Absolta Tamara Carrasco del delicte de desordres públics
La fiscalia li demanava set mesos de presó per «incitació a desordres públics»
Absolta Tamara Carrasco del delicte de desordres públics
La sentència constata que la Guàrdia Civil no ha pogut acreditar com va obtenir l'àudio, cosa que considera «poc seriós» en investigacions per delictes tant greus com rebel·lió, terrorisme o sedició.
A més, no hi ha cap prova que demostri que Carrasco va enviar el missatge de veu als CDR que van provocar talls de carreteres els dies següents. La Guàrdia Civil tampoc ha aportat cap mitjà de comunicació on es reproduís el missatge ni cap prova que terceres persones el difonguessin massivament.
Igualment, la magistrada creu que encara que el missatge s'hagués difós massivament, no suposaria cap delicte d'incitació a desordres públics, ja que l'acusada només explicava el que s'havia relatat en una reunió prèvia i que s'havia decidit. En la sentència s'afirma que Carrasco no va organitzar els talls dels CDR, i tampoc veu acreditat que es provoquessin desordres públics en aquells talls.
Tamara Carrasco va ser detinguda l'abril del 2018 i inicialment va ser investigada per l'Audiència Nacional per rebel·lió i terrorisme. El novembre del mateix any el magistrat de l'Audiència Nacional Diego de Egea decidia enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l'obligació d'estar confinada al seu municipi. Sis mesos més tard, l'Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d'instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals de maig del 2019, després de més d'un any, el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona ordenava l'aixecament del confinament de Carrasco.