Política
Quim Torra situa Tremosa a Empresa, Sàmper a Interior i Ponsa a Cultura
Els nous membres del Govern prendran possessió del càrrec entre aquest dijous a les 18 hores i dimarts que ve
Quim Torra situa Tremosa a Empresa, Sàmper a Interior i Ponsa a Cultura
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha nomenat aquest dijous com a nous consellers l'advocat Miquel Sàmper per a Interior, la professora Àngels Ponsa per a Cultura, i l'economista Ramon Tremosa per a Empresa. Sàmper i Tremosa prendran possessió del càrrec en un acte avui a les 18 hores de la tarda, i Ponsa ho farà dimarts que ve, després de la reunió del Consell Executiu. Torra culmina així els canvis al Govern, després de destituir Miquel Buch (Interior), Mariàngela Vilallonga (Cultura) i Àngels Chacón (Empresa). El president vol enfortir l'executiu de cara a la seva possible inhabilitació, envoltar-se de gent de més confiança, allunyar l'escenari electoral i expulsar Chacón, l'última dirigent que manté el carnet del PDeCAT.
Ramon Tremosa
L'exeurodiputat i economista Ramon Tremosa serà el nou conseller d'Empresa i Coneixement en substitució d'Àngels Chacón, a qui el president Quim Torra ha decidit rellevar del càrrec aquest dijous. Tremosa, que durant 10 anys va ser eurodiputat a Brussel·les i actualment exercia com a professor d'Economia a la UB, assumirà la cartera que té entre mans la recerca de noves companyies per reindustrialitzar la planta de Nissan a la Zona Franca, o els plans d'ajudes per a petites i mitjanes empreses i autònoms colpejats per la pandèmia. A més, també recaurà en ell la responsabilitat sobre Turisme, un dels sectors més afectats per la crisi, i Universitats.
Ramon Tremosa (1965) va ser durant 10 anys eurodiputat independent al Parlament Europeu per CiU i, posteriorment, el PDeCAT, adscrit al grup dels liberals (ALDE). A Brussel·les, Tremosa va especialitzar-se en les carteres econòmiques com a membre de la Comissió d'Economia i ponent dels informes sobre supervisió financera, el Banc Central Europeu o Competència. Aquestes tasques, i el fet que els liberals el nomenessin coordinador del grup a Economia, li van permetre mantenir contactes amb l'aleshores president del BCE, Mario Draghi, o l'actual vicepresidenta i comissària de Competència, Margrethe Vestager. També va treballar a Transports, en qüestions com el corredor mediterrani o el dèficit en infraestructures a Catalunya.
A Brussel·les, Tremosa va coincidir amb l'actual president d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller d'Acció Exterior, Raül Romeva, que aleshores militava a ICV. Tots tres van impulsar diverses iniciatives a la capital catalana per defensar l'ús del català a les institucions o el dret a decidir.
Malgrat que Tremosa va aconseguir ser el coordinador d'Economia dels liberals, durant la segona legislatura les relacions amb el seu grup parlamentari es van tensar per la incorporació de Ciutadans, el gir independentista del PDeCAT i l'actitud del líder d'ALDE, Guy Verhofstadt, amb el procés independentista català.
De fet, el partit liberal va acabar expulsant el PDeCAT de la formació l'octubre del 2018, al·legant incompatibilitats pel seu paper en el cas de corrupció del 3%. Tremosa, per això, mai va quedar fora del grup parlamentari. En les últimes eleccions a l'Eurocambra, l'any passat, ja no es va presentar. Els eurodiputats de Junts, encapçalats per Carles Puigdemont, no han aconseguit l'encaix en cap grup parlamentari.
Tremosa va anar sisè a les llistes de JxCat a les eleccions al Congrés de l'abril del 2019, però no va aconseguir escó. L'economista va assegurar que no repetiria en els comicis de la tardor, i va tornar a treballar com a professor a la universitat, tasca que ja havia fet abans de començar en política. Actualment, treballava com docent a la UB i també era un analista econòmic habitual d'algunes tertúlies.
Tremosa ha escrit diversos llibres, entre ells alguns sobre els seus anys d'experiència a Brussel·les i política econòmica com 'L'Europa que han fet fracassar', 'Dues europes' o 'Què fan els bancs centrals'. L'assessor de Tremosa durant gairebé tota la seva etapa a Brussel·les, Aleix Sarri, és l'actual mà dreta de Puigdemont a Brussel·les i va ser cap de política internacional del president Quim Torra.
Sàmper és l'advocat a qui Josep Rull va nomenar successor polític a Terrassa
El 2015 va entrar a la política municipal de Terrassa com a candidat a l'alcaldia de CIU avalat per Josep Rull. En una entrevista explicava que Rull li havia demanat que extrapolés en la política institucional el que havia fet en l'advocacia portant el Pacte Nacional pel Dret a Decidir al Consell de l'Advocacia Catalana.
Després de dos anys com a tinent d'alcalde en un govern municipal liderat pel PSC i dos anys a l'oposició, el 2019 es va tornar a presentar a les eleccions com a número 2 per darrere de Lluís Puig. Abans d'aquestes eleccions va afirmar que Terrassa era la ciutat «més castigada pel procés»per l'actuació de la justícia amb relació a Lluís Puig, Pere Soler i Josep Rull.
El 21 de març del 2019 va dir que estudiaria accions legals contra el guàrdia civil que l'havia acusat d'«encoratjar, animar i provocar una actitud gens pacífica»dels manifestants del registre d'Unipost a Terrassa del 19 de setembre del 2017. Ho va manifestar després de la declaració del caporal al judici del Procés.
El 20 d'agost el Comitè local del PDeCAT de Terrassa, que ell liderava, va plegar en bloc per donar suport al projecte de JxCat de l'expresident i eurodiputat Carles Puigdemont. Sàmper va dir que el posicionament dels presos i exiliats independentistes, entre els quals hi ha els terrassencs Lluís Puig i Josep Rull, al costat de Puigdemont havia pesat en el moviment final.
Segons el registre i la declaració d'interessos de l'Ajuntament de Terrassa té un 10% de les accions de Sàmper-Riba Advocats S. L. P. de Terrassa. És diputat delegat de Turisme a la Diputació de Barcelona amb retribució, així com conseller de l’empresa d’Aigua Municipal de Terrassa (Taigua) i de Foment de Terrassa sense retribució.
Àngels Ponsa
La directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, Àngels Ponsa, substituirà a Mariàngela Vilallonga al capdavant del Departament de Cultura. Nascuda a Artesa de Segre (Noguera) el 1960 i llicenciada en Geografia i Història, Ponsa prendrà possessió del càrrec de consellera de Cultura dimarts després de la reunió del Consell Executiu. Ponsa va ser diputada al Parlament en tres legislatures entre 2010-2012 i 2012-2015, per CiU, i 2015-2017 per Junts pel Sí.
Ponsa va ser coordinadora de l'Àrea d'Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona des de gener de 2016 fins a gener del 2017 i de gener del 2018 a 14 de juny del 2018. Va ser diputada al Parlament en tres legislatures entre 2010-2012 i 2012-2015, per CiU, i 2015-2017 per Junts pel Sí. Va ser portaveu a la Comissió de Cultura i Llengua, mentre de les comissions d'Igualtat de les persones, de la Infància, Justícia, d'Ensenyament i Universitats de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i vicepresidenta de la Sindicatura de Greuges.
Diplomada en magisteri per la Universitat de Barcelona (1980), Ponsa és llicenciada en Geografia i Història, especialitat en Història de l'Art, postgrau en gestió i administració del sistema educatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona (1992), màster en gestió pública a la Universitat Autònoma de Barcelona (2002) i postgrau en Intervenció en situacions de conflicte a la Universitat de Barcelona (2004).
També va ser professora d'història de l'art a l'Escola Massana (1988-1992); tècnica superior d'ensenyament de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (1991-1995); tinent d'alcalde de Serveis a la Persona (Benestar Social, Igualtat, Joventut, Salut, Cultura, Educació i Esports) a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (1995-2003) i cap del Servei de Participació a l'Associació Catalana de Municipis (2003-2007).
La futura consellera de Cultura va ser coordinadora del llibre 'Cultura i municipi. Polítiques culturals municipals a Catalunya' (UAB, 2007), coautora d''El meu llibre de Sant Cugat', proposta didàctica d'estudi de la ciutat en tots els àmbits que la componen i coautora del llibre 'Riera amunt! Proposta didàctica i guia per al professorat', que va obtenir el premi 'Terrassa a l'escola' en l'edició del 1991.
