Els presos polítics refermen l'objectiu de la independència un any després de la sentència
En declaracions a Catalunya Ràdio, recorden com van rebre la condemna
Els presos polítics refermen l'objectiu de la independència un any després de la sentència
El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, diu que la condemna del Suprem «desemmascara la por de l'Estat a la lluita no violenta i a la desobediència civil» i afegeix que la societat civil ha de persistir i madurar en aquesta mobilització. Un any després de la sentència que el va condemnar a 9 anys de presó, Cuixart reitera les paraules que va pronunciar davant del tribunal: «Ho tornarem a fer i ho farem junts sense deixar-nos ningú pel camí».
L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, condemnada a 11 anys i 6 mesos de presó, diu a través d'un missatge a Twitter que se l'ha condemnat «per permetre un debat i votació sobre la independència de Catalunya» i afegeix que sempre defensarà que en un Parlament «s'ha de poder parlar de tot» i que l'únic límit a la democràcia ha de ser el respecte a la persona i als drets humans. Forcadell recorda com va rebre la sentència: «Vaig pensar en la meva mare. Se'm va fer un nus a l'estómac. En tindria 102 quan sortís. No era justícia, és venjança».
L'exconseller Jordi Turull, condemnat a 12 anys de presó, explica que quan van rebre la sentència ja estaven preparats mentalment pel pitjor i que just després va demanar que fessin un tuit en nom seu amb el missatge «Visca Catalunya lliure» perquè es veiés des del minut zero que no es doblegaria. Turull diu que el pitjor moment va ser quan va saber que el seu pare, en conèixer la sentència, va lamentar que se'n aniria d'aquest món sense veure el seu fill sortir de la presó.
L'exconseller Joaquim Forn, condemnat a 10 anys i 6 mesos, explica que encara li ressonen les paraules del funcionari del Suprem i té gravat a la memòria el moment en què li comunica la pena. També relata com després tornen al mòdul i reben mostres de solidaritat per part de funcionaris i companys. «Truco a la meva dona, ella ha sabut la sentència pels mitjans. Ni ella ni jo ens desanimem. Sabíem com podien anar les coses i sabem que hem de seguir lluitant», afegeix.
Per la seva banda, Raül Romeva, condemnat a 12 anys de presó, diu que la presó preventiva i la sentència demostren que se'ls ha castigat «per ser qui són» i afegeix: «No va de lleis ni de codi penal, hem comprovat que si la llei és la mateixa per a tothom, la justícia no ho és. És una injustícia i la prova que l'estat espanyol és un estat fallit i que no se'n sortirà». L'exconseller també defensa que la decisió del Suprem va sentenciar personalment cadascun dels presos però que és una decisió «contra un país, unes idees i un moviment en concret».
L'exconsellera Dolors Bassa afirma que va viure el 14 d'octubre de fa un any com un dels pitjors dies de la seva vida i que no s'esperava la sentència de 12 anys de presó, que qualifica «d'aberració». L'exconsellera també critica que les institucions catalanes no van saber estar «a l'alçada» per consensuar una resposta unitària a la sentència del Suprem i afegeix que això va condicionar la resposta de la ciutadania i que li va doldre.
Per la seva banda, Josep Rull, condemnat a 10 anys i 6 mesos, assenyala que la sentència «no persegueix fets il·lícits sinó idees legítimes» i que té la voluntat «d'escarnir» els més de dos milions de persones que van votar l'1-O. Segons l'exconseller, després de la sentència hi ha dues coses clares: que no es rendiran mai i seran sempre fidels al poble i que «l'esperança és més poderosa que la por».
L'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez, condemnat a 9 anys de presó, admet que la sentència va ser dura però que els va «esperonar» veure que la gent sortia al carrer. La decisió del Suprem va ser, segons Sànchez, un «càstig polític per sobre de qualsevol cosa justificada des de la perspectiva del Codi Penal».