Nissan confirma el tancament de les seves plantes a Catalunya

La marxa de Nissan posa fi a 40 anys d'història de l'empresa a Catalunya. Les instal·lacions de la multinacional -Zona Franca, Montcada i Reixac, Sant Andreu, el centre de distribució al port i la planta de recanvis- representen l'1,3% del PIB de Catalunya i el 7% del producte industrial català.

La plantilla està en vaga indefinida des del 4 de maig, quan la direcció volia tornar a obrir una línia de producció per atendre una comanda de Mercedes-Benz que s'havia d'entregar a finals de mes.

La planta de la Zona Franca ha anat perdent producció fins a quedar-se en un 30% de la seva capacitat i amb només tres models eNV200, Nissan Navara i Renault Alaskan. La pickup Mercedes Clase X ha de deixar de produir-se aquest més.

Abans de la pandèmia de la covid-19, els sindicats es van reunir amb el president de Nissan Europa, Gianluca De Ficchy, que els va assegurar que el futur de Nissan es coneixeria abans de l'estiu.

Els sindicats han denunciat que des de llavors no han tingut comunicacions clares per part de la companyia. Davant la incertesa i els rumors de possible tancament, els treballadors van decidir iniciar un seguit de protestes en els mesos de gener i febrer que van quedar aturades per la pandèmia.

El tancament de Nissan a Catalunya arriba després que l'empresa nipona anunciés una retallada del 20% de la producció mundial fins al 2023 per fer front a la caiguda de la demanda, el canvi de criteris dels consumidors i l'electrificació de la companyia. En només nou mesos, la companyia que dirigeix Makoto Uchida ha vist com els seus beneficis queien un 87,6% i les pèrdues s'enfilaven per sobre dels 800 milions d'euros.

De fet, Renault, Nissan i Mitsubishi es repartiran zones geogràfiques d'influència i el lideratge en determinats segments del mercat i tipus de vehicle per reduir en un 40% els seus costos. La decisió implica que la francesa Renault sigui l'encarregada del negoci a Europa. Nissan pretén centrar-se en el negoci a la Xina, Amèrica del Nord i el Japó, mentre que Mitsubishi liderarà l'aliança al sud-est asiàtic i Oceania. La producció que es centralitza la Zona Franca, per tant, queda en mans de Renault, soci de l'Aliança amb Nissan i Mitsubishi i podria moure's a França.

Tant el Govern com l'executiu espanyol han advertit a Nissan que li sortirà car tancar. El secretari general d'Indústria i Pime, Raul Blanco, va xifrar en 1.000 milions la factura a pagar abans de marxar de Catalunya i 300 milions el cost d'invertir en la planta.

Orígens de Motor Ibérica

L'orígen de Motor Ibérica es remunta fa un segle, el 1920, amb la fàbrica que Henry Ford va decidir instal·lar a Cadis. El centre es va traslladar a la capital catalana al cap de tres anys i es va instal·lar al Poblenou. Trenta anys més tard i en plena dictadura, Ford va marxar d'Espanya, l'empresa es va nacionalitzar i va passar a anomenar-se Motor Ibérica, tot i que el seu nom comercial era Ebro i es dedicava a produir camions, tractors i maquinària per construir obres públiques.

No va ser fins al 1967 que la producció es va traslladar a la Zona Franca. Nissan va adquirir part de la companyia el 1980, comprant les accions que eren propietat de la multinacional Massey Ferguson, constructora de tractors. Al cap de tres anys, la planta va fabricar el primer model de la marca nipona: el Nissan Patrol. Deu anys després, la producció va agumentar de forma significativa amb el llançament del tot terreny Terrano II, un model que va sumar el 15% de la fabricació total de la planta fins al 1999.

El 2007 la planta de la Zona Franca va arribar al pic de producció amb 193.000 vehicles.

L'etapa més incerta de Nissan a Catalunya va començar amb la crisi financera, que va deixar tocada la producció. Al 2009 es van acomiadar 700 persones en un ERO.

El 2014 es va començar a produir el primer model elèctric i la fàbrica es va convertir en l'únic centre mundial de la multinacional japonesa que fabrica la furgoneta e-NV200.

Fa un any, els baixos nivells de producció van portar a la direcció i als sindicats a acordar 550 prejubilacions i 50 baixes voluntàries. A canvi, la companyia va proposar invertir 70 milions d'euros per a una nova planta de pintura.