Societat
Confirmat un cas de virus del Nil Occidental a Catalunya en un ocell rapinyaire al Segrià
Les mostres de la investigació entomològica sobre els mosquits de les zones implicades han estat negatius al virus
El Departament d'Agricultura recorda als propietaris i veterinaris d'èquids que, en el cas que algun d'aquests animals presenti símptomes compatibles amb la malaltia, ho han de comunicar als Serveis Veterinaris Oficials. En els cavalls, els símptomes més comuns són atàxia, febre, debilitat, paràlisi en les extremitats posteriors, tremolors al musell, moviments anormals o pressions amb el cap, caminar en cercles o de forma erràtica, i en alguns casos poden arribar a ser mortals.
Els cavalls pateixen la malaltia però no són una font d'infecció per als humans, ja que la transmissió del virus té lloc des dels ocells a èquids o altres animals o d'ocell a persona mitjançant lapicadura de mosquits.
Transmissió del virusa les persones
La principal via de transmissió és a través de la picada de mosquits infectats. Es tracta d'una zoonosi (malaltia que es transmet dels animals a l'ésser humà) amb un cicle biològic complex. Als humans, els causa la malaltia infecciosa de la febre del Nil Occidental.
El virus es transmet generalment per picades de mosquits infectats del gènere Culex i infecta principalment els ocells. En algunes ocasions, un mosquit infectat d'un ocell pot transmetre el virus a èquids i a persones. Per aquest motiu, tal com estableix el Protocol per a la vigilància i el control de la febre del Nil Occidental, s'han activat les actuacions previstes al nivell 3 del protocol d'actuació, entre les quals hi ha la realització d'una inspecció entomològica a la zona on s'ha trobat l'au positiva, duta a terme pel Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, amb la recol·lecció corresponent de mostres de mosquits adults i el seu enviament al laboratori de l'IRTA-CReSA. El resultat d'aquestes mostres ha estat negatiu.
Agricultura també recorda la importància d'adoptar mesures de prevenció i control dels mosquits potencials transmissors del virus, com el mosquit comú Culex pipiens, vector de la febre del Nil Occidental, i el mosquit tigre, vector del virus del dengue, Chikungunya i Zika, de manera contínua des de la primavera fins al novembre, per minimitzar el risc d'aparició de virus transmesos per mosquits.