Diari Més

Llengua

El confinament desperta l'interès pel català i duplica el nombre d'alumnes en línia

Els estudiants passen dels 8.500 al març a superar els 18.000, un terç dels quals residents a l'Estat i a l'estranger

Un noi observa un web des del seu ordinador, en una imatge d'arxiu.

El confinament desperta l'interès pel català i duplica el nombre d'alumnes en líniaACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Centenars de persones aprenen català presencialment i a distància cada any. Des del 2008, ja són 320.000 persones les que s'han format amb la plataforma virtual Parla.cat, un terç de les quals viuen fora de Catalunya. El confinament ha incrementat l'interès pel català i, en només un mes, els aprenents actius en línia ha passat dels 8.500 a l'inici de la pandèmia fins a superar els 18.000. L'increment és especialment palès entre els residents catalans, però també entre els que ho fan a l'Estat i a l'estranger. El Consorci per a la Normalització Lingüística ha adaptat a contrarellotge el sistema de formació en línia amb tutoria ara que els alumnes no poden assistir a classes presencials però tenen «interès, temps i capacitat per dedicar-s'hi»
Des del 15 d'abril ja han posat en marxa dos períodes de matrícula i se n’inicia un de nou la primera setmana de maig. Fins ara, entre els alumnes que volien aprendre català, el 93% ho feien presencialment, mentre que només el 7% ho feia per internet. La crisi pel coronavirus va obligar el Consorci per a la Normalització Lingüística a tancar les classes presencials el 13 de març i a obrir les aules digitals per continuar oferint el servei. En aquell moment, hi havia 1.663 cursos actius amb més de 33.000 estudiants.

El 20 d'abril es va obrir el primer nou curs i ja l'han seguit dos més, que han anat incrementant el nombre de matriculats. En tot el 2019, 3.887 alumnes van estudiar català en línia mentre que en el mes i mig de confinament, ja n'hi ha hagut més de 6.000.

L'obertura de cursos en línia funciona «correctament» per a tots els nivells excepte l'inicial, que la directora general de Política Lingüística de la conselleria de Cultura, Ester Franquesa, espera atendre «molt aviat», segons relata a l'ACN. Per Franquesa, l'especificitat d'aquests alumnes obliga a fer classes «molt més orals», un repte afegit a l'ensenyament a distància.

Dels 18.122 alumnes que a data 28 d'abril cursaven estudis per aprendre català, 13.100 són residents a Catalunya, 2.200 a l'Estat i 2.800 a l'estranger. Només una setmana abans, el nombre total d'alumnes era de 14.700, 10.300 a Catalunya, prop de 2.000 a Espanya i 2.500 a l'estranger.

La demanda de català a les 140 universitats de l'IRL s'incrementa

Actualment, hi ha unes 140 universitats que imparteixen docència de llengua catalana arreu del món, coordinades i articulades per l’Institut Ramon Llull (IRL) per mitjà de la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior, el XarxaLlull. La crisi sanitària ha obligat a tancar la docència presencial però no ha cancel·lat les classes, que han cedit el protagonisme a l'ensenyament en línia.

En aquests moments, el 86% d’aquestes universitats estan oferint la docència de català totalment en línia, segons dades facilitades a l'ACN per l'IRL. Alguns dels centres ja comptaven amb entorns tecnològics adaptats per a la docència virtual, però altres han hagut de fer servir diverses plataformes tecnològiques suficientment flexibles per poder continuar el desenvolupament de les classes.

Des del 15 de març, la demanda de nous cursos a l'IRL també s'ha incrementat «significativament» i, des del Llull, se n'han obert 38, una xifra que preveuen que s'incrementi els propers mesos.

Ara, el professorat se serveix de videoconferències, tutories en línia, plataformes diverses, desenvolupament d’eines didàctiques, per fer arribar el coneixement de la llengua als alumnes. En alguns casos, s'opta per enregistrar les classes amb el consentiment dels alumnes, compartir documents i intervenir-los en directe. Amb tot, la nova realitat planteja «reptes», asseguren des de l'Institut, com ara les competències digitals dels estudiants, la necessitat de generar nous sistemes d’avaluació, el foment d’una participació activa, el manteniment de l’atenció o la gestió de la interacció.

tracking