Sánchez, Rull i Turull demanen a la jutge que els deixi sortir sense esperar al Suprem

La defensa de Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull ha presentat un recurs contra la interlocutòria on la jutge de vigilància penitenciària número 5 avala el tercer grau però els manté a la presó a l'espera de la decisió del Tribunal Suprem. L'escrit indica que «no té sentit» mantenir una mesura cautelar si la magistrada considera que no té base legal i que «l'hipotètic recurs d'apel·lació» de la Fiscalia és «un futurible» que no se sap «si passarà o no». Per això reclamen mantenir la suspensió cautelar que els permetria sortir de la presó mentre la Fiscalia no interposi el recurs. La defensa qualifica de «brillants» els arguments de la jutge que apuntava que la Fiscalia actuava amb criteris «propis d'un sistema decimonònic».

L'escrit exposa que en la situació actual caldria un recurs de la Fiscalia i una posterior decisió del Tribunal Suprem perquè es pogués aplicar el tercer grau i els presos poguessin sortir. «Si el Ministeri Fiscal decideix no interposar recurs d'apel·lació, què passa amb els dies que s'ha mantingut la suspensió del tercer grau?», es pregunta.

També argumenta s'ha de tenir en compte que la magistrada «defensa sense embuts la nul·la perillositat» dels presos i per tant «la inexistència del risc de trencament de condemna o reiteració delictiva».

El recurs presentat aquest divendres s'interposa «només» contra la decisió de mantenir-los a la presó i avala la resta. «Aquesta part subscriu en la seva integritat els brillants raonaments de fons de la interlocutòria», segons apunten els tres recursos signats per l'advocat de la defensa, Jordi Pina.

Va ser aquest dimecres quan la jutge de vigilància penitenciària 5 de Catalunya, María Jesús Arnau Sala, va avalar el tercer grau pels presos, desestimant el recurs de la Fiscalia.

En la interlocutòria exposava que els set condemnats per l'1-O han de seguir a la presó fins que el Tribunal Suprem resolgui de manera definitiva els recursos d'apel·lació presentats.

La magistrada apuntava que els arguments de la Fiscalia són «esbiaixats i interessats» i que es basen en principis «més propis d'un sistema decimonònic i històric de l'Estat anterior al segle XX i molt anteriors» a la Constitució i a la normativa penitenciària vigent.

En la seva argumentació, l'escrit de la jutge afegia que el que es desprèn dels arguments de la Fiscalia és que vol «donar un càstig exemplar als condemnats en aquesta causa».