La fiscalia no recorrerà la sentència absolutòria de Trapero i l'excúpula d'Interior, que esdevé ferma

La fiscalia no presentarà recurs contra la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre Josep Lluís Trapero i l'excúpula d'Interior dels delictes de sedició i desobediència, cosa que farà que esdevingui ferma. En un comunicat, el ministeri públic diu que va sostenir una tesi que no ha estat assumida per la sentència. «Malgrat aquesta disparitat, la fiscalia, després d'un estudi serè, ponderat i rigorós de la sentència i el seu vot particular, i d'acord amb els estàndards actuals, ha decidit no recórrer-la a causa de les limitacions legals que actualment regeixen el recurs d'apel·lació contra sentències absolutòries i que ens condueixen a entendre la impossibilitat que, interposat recurs, aquest pogués prosperar», diu en un comunicat.

«El tribunal ha valorat les proves practicades d'acord a la seva consciència i lleial saber i entendre, i ho ha fonamentat d'una manera clara i precisa en cada un dels punts objecte de debat, el que fa que sigui difícilment revisable en una segona instància, ja que el que ens indica la jurisprudència és que el contrari seria tant com substituir la valoració del tribunal, presidida per la immediatesa, per la dels altres participants en el procés, el que no es contempla en el nostre sistema penal», argumenta.

L'únic motiu de recurs en el cas d'una sentència absolutòria com la present (ja que no hi ha qüestions de dret material per rebatre) és l'error en la valoració de la prova, i per a aquests casos la llei és molt clara i impedeix que la sala d'apel·lació de la Audiència Nacional condemni els acusats absolts o s'agreugi la seva condemna. L'única possibilitat seria la d'anul·lar la sentència perquè se'n dicti una altra de nova celebrant-se, o no, nou judici davant del mateix tribunal amb la mateixa o diferent composició, i això últim només està previst quan s'hagués compromès greument el principi d'imparcialitat, cosa que no és el cas, creu la fiscalia.

«La celebració d'un nou judici, (en la més allunyada de les hipòtesis d'admissió d'un eventual recurs), es presenta estèril, ja que en practicar de nou el que ja es va fer en el plenari i no poder aportar prova nova o diferent de la que es va tenir en compte per formular l'acusació, es repetiria la decisió i es dictaria una nova sentència del mateix sentit de la recorreguda», opina el ministeri públic.

A més, la prosperabilitat del recurs exigeix, d'acord amb la llei, la presència a la sentència de raonaments il·lògics, arbitraris, irraonables, absurds o incoherents, «cosa que en el present supòsit no s'ha produït per més que la solució sigui contrària a la defensada pel ministeri públic durant la vista». En resum, les possibilitats d'estimació del recurs d'apel·lació contra sentències absolutòries són, avui dia, pràcticament nul·les.

Tot recurs exigeix causes taxades d'interposició per evitar que per aquesta via es tracti de substituir les funcions d'immediatesa en la valoració de la prova del tribunal que ha celebrat el judici, que són les que, en definitiva, constitueixen la medul·la de la resolució judicial. «En la sentència dictada no es troba aquest vici o defecte que obri una via d'impugnació consistent per demanar la seva nul·litat, revocació o modificació», conclou la fiscalia.

Per finalitzar, la Fiscalia de l'Audiència Nacional vol destacar «el rigor i la qualitat tècnica tant de la sentència com del vot particular que no són, sinó, la culminació d'un procés en el qual el respecte dels drets fonamentals i processals de totes les parts constitueixen la pedra angular del nostre sistema i igualment vol agrair la professionalitat, respecte i rigor de tots els participants en aquest judici».