Sensació d'abandonament,despoblació i habitatges cars, problemes de micropobles

La despoblació, l'envelliment, la manca d'infraestructures i equipaments, la paradoxa de dependre de diverses administracions, la manca d'habitatge per llogar o comprar a preus raonables i, sobretot, la sensació d'abandonament , són els principals problemes que tenen els 337 micropobles que hi ha a Catalunya. Així ho conclou l'estudi «Hamlets. Immigració i desenvolupament sostenible en micropobles», dirigit pel geògraf de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Ricard Morén-Alegret, que durant dos anys ha explorat 208 dels 337 pobles que tenen menys de 500 habitants a Catalunya per identificar l'arribada i assentament d'immigrants en aquestes petites localitats.

«La sostenibilitat dels micropobles, els que tenen menys de 500 habitants, està amenaçada, entre d'altres factors, per la despoblació, mentre persones que han migrat o amb projectes busquen on viure», diuen els autors de l'estudi, Morén-Alegret, Francesc Romagosa i Cristóbal Mendoza (UAB).

El treball, finançat pel programa RecerCaixa de la Fundació La Caixa, també conclou que l'envelliment i la despoblació fan d'aquests territoris, la majoria rurals, vulnerables a perills com incendis forestals, inundacions o especulació descontrolada. Morén-Alegret ha destacat que en els micropobles catalans, tot i que ocupen un 35% de la superfície de Catalunya, només viu el 2% de la població.

La hipòtesi principal de l'estudi, que ha comptat amb el suport de l'Associació de Micropobles de Catalunya, l'Associació Espanyola de Municipis de Muntanya, el Conselh Generau d'Aran i el Consorci Gal Alt Urgell-Cerdanya, és que la immigració, internacional i interna, «té potencial per contribuir socialment, econòmicament, mediambientalment i culturalment al desenvolupament sostenible de molts micropobles», ha explicat el geògraf. Tot i que el treball s'ha centrat en micropobles de Catalunya, els autors també han fet petites prospeccions en petits municipis de França, Irlanda i Irlanda del Nord per poder fer comparacions.

L'estudi ha quantificat en 337 els micropobles que hi ha a Catalunya distribuïts en 35 comarques i destaca que l'Alt Empordà és on n'hi ha més, amb 29, seguida de Berguedà (21), el Priorat (20) i Osona (19). El treball de camp de la recerca ha inclòs entrevistes en profunditat a 75 habitants espanyols i 41 més nascuts a l'estranger que viuen d'aquests petits municipis, on la densitat de població oscil·la des dels 1,5 habitants per quilòmetre quadrats de la Vansa i Fórnols (Lleida) als 10,8 de Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà), mentre que la mitjana de Catalunya és de 239 habitants/km2.

Els investigadors d'aquest projecte han recollit dades dels micropobles des de 2017 i, entre les conclusions per potenciar-los, els autors suggereixen diversificar les seves activitats i les possibilitats de muntar negocis i fins i tot infraestructures científiques, com la que l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB) té a Alinyà (Alt Urgell). Durant la presentació de l'estudi aquesta setmana al Palau Macaya, el president de l'Associació Espanyola de Municipis de Muntanya i Síndic d'Aran, Paco Boya, ha destacat que les societats actuals han d'afrontar el problema del despoblament territorial i el fenomen de la immigració.

Boya ha lamentat que a «Espanya hi hagi 4.000 pobles a punt de tancar», ha subratllat que la despoblació «és una problemàtica greu, real i mostra com entenem el territori» i ha afirmat que «la despoblació no és una qüestió de valls remotes». La gerent del Consorci Grup d'Acció Local Alt Urgell-Cerdanya, Mireia Font, ha destacat l'existència de les experiències Leader, que busquen que els joves puguin desenvolupar la seva trajectòria en el món rural, mentre que el president de l'Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), Mario Urrea, ha reivindicat la necessitat d'«un equilibri territorial» i ha qualificat de «tercermundista» l'actual model territorial de Catalunya.