'15 a el 20 de desembre de 1932, quan també es van superar els 400 litres en l'àrea de Montseny i en el Alt Empordà, la Garrotxa, Pla de l'Estany i el Ripollès. En aquell temporal de 1932, la ciutat d'Olot va recollir 522 litres d'aigua per metre quadrat, curiosament també en ple hivern. De les 96 estacions meteorològiques automàtiques instal·lades des de fa 20 anys a Catalunya en 71 s'han recollit acumulacions de pluja diàries que mai havien mesurat en un mes de gener.

A l'estació de l'Aldea (Baix Ebre), amb 146 litres en un sol dia, el passat dimarts, ha batut el seu rècord històric en 28 anys de dades, igual que a Cassà de la Selva (Gironès), que amb 129 litres registrats també dimarts també ha batut el seu rècord històric en tres dècades, superant els 109 litres de el 22 de gener de 2017. Els meteoròlegs destaquen que tanta pluja hagi caigut en un mes sec com és tradicionalment gener i anoten també com «extraordinària» la quantitat rècord de precipitació caiguda en un minut, que va ser el passat dia 22 a Santa Coloma de Farners (la Selva) amb 3, 6 litres en 60 segons, superant el rècord històric que tenia Torrembarra (Tarragonès) amb 2,5 litres en un minut el 28 de gener del 2011.

Un altre fenomen inusual en un temporal hivernal va ser que el 'Glòria' va portar també tempestes amb calamarsa i llamps i trons. L'SMC ha comptabilitzat durant els quatre dies del temporal un total de 5.514 llamps núvol-terra dels que 1.634 van impactar sobre territori català. El temporal també ha deixat gruixos de neu importants, de fins a 1,5 metres de neu nova, al Pirineu gironí i més de 30 en els Ports de Besseit. Un altre fenomen no habitual ha estat el fort vent, que, si bé se sol donar a les cotes altes de Pirineu, aquesta vegada s'ha traslladat a litorial i prelitoral, amb una ratxa màxima mesurada al Puig Sesolles, al Montseny, amb 144,4 km/h.

També s'han registrat 116,6 km/h a Cabrils (Maresme) -rècord en 13 anys de registres en aquesta localitat- o 112,7 km/h al port de Barcelona. A l'estació de l'Illa de Buda, al Delta de l'Ebre, feia 16 anys que no es registrava una ratxa de vent com la de 95,4 km/h de dimarts passat. Els meteoròlegs destaquen, sobretot, que el més destacat va ser «la persistència de vent».

L'SMC ha destacat que el temporal marítim ha estat un dels aspectes més nous i també el que ha causat més mal al litoral, ja que s'han registrat 'mar brava' amb onades «extraordinàries» de 5 a 7 metres a la costa catalana durant dos dies sencers -dilluns i dimarts-. «Els danys a la costa no tenen precedents en les últimes dècades», ha assenyalat l'SMC, que destaca onades de 7 metres mesures al nord de la Costa Brava, «amb mar rebutja a l'Escala i Cadaqués», i onades de 5,5 metres a l'Estartit i Palamós.

A Premià de Mar i Badalona (Barcelona) van registrar onades de 6 metres i de 5 a la Costa Daurada, mentre que la boia situada mar endins davant de Delta de l'Ebre, propietat de Ports de l'estat, va aconseguir una altura de 7,6 metres, «un registre inèdit», segons el SMC, que també ha qualificat de «sense precedents» les afectacions al Delta de l'Ebre.Les boies oceàniques situades dins la Mediterrània, davant de València i les Balears van mesurar onades màximes de fins a 14 metres.

Aquest temporal «històric», en algunes zones «sense precedents», ha estat provocat per una combinació inusualment potent a les Illes Britàniques, allargat d'oest a est, i una depressió al sud de la Península Ibèrica.