Ni De los Cobos ni Enfocats han pogut provar la connivència de Trapero amb l'1-O

Ni el testimoni del coronel Diego Pérez dels Cobos, coordinador de l'operatiu policial del 1-O, ni l'anomenat full de ruta del «procés», el document Enfocats, ni l'agenda del qual fos número 2 d'Oriol Junqueras, han servit per demostrar la presumpta connivència del major dels Mossos Josep Lluis Trapero amb els líders independentistes i la celebració del 1-O.

Es tracta de les principals proves, a més de les recaptades sobre l'actuació dels Mossos en aquestes dates, que va esgrimir la Fiscalia per acusar Trapero d'afavorir el procés independentista des de la prefectura dels Mossos.

Ara l'Audiència Nacional conclou que cap d'elles «ofereix elements d'incriminació per afirmar la participació dels coacusats Sr. Trapero, Sra. Laplana, Sr. Soler i Sr. Puig en un acord d'aquesta naturalesa».

Respecte el testimoni de Pérez dels Cobos, la sentència per la qual els quatre han resultat absolts recorda que en el judici «va venir a sostenir que hi havia una complicitat entre el Sr. Trapero i els responsables del procés separatista».

Va dir que va ser una percepció que va tenir en la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre quan el Major va intervenir «en els mateixos termes que el President», en referir-se a la frase de l'acta en la que la magistrada del TSJC «esmentava que no hauria d'afectar-se a la convivència ciutadana».

Per la Sala, no deixa de ser «una percepció personal» del testimoni, «un judici de caràcter provisional», que el que posa de manifest és «la seva feblesa per sustentar un fet com l'existència d'un acord, explícit o implícit, del Major amb el President del Govern respecte la celebració del referèndum».

Una impressió que va quedar desacreditada, afegeix, amb el testimoniatge, d'un testimoni «d'excepció d'aquella reunió, el Sr. Puigserver Martínez, Secretari General Tècnic del Ministeri d'Interior».

«No vaig percebre, va dir, que el Major es manifestés en línia amb el President, no va fer gestos que permetessin inferir tal posicionament», rememora la sentència, que afegeix a més que l'acta de la Junta de Seguretat, «en la redacció de la qual va intervenir el Sr. Pérez dels Cobos com a secretari», tampoc corrobora aquesta opinió.

«Es recull en ella que el Major va posar de manifest que els cossos policials tenen com a missió complir la llei i les ordres de les autoritats judicials i han de fer-ho conforme als principis d'actuació legalment establerts», precisa.

«És per això que la percepció del testimoni no afegeix cap valor a la prova de càrrec», tanca la sentència.

Sobre Enfocats, assenyala que no hi ha en tot el document «cap cita al Major ni esment als Mossos d'Esquadra, tampoc se li atribuïa cap paper en el procés a aquest cos policial. Absència que es pot predicar respecte als altres tres acusats».

Tampoc hi ha esment a Trapero en l'agenda intervinguda al segon del exvicepresidente Oriol Junqueras, Josep María Jové, «encara que en aquelles dates ostentava ja la prefectura operativa del cos de Policia autonòmica, com a Comissari en Cap», ni tampoc als altres tres acusats.

Només hi ha una anotació de juny de 2016 en la que es planteja el paper que jugarien certs actors, «apareixent com a dubtós el rol dels Mossos d'Esquadra», i, a l'agost, una altra anotació es pregunta: «a qui obeirà la policia?».

Això significa que es considerava «incert i impredictible en aquell moment, estiu de 2016, què faria la prefectura del cos policial davant el procés d'independència» i destaca que en una altra anotació es registra l'opinió de «MHP» -atribuïble al president Puigdemont pel tractament de Molt Honorable- que diu: «els Mossos faran sempre el que els diguin els jutges. No es donaran ordres del Departament d'Interior».

«En conclusió, els dos documents, lluny d'acreditar la connexió entre Trapero i els que promovien la independència i la celebració del referèndum, són un contraindici. No s'esmenta en ells la intervenció del cap dels Mossos d'Esquadra i es dubta que el cos pugui donar suport al procés independentista», destaca la Sala.