La justícia frena el confinament de Lleida i el Segrià anunciat pel Govern

El jutjat d'instrucció número 1 de Lleida en funcions de guàrdia no ha ratificat l'ordre del Govern d'endurir el confinament de Lleida i set municipis més del Segrià. En la resolució, notificada aquesta matinada, la jutgessa considera que la resolució del Govern «sembla una còpia» del decret de l'estat d'alarma del passat 14 de març del govern espanyol i afegeix que el que es pretén és «eludir» l'estat d'alarma parcial previst a la legislació. Afegeix que la presa de mesures «de tanta gravetat» és una competència estatal i que el president del govern pot sol·licitar al govern espanyol la declaració de l'estat d'alarma. Tot i això, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica aquest dilluns la resolució del Govern.

La jutgessa repassa la situació epidemiològica del Segrià per avaluar la proporcionalitat de l'enduriment establert per l'executiu català. En aquest sentit, assegura que es presenten com a «brots controlats», onze d'ells a empreses i dues d'aquestes «de municipis diferents als que es pretenen confinar». Afegeix que no es concreta on estan la resta de brots i assegura que només apareix en l'informe epidemiològic «de passada» la referència a la transmissió comunitària i no es concreta si aquesta és «extrema i greu» com per determinar aquest enduriment.

Per tot això, assegura que les mesures preteses «no només no són proporcionals sinó que es basen en dades i expressions genèriques que fan que una mesura tan greu i restrictiva resulti indiscriminada al mateix temps que desproporcionada, no havent-se identificat ni subjectivat ni limitat temporalment l'actuació administrativa pretesa».

La jutgessa afirma que la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública és «molt ambigua» al referir-se a que es podran adoptar mesures per al control de malalts o persones que hagin estat en contacte amb aquests, així com les que es considerin en cas de risc de transmissió.

«Entendre que aquest precepte permet unes mesures de tanta gravetat i de tantes conseqüències de tot tipus, però especialment socials i econòmiques, com les que es demana ratificar és inacceptable, especialment perquè precisament l'Estat té a les seves mans mecanismes legals oportuns per pal·liar els seus efectes en cas d'adoptar-se aquestes mesures», argumenta.

En aquest sentit, considera que no es pot argumentar a favor de la ratificació la resolució davant del confinament d'Òdena del març ja que les mesures que contemplava afectaven a «restricció de moviments, mai confinaments domiciliaris generals» i la seva afectació als drets fonamentals era «de molta menor intensitat que el que ara pretén el govern de la Generalitat».

Així, afirma que si el que es pretengués és ordenar un cordó sanitari «seria assumible la ratificació de al mesura» però considera que el que es vol decretar «excedeix àmpliament d'una simple limitació de moviments i incideix greument en els drets reconeguts constitucionalment».

Amb tot, insisteix que la determinació d'unes mesures d'aquestes característiques és competència de l'Estat a través de l'estat d'alarma.

La fiscalia havia dirigit un escrit al jutjat d'instrucció número 1 de Lleida oposant-se a la ratificació de l'enduriment. En el document, el fiscal argumentava que per prendre mesures «de tanta gravetat» cal demanar al govern la declaració de l'estat d'alarma. La jutgessa ha acabat donant la raó a aquest posicionament.