L'Audiència Nacional assegura que els Mossos no van col·laborar amb l'1-O «ni per omissió»

Així recorden que la sentència del Suprem contra els líders del procésestablia que la sedició havia consistit en l'impediment de l'execució de resolucions judicials mitjançant la mobilització d'una multitud de persones, com va passar el 20 de setembre davant d'Economia o l'1 d'octubre en molts centres de votació, «atenent a les reiterades crides dels condemnats en aquell judici». Això ho donen per provat, però no pas la concertació de voluntats entreels quatre acusats, ara absolts, i els líders independentistes. «No hi ha cap element incriminatori que reveli un acord entre els acusats per constituir-se en instrument del procés independentista i posar l'aparell policial dependent de la Generalitat al seu servei; ni entre cap dels acusats, ni amb els condemnats al Suprem o amb altres organitzadors de la preparació i execució del referèndum».

Desmuntant 'EnfoCATs' i la Moleskine de Jové

De fet, l'Audiència considera que cap de les proves de la fiscalia, com el document 'EnfoCATs', l'agenda de Josep Maria Jové, el trànsit de trucades i missatges de Trapero i els testimonis de De los Cobos i Daniel Baena, instructor dels atestats de la Guàrdia Civil, «ofereixen elements d'incriminació per afirmar la participació dels acusats en un acord d'aquesta naturalesa».

Del document 'EnfoCATs', trobat a casa de Jové, diuen que no hi apareix en cap moment cap menció als Mossos o a Trapero ni la resta d'acusats, i tampoc se'ls atribueix cap paper en el procés independentista. El mateix passa amb la llibreta Moleskine de Jové. De fet, en les anotacions del juny del 2016 apareixen dubtes sobre el paper dels Mossos i es pregunta a qui obeiran.

El novembre del 2016 apareix una anotació a la Moleskine que diu que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont assegurava que la policia catalana no seguiria als líders independentistes: «Els Mossos faran sempre el que diguin els jutges, no es donaran ordres des del Departament d'Interior». Puigdemont ho va dir després que Trapero li comuniqués això mateix al secretari de Govern, Joan Vidal de Ciurana, amb qui s'havia reunit per indicació del mateix president. «Només hi ha una legalitat», li hauria dit Trapero a Vidal de Ciurana. De fet, els magistrats consideren que aquestes converses indirectes entre Puigdemont i Trapero evidencien que entre ells dos hi havia «distància» i no pas «confiança».

En aquest punt, els magistrats també desmunten completament l'argumentació dels atestats de la Guàrdia Civil, redactats pel coronel Daniel Baena, que assegurava que Trapero sortia a 'EnfoCATs', que es va reunir en secret amb Puigdemont i que va ser nomenat major per reforçar el seu comandament. Recorden que Trapero va ser nomenat comissari en cap el 2014 i que les funcions de major eren les mateixes, i que Trapero va ser proposat i nomenat per dos càrrecs que van dimitir abans del referèndum, Albert Batlle i Jordi Jané. Tampoc veuen cap prova que demostri una reunió secreta entre Puigdemont i Trapero.

De fet, l'argumentari dels dos magistrats és molt dur contra Baena i la Guàrdia Civil, ja que asseguren que els escrits policials situen les conclusions, que s'haurien de basar en fets i indicis, com a premisses, per arribar a noves conclusions. «La conclusió que l'acusat estava integrat al comitè de coordinació i organització del procés independentista, que és el fet principal discutit, es converteix en punt de partida en introduir-se a les premisses», critiquen.

Els magistrats també posen com a prova de la distància entre Trapero i els líders independentistes, la discussió entre el major i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez el 20-S per la concentració davant de Vicepresidència. Les converses per telèfon entre els dos van ser breus i només acotades a aquella jornada. «D'una comunicació puntual, limitada a una persona i a una jornada, no pot inferir-se cap acord de l'acusat amb la direcció de l'entramat independentista», assegura la sentència. Trapero tampoc va parlar per telèfon amb cap dels investigats pel Suprem entre el 15 de setembre i el 2 d'octubre, i la Guàrdia Civil no va trobar cap indici als mòbils dels investigats al Suprem o al TSJC que els vinculés amb cap dels quatre acusats.

Els magistrats també desarticulen el testimoni de Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial, ja que va basar en la seva «percepció», l'afirmació que Trapero estava concertat amb el Govern per facilitar el referèndum. De fet, la sentència utilitza el testimoni del secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, que es faria càrrec de la Conselleria durant el 155. Puigserver i De los Cobos van assistir a la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017, on teòricament De los Cobos va percebre l'acord entre Trapero i Puigdemont, ja que van coincidir en demanar proporcionalitat policial i preservar la convivència ciutadana, com deia la interlocutòria del TSJC. Puigserver va dir durant el judici que no va percebre aquest acord i De los Cobos tampoc ho va esmentar en l'acta de la reunió.

La sentència també recorda que els Mossos van fer un comunicat públic el 23 de setembre discrepant d'unes declaracions del conseller Joaquim Forn, que rebutjava la designació de De los Cobos, mentre que la Prefectura del cos l'acatava tot i no estar-hi d'acord. Com a altres contraindicis del suposat acord entre policia i Govern, els magistrats també apunten a les dues reunions mantingudes entre Trapero i Puigdemont, on el major va demanar al president que desconvoqués la votació de l'1-O, i al fet que els tres màxims comandaments del cos, Trapero, Molinero i López, van dissenyar un pla per detenir el Govern a finals d'octubre i es van posar a disposició del TSJC i de la fiscalia per a executar-lo.

El 20-S

Respecte el 20-S, els magistrats destaquen que els antiavalots dels Mossos van ajudar la Guàrdia Civil el 19 de setembre a Terrassa en l'escorcoll de la seu d'Unipost, que va impedir «la constitució formal de les meses electorals» i el vot per correu, i altres escorcolls de l'endemà, a banda de la gran concentració davant la seu de Vicepresidència i Economia.

Els magistrats també desmunten la tesi subsidiària de la fiscalia que potser no hi va haver acord, però Puig, Soler i Trapero, i també Laplana, van controlar la policia catalana perquè «mitjançant la passivitat tolerés les mobilitzacions que intentaven impedir l'execució de decisions judicials». La sentència descriu detalladament totes les intervencions dels antiavalots dels Mossos aquell dia en els registres on la Guàrdia Civil va requerir ajuda.

L'escorcoll a Economia va arribar als Mossos a través de la premsa i es va haver d'improvisar un dispositiu d'antiavalots. La intendent Teresa Laplana, màxima responsable de la comissaria de l'Eixample i que estava de baixa aquell dia, va anar al lloc dels fets i va oferir la seva col·laboració a la Guàrdia Civil. Quan li van demanar un perímetre de seguretat va explicar que ella ho requeriria als seus superiors, ja que no podia donar ordres als antiavalots. De fet, quan va arribar el cap de l'ARRO de Barcelona a l'edifici, la cadena de comandament del Cecor central ja només va parlar amb ell i Laplana va quedar exclosa d'aquestes directrius. En això basen la seva absolució. També exculpen Soler i Puig d'haver participat en el disseny del dispositiu policial d'aquell dia.

La decisió de l'ARRO i del Cecor de no establir un perímetre de seguretat a causa de la gran quantitat de gent concentrada i de prioritzar la mediació es pot discutir «des de criteris operatius, però no li manca racionalitat jurídica en les circumstàncies de persones, temps, lloc i mitjans», diuen els jutges.

Els magistrats també creuen que Trapero va intentar en tot moment ajudar la Guàrdia Civil i la comitiva judicial, però no sempre va ser possible per la gran presència de concentrats. En tot cas, l'actuació dels Mossos no va ser per ajudar els manifestants i sí que va ser «coherent» amb el model policial practicat des de fa anys.

La sentència indica que aquell dia es va posar en evidència el mètode policial de la mediació abans d'utilitzar la força. «Es va evitar des del primer moment -explica- la reacció violenta contra ciutadans que no manifestaven una especial agressivitat; quan va aparèixer un risc cert de sostracció de les armes que hi havia als vehicles de Guàrdia Civil, es va intensificar l'actuació discreta d'agents; es van esgotar totes les possibilitats de mediació amb els que es van erigir com a líders de la protesta, encara que fossin els principals representants de l'independentisme, però especialment aptes per això per convèncer la multitud congregada; no es va cedir davant les pressions d'aquests líders independentistes; es va possibilitar la realització de la diligència judicial, tot i que els components de la comissió patissin injustament la retenció a l'interior de l'edifici a l'estar envoltat per la multitud. Finalment, quan l'actuació de grups violents al començament de la nit va canviar l'escenari pacífic, van intervenir eficaçment els efectius d'ordre públic de Mossos d'Esquadra».

Instruccions de la fiscalia i del TSJC

En la sentència es recorda que el Tribunal Constitucional va emetre una providència el 7 de setembre del 2017 on instava diverses autoritats a «impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió» de les anomenades 'lleis de desconnexió' aprovades aquell mateix dia al Parlament. El TC també instava les autoritats a no iniciar, tramitar, informar o dictar acords que permetessin la preparació o celebració del referèndum». Aquesta providència es va notificar, entre altres, a Trapero, Puig, Soler i els comissaris majors Ferran López i Joan Carles Molinero.

Arran d'això, la Fiscalia Superior va emetre diverses instruccions als cossos policials per evitar el referèndum. Els Mossos van remetre-li 172 atestats sobre ajuntaments que donaven suport a la votació, la campanya institucional que s'estava desenvolupant, les webs utilitzades, la Sindicatura Electoral, 94 actes de campanya electoral, els col·legis electorals previstos o les accions d'organismes del Govern, entre altres. La Prefectura del cos també va demanar als agents que identifiquessin els organitzadors d'actes electorals.

El 21 de setembre, Pere Soler va dictar una resolució de necessitats de servei per ampliar el número d'agents disponibles aquells propers dies. El mateix dia, el cos va lliurar al fiscal superior i al coronel Diego Pérez de los Cobos, amb la presència dels altres cossos policials, un pla d'actuació que preveia la presència de binomis als 2.000 centres de votació. Dos dies més tard el fiscal superior va demanar als Mossos que ampliessin el dispositiu. Soler va demanar a Puig poder ampliar les hores extres anuals dels agents per poder disposar de més efectius, així com activar altres unitats i desprogramar permisos, vacances i cursos de formació. Finalment es van mobilitzar 7.850 agents, 700 més dels previstos inicialment.

Quan la fiscalia va ordenar als Mossos que es personessin als 2.315 col·legis electorals els dies abans, la policia catalana va aixecar 2.240 actes i van identificar 2.715 responsables dels centres.

El 29 i el 30 de setembre Trapero va comunicar les pautes d'actuació per a l'1-O a tots els comandaments del cos, però ni Puig ni Soler hi van participar. Ells dos només van autoritzar el lloguer urgent de 41 vehicles per a traslladar els binomis, l'autorització d'un helicòpter i l'avituallament pels agents.

Aquells dos dies, centenars d'agents van visitar prop de 3.000 centres de votació que participaven en la campanya 'Escoles obertes', van aixecar 4.469 actes i van identificar 943 persones com a responsables.

L'1 d'octubre i l'actuació dels Mossos

Pel que fa a el dia 1 d'octubre i el dispositiu policial, la sentència explica que les actuacions de Trapero «semblen estar dirigides a minimitzar els danys, encara que això suposés a la fi la celebració del referèndum il·legal. No es pot menysprear això. Efectivament, l'acusat estava obligat a fer tot el que estigués al seu abast per complir els mandats del Tribunal Constitucional, de la fiscalia i de la magistrada instructora del TSJC. Però, en la ponderació dels interessos en joc (integritat de les persones, alteració de l'ordre públic, compliment del mandat judicial), el cap policial no havia de posar com a única finalitat de la seva actuació impedir tant sí com no el referèndum. Si això produïa uns danys irreparables, no només podien atribuir-li la responsabilitat de la seva producció, sinó que, des del punt de vista professional, la seva gestió hauria estat un fracàs. Sota aquest prisma, es pot entendre la reiterada menció als principis de «proporcionalitat, congruència i oportunitat».

En aquest context, afegeix la sala, era raonable que en aquesta situació es ressaltés «la necessitat d'atenir-se a aquests principis. De fet, aquests principis van ser observats per les forces i cossos de seguretat de l'Estat quan van haver de desistir en moltes de les intervencions d'ordre públic el dia 1 d'octubre davant la naturalesa i condició de les persones que es trobaven en els centres de votació, a part que es contemplaven en la instrucció del secretari d'Estat de Seguretat».

Així, els fets provats de la sentència estableixen que 239 col·legis no van obrir per la visita prèvia de la policia catalana, i 24 van tancar quan van arribar els binomis. Abans de les 9 del matí Ferran López va demanar ajuda a De los Cobos en 233 centres, però li va enviar per error un llistat de tots els centres. Va esmenar l'errada en un altre correu de les 9.11 hores, però el coronel de la Guàrdia Civil mai li va respondre. López va anar a les 10 a la primera de les reunions de coordinació previstes, però De los Cobos li va dir que no es farien. Mentrestant, des de primera hora del matí, antiavalots de Policia Nacional i Guàrdia Civil intervenien en desenes de punts de votació.

La Guàrdia Civil va accedir a 49 centres, en 35 dels quals per la força, i en 15 no van poder entrar per la massiva presència de votants que ho impedien. Onze de les actuacions es van fer abans de les 9 del matí. La Policia Nacional va entrar a 51 col·legis, en 25 dels quals per la força.

Per la seva banda, l'actuació dels antiavalots dels Mossos, segons l'Audiència Nacional, va permetre finalitzar la votació en 110 centres, es van decomissar 423 urnes, 90.700 paperetes de votació, 64.800 sobres, documents de cens electoral, un telèfon mòbil, quatre ordinadors, documentació de meses i propaganda. Es van aixecar 4.983 actes, amb 1.352 persones identificades de 923 centres.

Els magistrats creuen que la descoordinació dels cossos aquell dia es pot explicar per les «desconfiances mútues». La sentència considera que «la prudència davant d'una situació tan extraordinària, encara que possibilités la celebració del referèndum il·legal i afavorís l'estratègia independentista, no pot ser considerada com una cooperació a la sedició o com una desobediència als mandats judicials. L'ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l'acatament a l'ordenament jurídic, encara que fos legítim».

Alguns mossos van ser expedientats per enfrontar-se als cossos policials espanyols o per actuar en solidaritat amb els votants. A més, els agents van consultar 120 matrícules dels 229 cotxes camuflats de la Policia Nacional a Catalunya entre el 15 de setembre i el 15 d'octubre, d'un total de 315.351 consultes de matrícules entre el 4 de setembre i el 15 d'octubre. En aquest sentit, els magistrats no veuen demostrat que els comandaments del cos donessin instruccions als agents per fer seguiments als altres cossos policials.

La democràcia té ressorts per afrontar els incompliments legals i judicials

«En un sistema democràtic avançat com el nostre, l'ordenament jurídic té ressorts suficients per afrontar tots els incompliments legals i judicials, fins i tot quan provenen de les més altes autoritats d'una comunitat autònoma. Des de la declaració de l'estat d'alarma o excepció que preveu l'article 116 de la Constitució, fins a l'adopció de les mesures necessàries perquè una comunitat autònoma compleixi amb les obligacions que li imposen la Constitució i la llei o quan actuï de manera que atempti greument a l'interès general d'Espanya, a través del mecanisme previst en l'article 155 de la Constitució. El fet que no s'hagués posat en marxa aquest remei constitucional davant la convocatòria, primer, i la celebració, després, d'un referèndum il·legal que intentava ser prolegomen de la declaració d'independència d'una part del territori espanyol no justificava que l'acatament de la legalitat i de les decisions dels tribunals hagués de passar per la producció de greus danys a les persones i per una alteració generalitzada de l'ordre públic a Catalunya», adverteix l'Audiència.

Per als jutges, «l'opció finalment posada en pràctica per la policia autonòmica de restringir la intervenció dels efectius antiavalots davant la possible causació de danys irreparables i desproporcionats s'ha de considerar, almenys, com a raonable, encara que pogués haver-se optat per un altre tipus d'intervencions policials i es pugui discutir quina hauria estat més adequada».

El dia 1 octubre 2017, entén la sala, es van posar en pràctica formes policials d'actuar que obeïen a criteris diferents, que poden analitzar-se i qüestionar-se, però la preparació, planificació i execució de l'actuació dels Mossos d'Esquadra no pot qualificar-se com de col·laboració, ni tan sols per omissió, amb els qui desobeïen les resolucions judicials i pretenien que no es complissin.

Conclusions dels magistrats

Com a conclusió, els dos magistrats creuen que la prova desacredita la hipòtesi que Trapero s'hagués posat d'acord amb els responsables del projecte independentista,

comprometent els Mossos d'Esquadra, per impedir per mitjà d'un alçament públic i tumultuari les resolucions del TC, del fiscal superior i de la magistrada instructora del TSJC. «Tampoc es correspon amb el resultat de l'activitat probatòria, que, tot i no hi estigués d'acord, el major hagués tractat de desobeir o d'incomplir aquestes resolucions. Va dissenyar, en col·laboració amb la Prefectura de la Policia de la Generalitat, un dispositiu per impedir la celebració del referèndum. Lluny d'obstaculitzar l'operativa de les unitats dels dos cossos policials de l'Estat, va prestar la col·laboració que van demanar, que quan no va resultar eficaç va ser per les circumstàncies en què van haver d'intervenir i per la dificultat que implicava l'execució de l'ordre judicial davant d'una mobilització massiva de persones», afegeix.

Respecte Laplana, diuen que la intendent no tenia capacitat de decisió sobre l'actuació de les unitats d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra desplegades el dia 20 de setembre davant la seu de Vicepresidència. «Feia d'enllaç entre el comandament de la policia autonòmica i altres serveis i la comissió judicial que realitzava la diligència de registre a l'edifici institucional. No va tenir intervenció en el dispositiu de l'1 d'octubre», conclou.

De Pere Soler, diuen que no va intervenir en el disseny ni en l'execució de l'operatiu policial per al compliment de les resolucions de jutges i fiscals. Quan se li van demanar els mitjans que el pla requeria, va autoritzar com a director general l'ampliació de jornades de totes les unitats de Mossos d'Esquadra, la superació del límit d'hores extres i la contractació extraordinària de mitjans materials, per fer possible l'execució de l'operatiu de l'1 d'octubre. No va tenir cap actuació en els dispositius policials del 20 de setembre. «En l'àmbit de les seves competències no va desobeir les resolucions dels tribunals ni de la Fiscalia», asseguren els magistrats.

Finalment, de Puig creuen que no tenia comandament sobre la Policia de la Generalitat. Com a secretari general d'Interior va aprovar la modificació de les partides pressupostàries perquè s'afrontés la despesa extraordinària que requerien els operatius policials de l'1 d'octubre i va autoritzar el procediment d'urgència per a la contractació dels mitjans de transport necessaris. «No va realitzar cap acte de desobediència o incompliment de les resolucions judicials», afirma la sentència.