Famílies catalanes amb fills malalts dubten si portar-los a classe al setembre

Famílies els fills de les quals estan afectats per situacions sanitàries complexes estan dubtant si portar-los a classe a partir del pròxim mes de setembre, ja que consideren que «no es donaran les mesures de seguretat suficients» i segueixen «sense infermera escolar en els col·legis».

Així ho ha manifestat a Efe Ana Ibáñez, membre de l'Associació Catalana d'Infermeria i Salut Escolar (ACISE), una entitat que agrupa famílies amb fills amb malalties cròniques i complexes com a diabetis, espina bífida, epilèpsia refractària, obstrucció laríngia o cardiopaties congènites, entre altres.

Ana Ibáñez ha denunciat que per a la conselleria d'Educació els alumnes malalts «són invisibles i no existeixen» ja que «no se'ls tracta com a col·lectiu de risc, quan ho són, i no se'ls apliquen les mesures que necessiten, ni en condicions normals ni havent de conviure amb la COVID-19».

Com a mare d'una nena amb diabetis tipus 3 que acaba de cursar P-4, Ana Ibáñez ha apuntat com «una solució per als alumnes malalts l'escolarització domiciliària», alguna cosa que «no es resol de manera automàtica, per la qual cosa entri sol·licitar-la i una eventual aprovació poden arribar a passar diversos mesos».

En qualsevol cas, l'actual situació sanitària és «tan complexa» que l'escolarització dels germans dels nens malalts «pot ser també un factor de risc davant el contagi» ha afegit Ibáñez.

La infermera escolar és «molt necessària en qualsevol circumstància» i en el pròxim curs «serà imprescindible», ha afirmat la portaveu d'ACISE, que ha criticat que Educació «miri cap a un altre costat davant aquesta urgència».

En l'actualitat, els professors, «que no són especialistes metges, s'encarreguen de controlar als alumnes amb malalties cròniques, de subministrar-los insulina o fer altres intervencions com a intubacions en casos d'obstrucció de la via aèria per estenosi subglòtica», ha explicat Ana Ibáñez.

«Com és completament comprensible», aquesta situació «genera angoixa i sofriment als professors i a les famílies» perquè «implica que els docents estan assumint responsabilitats que no els corresponen, amb els riscos corresponents», segons Ibáñez.

En la pràctica, el que està passant és que les pròpies mares «acaben pendents de trucades de telèfon del col·legi per a atendre els seus fills, per la qual cosa deixen de treballar i en alguns casos es queden ja a l'escola».

Les famílies i el sindicat d'infermeria SATSE, entre altres, han deplorat que el Govern no inclogui a un professional sanitari, preferentment una infermera, en els centres docents de cara al pròxim curs escolar.

«La necessitat clama al cel i si ara, en un context d'emergència sanitària, l'administració no aposta per introduir la figura de la infermera escolar, és que no té interès real a fer-ho», ha denunciat.

Amb motiu de les condicions particulars d'obertura dels centres educatius al setembre, el conseller d'Educació, Josep Bargalló, s'ha referit en diverses ocasions a l'atenció mèdica a les escoles, limitant-la a la coordinació amb el personal sanitari del Centre d'Assistència Primària (CAP) de referència.

El conseller també s'ha referit al programa 'Salut i Escola', que el 2004 van impulsar els departaments d'Educació i Salut i que s'aplica en secundària.

L'objectiu del programa és millorar la salut dels adolescents a través de la prevenció, detecció precoç de problemes de salut i posterior atenció, així com afavorir l'accessibilitat dels adolescents als programes de salut i els serveis sanitaris.

Per a això, personal sanitari visita amb una periodicitat quinzenal o mensual els centres educatius, on ofereix xerrades i consultes obertes als adolescents.

Per a l'etapa de primària, l'atenció sanitària a les escoles es limita al programa de vacunacions i a la promoció d'hàbits d'alimentació saludables amb el repartiment de fruita, prèvia sol·licitud per part dels col·legis.

Ana Ibáñez ha recordat que durant el curs 2018-19, les conselleries d'Educació i Salut van avançar en el disseny d'un acord marc per a protocolaritzar i sistematitzar la detecció i atenció de malalties a partir del traspàs d'informació.

No obstant això, l'acord, «que era un pas important cap a l'educació inclusiva, està parat», ha denunciat la portaveu de les famílies.

Segons l'acord marc, en el moment de la preinscripció les famílies autoritzarien el traspàs de dades de l'alumne a l'equip pediàtric d'assistència primària per a elaborar un pla individualitzat amb les necessitats sanitàries del nen.

La infermera del CAP de referència del col·legi i una comissió interdisciplinària traslladaria les necessitats sanitàries de l'alumne als Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), que tramitarien la demanda.

L'acord marc, que havia d'haver començat a funcionar aquest passat curs i està paralitzat, seria el pas previ a la introducció de la infermera escolar com un membre més de la comunitat educativa, que a més d'assistències sanitàries podria dur a terme tasques d'educació i prevenció de la salut.